Avantguardisme i Simbolisme: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix

Simbolisme, Avantguardisme i Joan Salvat-Papasseit

Europa viu una gran crisi a causa de la Segona Guerra Mundial.

L'Avantguardisme (1915-1939)

L'avantguardisme és un conjunt de moviments artístics i literaris que tenen la voluntat de ruptura amb el classicisme. Es van crear noves formes d'expressió com el cal·ligrama i l'art visual.

Principals moviments:

• Cubisme: Figures geomètriques (cal·ligrames).
• Futurisme: Fascinació per la indústria, la velocitat i els avenços tecnològics.
• Dadaisme: Representa el caos i l'absurd.
• Surrealisme: Incorporació del món dels somnis per crear una nova realitat.

El Simbolisme

A partir de 1918, el simbolisme busca expressar idees mitjançant símbols per crear un món de bellesa pura, suggerint la realitat a través d'imatges evocadores.

Personatges importants

Joan Salvat-Papasseit

Divulgador de la primera avantguarda a Catalunya, va ser un poeta molt optimista sota la influència del cubisme i el futurisme. La seva obra tracta diverses temàtiques, des del nacionalisme fins a la poesia popular i amorosa.

Els seus poemes futuristes es caracteritzen per:

• Espais en blanc i versos trencats.
• Combinació d'elements tradicionals del passat amb el maquinisme i la velocitat del futurisme.

J.V. Foix

Periodista, poeta i assagista català, va impulsar publicacions noucentistes com la revista La Publicitat. Més tard, va abandonar els models d'avantguarda, tot i ser l'introductor del dadaisme i el surrealisme a Catalunya.

Característiques de l'obra de J.V. Foix:

• Recull l'herència literària medieval.
• La seva obra es basa en elements reals de la vida quotidiana.
• Promou el concepte d'una Catalunya culta i civilitzada.
• Barreja la tradició clàssica amb l'avantguardisme.
• Cerca l'originalitat com a continuador del noucentisme.

El Surrealisme en J.V. Foix

A partir de 1924, s'endinsa en el surrealisme, estudiant els somnis i el subconscient. Proposa accedir a la realitat absoluta mitjançant l'escriptura automàtica, on predomina l'absurd i el triangle entre la ment, la realitat i la persona (jo → ment → realitat).