Filosofia: Models de Coneixement, Veritat i Ètica Pràctica

Filosofia, Ciència i Altres Models de Coneixement

Friedrich Nietzsche (1844-1900) deia que l'ésser humà és un animal malalt i problemàtic. Els animals no han creat cultura i tenen una relació directa amb l'entorn. L'ésser humà, en canvi, ha creat cultura, transmet coneixements, fabrica instruments artificials i posseeix un món simbòlic intern.

Models Explicatius

• Explicació mítica: (Mite i religió). Resposta dogmàtica, incontrastable i simplista. Protagonisme sobrenatural i model màgic.
• Explicació racional: (Filosofia i ciència). Respostes racionals, justificades i crítiques. Les respostes empíriques es basen en l'experiència.

Filosofia com a Racionalitat Teòrica: Veritat i Realitat

Teories sobre la Realitat

• Aristòtil (384-322 aC): La Metafísica és l'estudi de l'ésser i determina les característiques generals de tot allò que existeix. La seva teoria és l'hilemorfisme (una realitat material amb un component immaterial).
• Plató (427-347 aC): Proposa dues realitats: una material i una altra immaterial.
• Descartes (1590-1650): Realitat composta per 3 substàncies: infinita, espiritual i material.

Posicions Metafísiques i Epistemològiques

• Monisme: Una sola realitat.
• Pluralisme: Varias realitats.
• Determinisme: Idea del destí i fatalisme.
• Indeterminisme: Hi ha un cert ordre compatible amb l'atzar.

Corrents del Coneixement

El coneixement es pot classificar en Certesa, Opinió i Dubte.

• Racionalisme: L'origen del coneixement és la raó; els sentits no són fiables. Defensen les idees innates i les veritats universals i necessàries (Parmènides, Plató i Descartes).
• Empirisme: El coneixement prové de l'experiència sensible. Neguen qualsevol tipus de coneixement o principi innat. Utilitzen el principi d'inducció (Aristòtil, Berkeley i Hume).
• Dogmatisme: El coneixement no té límits; es basa en l'argument d'autoritat.
• Relativisme: No hi ha veritats universals ni absolutes; tota veritat és subjectiva.
• Escepticisme: Els sentits ens enganyen. No hi ha veritat absoluta, i si hi hagués, mai tindríem la manera de saber quina és.

Filosofia com a Racionalitat Pràctica: Ètica i Política

L'Acció Moral

L'acció moral és el fet susceptible de ser jutjat moralment.

• Consciència moral: Conjunt de totes les normes morals.
• Moral personal: Normes que l'individu escull entre les que coneix.
• Moral social: Normes acceptades de manera predominant en la societat.
• Conducta moral personal/social: Fets susceptibles de judici moral (personal o social, respectivament).

El Sentit i la Norma Moral

El sentit i el valor de la moral resideixen en el conflicte entre els nostres interessos i els dels altres. La norma moral té caràcter imperatiu i regula les relacions entre les persones per assegurar la convivència social. El seu origen pot ser diví, natural o convencional.

La Política

La política té com a objectius l'organització social, la cooperació, el viure bé, la felicitat, la convivència, la justícia i la dignitat.

Dimensions i Obediència

• Dimensions de la política: Poder, integració i participació.
• Per què obeïm les lleis? Per por, costum, interès o legitimitat.
• Formes de govern: Igualitari o jerarquitzat.

Tipus de Govern

Monarquia, aristocràcia, oligarquia, tirania i democràcia.

Escoles Helenístiques i Parmènides

Escoles Helenístiques

• Epicureisme: Hedonisme (cerca del plaer i absència de dolor).
• Estoïcisme: Acceptar el destí amb força i no deixar-se guiar per les passions.
• Cinisme: Defensa de l'autonomia i rebuig a la injustícia.
• Escepticisme: Pràctica de l'epocké (suspensió del judici) per assolir l'ataràxia (absència d'agitació).

Parmènides: Formes de Coneixement

Parmènides distingeix dues formes de conèixer:

1. Els sentits i l'experiència: Considerats enganyosos.
2. La raó: Que estableix el principi de no contradicció.