Kant: Ús Teòric de la Raó i Metafísica

Ús Teòric de la Raó Segons Kant

Ús teòric de la raó: Kant qüestiona si la metafísica és una ciència i sotmet a crítica les facultats de la raó per conèixer les seves possibilitats i límits.

Objectius: La Qüestió de la Metafísica

Els objectius de Kant, formulats com a interrogants, són quatre: Què puc conèixer? Què haig de fer? Què em cal esperar? i Què és l'home? Es tracta dels problemes del coneixement, de la moralitat, de la història i la religió, i de relacionar tot això amb l'home.

Kant defineix la metafísica com el coneixement especulatiu de la raó que s'ocupa del suprasensible: de l'ànima, de Déu i del món.

El que Kant qüestiona és si la metafísica és possible com a ciència. Ho planteja per diversos motius: la metafísica no ha progressat com a ciència, no hi ha acord entre els seus partidaris i el seu mètode és un simple tempteig.

Estructura del Coneixement

Segons Kant, tot el nostre coneixement es basa en l'experiència, però no tot deriva d'ella. El coneixement té dos elements:

• Un element a priori, derivat de la nostra facultat de conèixer. És la forma de coneixement, uns esquemes on acomodem el que percebem, igual per a tots. Són l'espai, el temps, les categories i les idees transcendentals.
• Un element a posteriori, o matèria del coneixement, que prové de les impressions sensorials.

Els Judicis de la Ciència

Kant busca quines característiques ha de tenir una ciència per ser considerada com a tal.

Condicions de possibilitat de la ciència: Tot saber, per ser ciència, ha de ser universal, necessari i progressiu (ha d'avançar en el coneixement).

Els judicis de la ciència: Distingeix entre judicis analítics, que no són ampliativus, i judicis sintètics que poden ser: a posteriori, que no són universals ni necessaris, i a priori, que sí que ho són. Així, només els judicis sintètics i a priori poden ser científics.

Kant distingeix tres facultats del coneixement en l'home: la sensibilitat (els objectes ens són donats), l'enteniment (els objectes són pensats) i la Raó (busca judicis cada vegada més generals). A aquesta classificació li correspon cadascuna de les parts de la Crítica de la raó pura.

L'Estètica Transcendental: El Coneixement Sensible

En aquest apartat, estudia la sensibilitat: la capacitat de rebre passivament representacions sensibles dels objectes.

L'acte de conèixer a través dels sentits s'anomena intuïció. El conjunt de dades rebudes a través dels sentits és la matèria del coneixement.

Perquè hi hagi coneixement sensible, es necessiten dues condicions: espai i temps. Per tant, espai i temps són condicions universals i necessàries (transcendentals). Kant les anomena formes a priori de la sensibilitat o intuïcions pures.

L'espai i el temps no estan en l'objecte, no són impressions que rebem, sinó la forma, la manera com percebem totes les impressions. Són a priori perquè són anteriors a tota experiència, estan en el subjecte abans que percebi qualsevol experiència sensible. No són conceptes elaborats per l'enteniment; són intuïcions, anteriors a l'experiència i necessàries perquè sigui possible.