Societat de socors mutu

El moviment obrer mitjans Segle XVIII a Anglaterra canvis en el treball.
En va implantar-se la llibertat de producció que va permetre la creació de noves manufactures al marge de qualsevol reglamentació gremial, els antics artesans van perdre tots els privilegis.Els propietaris fixaven les condicions de la producción i de la contractació laboral. Els salaris baixos, les jornades esgotadores van provocar conflictes. Van sorgir associacions de treballadors formades per oficials artesans en via de proletarització.

Luddisme:

lluita contra la industrialització. El capità Ned Ludd, aquest nom va ser utilitzat per signar les cartes damenaça als propietaris de màquines. Els luddistes consideraven que les màquines agredien els ineteressos del treballadors perquè provocaven latur i la disminució dels salaris.

Socialisme utòpic:

Terme utilitzat per Friedrich Engels per designar els pensadors que platejaven societats ideals però que no es van implicar en les formes de lluita necessàries per aconseguir-les.
Charles Fourier va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries on la propietat era col.Lectiva i homes dones i nens compartien les tasques.
Étienne Cabet va dissenyar Icària, un país on es cumplia el somni comunista duna igualtat social completa.

Robert Owen (1771-1858)

va defensar lorganització dels treballadors en cooperatives sense propietaris ni salaris. La seva fàbrica la va instal.Lar a New Lanarck.
1.Un obrer manté una relació proporcional amb la seva cualitat de vida, mesures i millores en la vivenda, higiene, educación, prohibició del treball infantil, determinar una cuantitat mínima de hores de treball
2. Una comunitat exemplar pot servir per un canvi social i la reforma social es independent de la acció política.
3. Les comunitats agrícolas es on no existeix la propietat privada.
4. El treball es la mesura del valor
5. Establiments de intercanvis de productes per mitjà de bons, unitat de hora de treball fet.
Naixement del sindicalisme el primer tipus dorganització obrera van ser les societats de socors mutu de carácter clandestí, ajudaven els treballadros en cas de malaltia o atur. A Anglaterra la creació de lassociació nacional per a la protecció del trebal (1830)
formada per associacions de la contrucció,tèxtils,metal.Lúrgics i mineres. El fracàs de lacció política va posar fi a lAssociació i va obrir un período de discussions que van portar a la formació el 1834 en làmbit nacional de la Great Trade Union (GTU)
va agrupar la majoria de sindicats i va crear cooperatives de producción com a mitjà per avançar cap a una nova societat.

Cartisme:

moviment de reforma política i social del Regne Unit que prové de la Carta del Poble on es refelecteixen els seus principis.

Marxisme:

pren el nom de Karl Marx juntament amb Friedrich Engels a mitjan Segle XIX, primer pensament socialista utòpic: el socialisme científic. 1.
lluita de clases
2.el treball de lobrer genera un benefici superior al salari que percep (plusvàlua)

3.Projecte de futur, la societat comunista a la qual sarribaria amb la presa del poder polític pels treballadros.
4.Dictadura del proletariat, desaparició de totes les clases i es construiría una societat igualitària.

Anarquisme: model alternatiu basat en labstinència dautoritat. Anarquia: model de la societat assentada en la llibertat individual,la solidaritat social,lacrítica a la propietat privada,la defensa de la propietat col.Lectiva i loposició a tota mena dorganització jerárquica a la religió a la política i lEstat.

Primer referent Pierre-Joseph Proudhon va defensar un sistema social basat en el treball autònom i lexpansió.
Mikhail Bakunin, destrucció de lestat, creació duna societat igualitària a partir de la lliure associació de les comunes.
L'Associació Internacional de Treballadors creada a Londres 1864, associacions obreres ingleses i franceses i emigrants polítics italians i alemanys.

 Els primers congresos es celebraven a Ginebra 1866 i Brussel.Les 1868, reducció de la jornada laboral,supressió del treball infantil,millora de les condicions laborals de la dona, desaparició de l'exèrcit permanent, socialització dels mitjans de producció i la vaga com a mitjà més eficaç per aconseguir els objectius.
La comuna de París frança va ser derrotada en la batalla de Sedan i lexèrcit alemany va arribar a parís, que va provocar el fi de limperi de napoleó III.Es va formar 1871 un govern encapçalat per Thiers de carácter conservador que va preparar la capitulació davant dels alemanys. París no va aceptar i es va produir una insurrecció popular.
Es van fer unes eleccions que van portar la Comuna de París 1871:
Un govern popular, ideal duna república democrática i social.

Reformes:

nacionalització dels béns del clero,reformade la justícia,substitució de lexèrcit per milícies populars,abolició de la policía,lliurament de les empreses abandonades a cooperatives obreres i un projecte densenyament laic i gratuit.
Crisi i dissolució de la Internacional crisi a causa dels enfrontaments entre Bakunin i Marx. La ruptura dels dos sectors va formalitzar al congrés de lhaia 1872, els marxistes van formar partits obrers nacionals com a nova forma dorganització propia del proletariat, els bakunistes van formar la Internacional Antiautoritària.
LAIT va exercir una influència moral de carácter de discussió, programa comú per a tots els treballadors i va posar les bases per a la creació futura de partits socialdemòcratates.
Els avenços del sindicalisme el treball va experimentar transformacions a lany 1880, el creixement del capitalisme va produir un augment del porletariat industrial que va produir la constitució dun nou sindicalisme (Anglaterra i Alemanya). Els sindicalistes van començar a exigir la intervenció de lEstat per acabar amb els conflictes,frenar els abusos patronals i garantir una legislació laboral. Daquesta pressió es van produir les primeres legislacions laborals:

TREBALL DINFANTS I DE DONES:

edat mínima de 9 anys per treballar ASSEGURANCES OBLIGATÒRIES:
assegurances obligatòries per als treballadors en cas de malaltia,accident,invalidesa i vellesa.

JORNADA LABORAL:

jornada de Déu hores als tallers i de vuit a les mines.
Partits i sindicats socialistes creació dels partits polítics obrers. Primer Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)

1875. SPD pretenia conquerir el poder polític a través de lacció revolucionària a fi dimplantar una societat socialista,pretenia fer reformes democràtiques i socials:
sufragi universal per a les dones,representació proporcional,igualtat de drets,tributació directa i sanitat i educació publiques. Volia millorar les condicions de la clase obrera:
reducció de jornades laborals,millores salarials,prohibició del treball infantil, assegurances socials. El SPD va potenciar la creació de sindicats nacionals.
Alemanya lany 1892 va sorgir la Uníó General de Sindicats Alemanys, a Espanya es va crear la Uníó de Treballadors (UGT) al 1888.
A Anglaterra els sindicats després de lluitar es van consolidar en làmbit nacional. Al 1905 va sorgir el Partit Laborista, de carácter socialista.
La Segona Internacional es va fundar a París durant actes commemoratius del centenari de la Revolució Francesa 1889, es va configurar com una organització homogènia ideològicament. Reclamaven lleis per a la protecció dels treballadors, la jornada labroal de 8 hores i labolició del treball infantil. La Interancional va establir principis: lextensió de la democracia,levolució pacífica cap a la presa del poder polític, la regulació del mercat laboral,la fi de la discriminació sexual i de les altres de desigualtats.