Reformes del Bienni Progressista (1932-1933) a la Segona República Espanyola

Bienni Progressista i Reformista (1932-1933)

Durant el Bienni Progressista es va posar en marxa una política de reformes amb l'objectiu de superar els greus problemes que afectaven el país:

• Reforma Militar

  L'objectiu era la professionalització i democratització de l'exèrcit. Es van suprimir les Capitanies Generals i es van reduir les divisions de l'exèrcit. Es va aprovar la Llei de Retir de l'Oficialitat, que permetia als oficials retirar-se i seguir cobrant. També es va crear la Guàrdia d'Assalt i es va sotmetre la jurisdicció militar a la civil. Moltes d'aquestes reformes militars no van agradar, i alguns militars van conspirar contra la República (com el cop d'estat de Sanjurjo el 1932).

• Reforma Religiosa

  Es va secularitzar l'ensenyament i es va dissoldre la Companyia de Jesús (que seguia cegament el Papa). Es va autoritzar el matrimoni civil i el dret al divorci. Es va aprovar la Llei de Congregacions (1933) i es va establir una legislació fiscal per a les activitats de l'Església. Part dels eclesiàstics no volien aquestes reformes, la qual cosa va provocar un rebuig contra la República. L'Església va fer campanyes antirepublicanes, mentre que l'esquerra va fer campanyes antieclesiàstiques.

• Reforma Agrària

  En aquest camp, l'objectiu era eliminar el latifundisme i crear una classe pagesa de petits propietaris. Per aconseguir-ho, es van expropiar latifundis mal explotats i es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA), que lliurava a la comunitat de pagesos les terres mal explotades. Aquesta reforma va provocar el rebuig dels propietaris dels latifundis. A més, va tenir poca eficàcia i va generar una decepció per als jornalers.

  Oposició per l'Esquerra

  L'augment de l'atur va provocar vagues; els sindicats van adoptar postures radicals a causa de la lentitud de les reformes, la qual cosa també va generar una agitació social (revoltes, manifestacions, repressions, sublevacions...).

  Aquest caos va provocar la dimissió de Manuel Azaña i d'Alcalá Zamora, que va convocar noves eleccions (1933).

• Reforma de l'Estructura de l'Estat

  La Constitució aportava la possibilitat d'aprovar estatuts d'autonomia. Així doncs, territoris com Catalunya o el País Basc en van fer demanda. A Catalunya es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Núria, 1931/1932), i al País Basc es va elaborar un Estatut d'Autonomia (Estella, 1931/1936). Això va provocar una descentralització de l'Estat. Finalment, l'Estatut de Catalunya va ser retallat i els sectors conservadors i militars van rebutjar la reforma.

• Reforma Social i Laboral

  El ministre de Treball va ser Largo Caballero. Es va aprovar la Llei de Contractes Laborals i la Llei de Contractes Mixtos. Es van crear les assegurances laborals, es va reduir la jornada laboral i es van reforçar els sindicats. Aquestes reformes van provocar el rebuig de la Patronal (caps d'empreses).

• Reforma Educativa i Cultural

  Es volia reduir l'analfabetisme a Espanya, especialment en l'àmbit rural. L'objectiu era que l'educació fos mixta, obligatòria, gratuïta i laica, per tant, que s'acabés l'hegemonia religiosa en l'educació. Es va incrementar un 50% el pressupost per a l'educació (10.000 noves escoles i 7.000 noves places de mestre). Es van crear Missions Pedagògiques amb l'objectiu de fomentar la cultura mitjançant biblioteques ambulants, obres de teatre, concerts, museus, i educar els ciutadans en els principis democràtics amb conferències i xerrades. Aquesta reforma va provocar el rebuig de l'Església i dels sectors conservadors, i va trobar molts problemes.

  Oposició per la Dreta

  Oposats a les reformes hi havia partits monàrquics (com Renovación Española) i partits catòlics (com la CEDA). També sectors socials contraris a les reformes, com l'Església i sectors de l'exèrcit.

  El malestar dels sectors de la dreta va provocar un cop d'estat de Sanjurjo (1932), que va fracassar i va ser condemnat a cadena perpètua (presó de per vida).