Història de Catalunya: De la Lliga a l'Estatut de 1932

La Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista s'havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme. L'any 1907 va aconseguir agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una coalició electoral anomenada Solidaritat Catalana. Amb un programa que reclamava l'autogovern de Catalunya, aquesta coalició va aconseguir guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.

La Setmana Tràgica

L'any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com a Setmana Tràgica. La guspira que va iniciar el conflicte va ser l'oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc.

La Mancomunitat de Catalunya

A partir del 1910, el reformisme dels governs liberals va comportar l'inici d'un procés de descentralització de l'Estat. El 1914 es va crear una institució de govern per a Catalunya que agrupava les quatre diputacions catalanes i que va ser presidida per Prat de la Riba. La Mancomunitat va ser el primer organisme de poder català després del 1714, malgrat que només comptava amb el mateix pressupost i competències de les quatre diputacions anteriors. La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de noves infraestructures.

La dictadura de Primo de Rivera

El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment d'Alfons XIII i el suport de les organitzacions patronals i dels grups polítics conservadors, va protagonitzar un cop d'estat que va donar pas a una dictadura militar inspirada en el feixisme italià. El cop d'estat es va justificar amb l'argument que el sistema parlamentari i constitucional espanyol estava desprestigiat i era incapaç de garantir l'ordre i frenar la revolució social. El nou règim va instituir una dictadura militar, va suspendre la Constitució i va dissoldre el Parlament. Igualment, va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i totes les expressions públiques de catalanisme; també van exercir una gran repressió contra els intel·lectuals. La dictadura militar va aconseguir mantenir-se en el poder gràcies a una bona situació econòmica causada per una conjuntura internacional favorable i per la fi del conflicte marroquí.

La proclamació de la República

Les eleccions municipals van ser convocades el 12 d'abril del 1931 i es van presentar com un plebiscit entre monarquia i república. Aleshores, l'oposició al règim monàrquic va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions, mentre que els partits monàrquics s'hi van presentar dividits. Els resultats electorals van atorgar un nombre de regidors semblant a la coalició republicana i als partits monàrquics.

El govern provisional

• Amnistia: per als presos polítics i llibertat de partits i de sindicats.
• Lleis socials: per millorar la situació dels jornalers (jornada laboral de vuit hores i la llei de jurats).
• Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya com a pas previ a l'autonomia.

La Constitució del 1931

La Constitució reconeixia el sufragi universal masculí i femení i proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat, respectant-ne, però, tots els cultes i totes les creences. Presentava una àmplia declaració de drets individuals i establia àmplies llibertats públiques i privades. Reconeixia el dret a la propietat privada, però es facultava el govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública. El poder legislatiu residia en les Corts, el poder executiu en el Consell de Ministres i en el President de la República, i s'assegurava la independència del poder judicial. Niceto Alcalá-Zamora va ser elegit president de la República i Manuel Azaña va ocupar la presidència del govern.

La Generalitat provisional

Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i va assumir de forma unilateral la sobirania de Catalunya.

L'Estatut d'Autonomia del 1932

L'Estatut del 1932, tot i que presentava moltes diferències amb l'Estatut de Núria, reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol. Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament i el Consell Executiu.