Primera Guerra Mundial: Causes, Fases i Tractats de Pau
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 9,43 KB
El Camí cap a la Guerra
Els problemes que van dur a l'esclat de la Primera Guerra Mundial es remunten a temps anteriors.
Política exterior alemanya
El Congrés de Viena (1815) intentava aconseguir l'equilibri entre les potències europees. El Regne Unit, principal defensor d'aquesta situació, pretenia preservar així el seu predomini marítim.
Primera etapa: Otto von Bismarck va adreçar la seva activitat diplomàtica a prevenir la creació de coalicions antialemanyes i es va convertir en l'àrbitre de la diplomàcia europea. El seu interès principal era l'aïllament de França per tal d'evitar la pèrdua d'Alsàcia i Lorena (1870). Va construir un sistema d'aliances que va atreure Àustria-Hongria i Rússia, amb els quals va formar la Lliga dels Tres Emperadors (1873). Bismarck va buscar nous aliats com Itàlia i va mantenir un pacte de neutralitat amb Rússia.
Amb la caiguda de Bismarck (1890), Guillem II va iniciar una política mundial molt agressiva amb l'objectiu de conquerir un imperi colonial equiparable al seu poder demogràfic i econòmic. Això va generar competència amb el Regne Unit pel lideratge mundial.
Interessos territorials i blocs
- Triple Aliança: Constituïda per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, es va formar el 1882. L'interès alemany per a influir als Balcans i des d'allà controlar l'Imperi Otomà va fer que Guillem II recolzés clarament els interessos austrohongaresos en aquesta zona i propiciés les inversions de capital alemany. Itàlia en va formar part per obtenir els territoris austríacs de parla italiana.
- Triple Entesa: França, Regne Unit i Rússia, es va crear el 1907. França i Rússia van iniciar una aliança. A França li interessava invertir a Rússia (mines, ferrocarrils) i Rússia aconseguia de França suport financer per a la industrialització. França i el Regne Unit van signar l'Entesa Cordial (1904). Rússia es va unir a l'Entesa Cordial (1907) i així es va formar la Triple Entesa.
Crisis colonials: Marroc i Balcans
- Marroc: Va originar dues grans crisis. Alemanya va defensar els seus interessos comercials al Marroc, mostrant el seu poder militar. El 1905, Guillem II va desembarcar tropes a Tànger i es va proclamar defensor de la independència marroquina. Això va crear un conflicte que es va solucionar a la Conferència d'Algesires (1906). El 1911, hi va haver una segona crisi marroquina.
-
Els Balcans: Estaven sota el domini de l'Imperi Otomà. Sèrbia, Grècia, Romania i Bulgària van aconseguir la independència, i els imperis rus i austrohongarès van intentar influir en la zona. Diversos conflictes:
- Russos i austrohongaresos s'enfronten.
- Serbis i austrohongaresos es van enfrontar pel control de la zona de Bòsnia i Hercegovina (Guerres Balcàniques).
L'ambient prebèl·lic
La magnitud dels exèrcits es va duplicar. Hi va haver avenços tecnològics. Les posicions antibel·licistes van tenir poc èxit.
Desencadenant de la contesa
La causa immediata de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de l'Imperi Austrohongarès, el 28 de juny de 1914. Àustria va donar un ultimàtum a Sèrbia. Guillem II va declarar la guerra a Rússia i França.
El Desenvolupament de la Guerra
Els dos bàndols contendents foren agrupats per sistemes d'aliances:
- Alemanya i Àustria-Hongria: Tenien exèrcits més preparats i millor situació. L'Imperi Turc i Bulgària es van aliar a aquest bloc.
- França, Regne Unit i Rússia: Duplicaven en població i tenien millor accés a les primeres matèries i a les grans rutes marítimes. Japó, Grècia i Romania es van aliar amb l'Entesa. Itàlia va abandonar la Triple Aliança per unir-se a la Triple Entesa. La participació dels Estats Units va fer que es declarés guerra mundial.
Espanya, Països Baixos, Suïssa i els països escandinaus es van mantenir neutrals.
Els fronts i les fases
El Front Occidental s'estenia per una línia de 800 km i el Front Oriental recorria la frontera de Rússia amb Alemanya i Àustria-Hongria. Va ser una guerra de desgast.
1a Fase
- Front Occidental: Ofensiva alemanya s'inicia amb el Pla Schlieffen per conquerir París. Contraofensiva francesa en la batalla del Marne atura l'avanç alemany i es fixa una línia de posició.
- Front Oriental: Penetració russa. Reacció alemanya. Derrota d'Àustria.
- Aspectes Generals: Fracàs de la guerra de moviments. Participació de nous estats. Contenció de l'avanç rus.
2a Fase
- Front Occidental: Consolidació de les posicions. Intents de ruptura del front enemic. Guerra de desgast (batalles de Verdun i Somme). *
- Front Oriental: Ofensives alemanyes.
- Altres Fronts: Obertura del front a Itàlia. Avanços i retrocessos als Balcans. Bulgària entra en guerra. Desembarcament a Gal·lípoli.
3a Fase
- Front Occidental: Cansament i crisi. Entrada dels Estats Units en la guerra (reforça molt). Entrada de Grècia.
- Front Oriental: Desaparició del front oriental.
- Altres Fronts: Ofensiva alemanya. Derrota italiana. Derrota turca.
4a Fase
- Front Occidental: Ruptura de l'equilibri de forces entre els adversaris. Retorn a la guerra de moviments i neutralització de les ofensives alemanyes.
- Altres Fronts: Avanç aliat als Balcans i l'ofensiva de Salònica. Victòria italiana en la batalla del Veneto. Ofensiva al Pròxim Orient.
Una guerra nova
La Gran Guerra (1914-1918) va ser un conflicte bèl·lic amb molts trets nous:
- La mobilització d'efectius humans, civils i militars.
- La introducció d'una economia de guerra.
- La guerra econòmica. L'Entesa va imposar el bloqueig marítim.
- La guerra submarina.
- La guerra psicològica.
- Els nous mitjans i armes de lluita.
- Els avenços tècnics.
Cost i Dificultats Postbèl·liques
Va sorgir un nou ordre mundial amb l'ascensió dels Estats Units i el Japó. La cruesa de la immediata postguerra i l'evolució dels Estats europeus van ser notables.
- El cost demogràfic: vides perdudes, disminució de la natalitat i augment de la mortalitat.
- Les repercussions econòmiques: a França van ser destruïdes 20.000 cases i tres milions d'hectàrees de cultius. Crisi de subproducció. La reconstrucció va ser molt lenta i costosa.
- Problemes polítics: gran descrèdit del liberalisme, por al comunisme. Es va estendre el sufragi universal i el dret de vot femení.
- Conflictes socials: va incrementar el malestar i l'agitació social, es van produir vagues. Jornada laboral de 8 hores i nou paper de les dones.
La Difícil Construcció de la Pau
El 1919, es va celebrar la Conferència de París amb l'objectiu de regular les condicions de la pau. Alemanya es va veure obligada a signar una pau imposada, el Diktat de Versalles.
El Tractat de Versalles
Regulava la pau amb Alemanya.
- França volia assegurar les seves fronteres i era partidària d'imposar a Alemanya unes condicions molt severes.
- Regne Unit volia evitar l'hegemonia francesa a Europa.
Les conseqüències del Tractat
- Alemanya va ser considerada responsable del conflicte i se li van imposar dures condicions.
- Va patir grans pèrdues territorials.
- L'exèrcit alemany va quedar reduït a 100.000 homes.
- Alemanya havia de pagar importants quantitats per les reparacions de guerra.
- Alemanya es va negar a pagar i França va ocupar la zona del Ruhr.
Altres tractats de pau
- L'Imperi Austrohongarès va desaparèixer.
- L'Imperi Otomà també es va desintegrar.
- Bulgària va cedir els seus territoris mediterranis i va perdre la seva sortida al mar pels acords del Tractat de Neuilly.
- Van aparèixer nous països independents.
La pau fora d'Europa
- El Regne Unit va passar a controlar l'Àfrica Oriental Alemanya i França el Camerun.
- El Japó es va veure afavorit territorialment.
- La guerra tenia un interès estratègic pel petroli.
Fragilitat de la pau
La situació internacional es va veure compromesa per diversos problemes:
- Itàlia es va sentir decebuda per no haver rebut tots els territoris promesos.
- Els Estats Units van iniciar una posició aïllacionista i no van ratificar els acords.
- La guerra europea va deixar sense resoldre problemes.
A iniciativa de Wilson, es va crear a París la Societat de Nacions (SDN). La SDN va inaugurar una nova concepció de la diplomàcia.
El Pacte de Locarno
L'octubre de 1925, a Locarno (Suïssa), representants de França (FR), Alemanya (AL), Regne Unit (RU), Bèlgica (BEL) i Itàlia (IT) es van reunir amb l'objectiu d'intentar donar solució a algunes de les tensions que els tractats de pau signats al final de la guerra havien suscitat. Va ser iniciativa de G. Stresemann (alemany) i A. Briand (francès).