El Sexenni Revolucionari (1868-1874): Resum i Etapes
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
El govern repressiu de Narváez va marginar els sectors més progressistes. Un grup de polítics demòcrates i progressistes van firmar un pacte a la ciutat belga d'Ostende que incloïa un acord per a destronar Isabel II i crear juntes revolucionàries que organitzessin les masses populars. L'economia i la política sempre afavorien els privilegiats.
La Revolució del 1868
La insurrecció es va estendre per Catalunya, València i Andalusia. Es van crear juntes revolucionàries i allò que era un pronunciament militar més es va convertir en un moviment revolucionari. Va triomfar la revolució «la Gloriosa». La Revolució del 1868 va posar fi al règim liberal autoritari. Isabel II i la seva família van abandonar Espanya i es van exiliar a França.
La Constitució del 1869 i el regnat d'Amadeu I
Els revolucionaris, encapçalats pels generals Francisco Serrano i Joan Prim, van convocar eleccions perquè les noves Corts redactessin una Constitució promulgada el 1869, que establia el sufragi universal masculí i garantia llibertats. El general Prim va oferir el tron al príncep Amadeu de Savoia, que havia dut a terme la unificació italiana.
Va regnar poc més de dos anys i va assumir el paper de monarca constitucional. Els carlins van produir nombroses revoltes urbanes. Mentrestant, a Cuba hi havia alçaments perquè no acceptaven els decrets d'abolició parcial de l'esclavitud. Davant aquesta situació, el 1873 Amadeu abdica.
La Primera República (1873-1874)
Després de la seva abdicació, els sectors republicans van convèncer els diputats que l'alternativa era la República. El 1873 van votar per gran majoria la constitució d'una república, el primer president de la qual fou Estanislau Figueras.
El període va estar ple de dificultats. A Catalunya es va intentar crear un Estat dins de la República Federal Espanyola i això mateix es va manifestar a Galícia o València. Amb Pi i Margall van arribar a redactar un projecte de Constitució federal, que organitzava Espanya en 17 estats. Si hi afegim la Tercera Guerra Carlina i la guerra de Cuba, queda clar que la consolidació de la República era impossible.
Un nou pronunciament va posar fi a aquesta situació. El general Pavía va lliurar el poder al general Serrano, qui va ser president de la República fins que es va produir la Restauració monàrquica amb el cop d'estat de Martínez Campos a favor d'Alfons XII (tornen els Borbons).