Síntesi de Proteïnes, Codi Genètic i Epigenètica
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,8 KB
Les proteïnes són cadenes constituïdes per una seqüència de molècules més senzilles anomenades aminoàcids.
El dogma central de la biologia molecular
La síntesi de proteïnes té lloc als ribosomes, que es troben al citoplasma. Es pensava, doncs, que hi hauria d’haver una molècula intermediària que portés la informació genètica des del DNA fins als ribosomes. Aleshores es sospitava que el RNA havia d’estar implicat en la síntesi de proteïnes. Es va observar que les cèl·lules que fabricaven moltes proteïnes tenien una gran quantitat de RNA, cosa que feia pensar que el RNA seria un intermediari entre el DNA i la proteïna.
DNA → RNA → Proteïna
Transcripció Traducció
La síntesi de les proteïnes
1. El DNA del nucli transcriu el missatge codificat al RNA missatger.
2. En les cèl·lules eucariotes, el RNA missatger format sobre el DNA surt del nucli a través dels porus de la membrana nuclear i arriba al citoplasma, on s’adhereix a un ribosoma. Allà serà llegit i traduït el missatge codificat que porta des del DNA del nucli.
3. El RNA de transferència (RNAt) selecciona un aminoàcid específic per a cada grup de tres nucleòtids del RNA missatger i el porta al ribosoma. Allà es van "enganxant" altres aminoàcids d’acord amb la informació codificada fins a formar una proteïna.
El codi genètic
El codi genètic és la relació entre la seqüència dels nucleòtids en el RNA missatger i la seqüència d’aminoàcids en la proteïna. Aquest codi determina que a cada grup de 3 nucleòtids, anomenat triplet, li correspon un aminoàcid.
Dos passos:
- 1. La transcripció o pas de la informació del DNA al RNA missatger.
- 2. La traducció o síntesi de la cadena de l’hemoglobina, seguint el missatge del RNA.
Els gens:
- Emmagatzemen la informació hereditària.
- Diuen quines proteïnes es fabriquen.
La genètica del desenvolupament
Antonio García-Bellido i Ginés Morata van demostrar que els animals es construeixen de forma modular: van descobrir territoris (compartiments) en què s’expressen determinats gens (gens selectors homeòtics) de forma exclusiva durant el desenvolupament.
- La proliferació requereix la divisió de les cèl·lules i la replicació del seu genoma.
- La diferenciació requereix la regulació de l’expressió del genoma perquè s’expressin uns gens i no d’altres.
L'epigenètica
És la branca de la genètica que estudia quines característiques d’un individu no estan determinades per la seqüència de nucleòtids del DNA.
- A l’hora de transmetre la seqüència de "lletres" del DNA influeix el grau d’enrotllament de la cromatina. Si està molt enrotllat, la síntesi de les proteïnes potser s’inhibirà.
- Algunes molècules també poden combinar-se amb les bases del DNA. Això inhibeix l’expressió d’alguns gens i influeix en la formació de certes proteïnes.
- En el citoplasma cel·lular hi ha proteïnes i altres molècules que també influeixen en la síntesi de les proteïnes que té lloc als ribosomes.
Els fàrmacs epigenètics tenen com a objectiu invertir els canvis de l’epigenoma que es produeixen en el desenvolupament de certes formes de càncer.