Neoplàsies i Malalties Infeccioses: Guia Completa

Què són les Neoplàsies o Tumors?

Una neoplàsia o tumor és una massa anormal de teixit, on el seu creixement excedeix al dels teixits normals i està descoordinat. L'oncologia és la ciència que estudia els tumors.

Estructura de les Neoplàsies

Identifiquem dues zones en els tumors:

• Parènquima: format per cèl·lules neoplàsiques. Determina el comportament biològic i el nom de la neoplàsia.
• Estroma: teixit no tumoral format induït pel tumor. Funcions: irrigació i creixement de les cèl·lules parenquimatoses.

Segons la quantitat d'estroma en el tumor maligne:

• Desmoplàsia: gran creixement de l'estroma (ric en teixit conjuntiu i pobre en cèl·lules), tumor dur.
• Poc estroma, tumor tou.

Tipus de tumors segons parènquima i estroma:

• Tumors histoides: parènquima i estroma barrejats, es percep com un sol teixit.
• Tumors organoides: parènquima i estroma separats.

Característiques de les Neoplàsies

Benignes: creixement lent, encapsulats, no envaeixen, no metàstasi, extirpables quirúrgicament.

Malignes: creixement ràpid, no encapsulats, envaeixen, metàstasi.

L'anatomopatòleg diferencia els dos tipus de tumor.

Diagnòstic de Tumors

Es tenen en compte:

• Anaplàsia: falta de diferenciació cel·lular, marcador de malignitat.
• Diferenciació: grau en què les cèl·lules neoplàsiques s'assemblen a les normals.
  • Tumors benignes: cèl·lules diferenciades, poques mitosis, normals.
  • Tumors malignes: cèl·lules diferenciades i anaplàsiques (pleomorfisme, morfologia nuclear anormal).
• Displàsia: creixement desordenat en l'epiteli, no arriba a la dermis.
• Velocitat de creixement: a menys diferenciació, més velocitat (excepcions).
• Invasió local:
  • Benignes: creixen com masses, no infiltren ni metastatitzen, capa fibrosa.
  • Malignes: s'infiltren, envaeixen i destrueixen teixits.
• Metàstasi: propagació del tumor a altres òrgans o teixits.

Neoplàsies Malignes: Característiques

• Vasos sanguinis anormals (angiogènesi).
• Poca adherència cel·lular (disseminació).
• Poca matriu extracel·lular (proteases degraden la matriu, facilitant l'expansió i disseminació).
• Migració cel·lular (cèl·lules neoplàsiques en llocs diferents del tumor primari).

Base Molecular del Càncer

• Mutació cel·lular en gens reguladors:
  • Promotors del creixement (protooncògens).
  • Supressors tumorals (inhibidors del creixement).
  • Reguladors de l'apoptosi (mort cel·lular programada).
  • Reparadors de l'ADN.
• Estroma (vasos i estructures de suport).
• Neoplàsies clonals: una única cèl·lula origina la població neoplàsica.

Activitat dels Gens en Neoplàsies Malignes

• Defectes en la reparació de l'ADN: augmenta el risc de càncer.
• Autosuficiència en les senyals de creixement: creixement sense factors externs.
• Insensibilitat a les senyals d'inhibició: no resposta a gens supressors.
• Evasió de l'apoptosi: allargament del cicle vital, evitant la mort cel·lular.
• Potencial replicatiu il·limitat: telòmers no s'escurcen, divisions il·limitades.
• Angiogènesi: nous vasos per nutrients i excreció.
• Capacitat invasiva i metastàtica: marcadors de malignitat.

Progressió del Càncer

• Microambient estromal: cèl·lules immunitàries, fibroblasts, endotelials i matriu extracel·lular intervenen en el creixement.
• Efecte Warburg: glucòlisi anaeròbica en lloc d'oxidació aeròbica.
• Anomalies cromosòmiques: translocacions genètiques (limfomes, leucèmies).

Agents Carcinògens

Les mutacions poden ser causades per:

• Causes pròpies de l'organisme.
• Agents carcinògens (indueixen neoplàsia maligna).

Tipus d'Agents Carcinògens

• Químics:
  • Acció directa.
  • Acció indirecta.
• Físics:
  • Radiacions (UV, ionitzants).
• Biològics:
  • Virus.
  • Bactèries.

Diagnòstic del Càncer

Anamnesi i Examen Físic

Símptomes i signes variats segons l'òrgan afectat:

• Inespecífics: calfreds, fatiga, febre, inapetència, malestar, suor, pèrdua de pes, dolor, caquèxia, anorèxia, anèmia.
• Compressió: per creixement del tumor (vasos, glàndules, etc.).
• Específics: segons el tipus de tumor i òrgan (tos i dolor toràcic en pulmó, diarrea, restrenyiment en còlon, etc.).

Proves Complementàries

• Imatge: radiografies, endoscòpies, ecografies, TAC, RMN.
• Biòpsies: determinar benignitat o malignitat.

Marcadors Tumorals

Substàncies produïdes per cèl·lules neoplàsiques, útils per a detecció, evolució i resposta terapèutica.

Graus i Estadis dels Tumors

Recursos terapèutics:Cirurgia: extirpació del tumor. Pot ser curativa (extirpació total) o pal·liativa. Radioteràpia: Les radiacions ionitzants destrueixen les cèl·lules malignes i redueixen o bé fan desaparèixer el tumor. Quimioteràpia: Aplicació de medicaments citostàtics, inhibeixen l’evolució dels tumors malignes, dificulten la divisió cel·lular. Immunoteràpia o teràpia biològica: S’utilitzen molècules dissenyades amb enginyeria genètica (citosines, anticossos monoclonals, etc.) Aquestes molècules destrueixen les cèl·lules canceroses utilitzant la capacitat del sistema immunitari per fer diana en cèl·lules concretes. El tractament és més específic que la quimioteràpia. Hormonoteràpia: S’utilitzen medicaments que interfereixen en la producció d’hormones o en la seva acció, per disminuir la velocitat de creixement d’alguns tipus de càncer que afecten a teixits homonodependents, com els de mama, endometri, pròstata. Per exemple: antiestrògens i antiandrògens. Teràpia gènica: Virus que introdueixen gens dins les cèl·lules canceroses per convertir-les en no canceroses. El problema està en l’absència de sistemes portadors adequats que portin els gens a les cèl·lules diana. Transplantament de medul·la òssia: per tractar algunes formes de limfomes i leucèmies. Tots els tractaments són molt agressius i tenen efectes negatius: -Infeccions per neutropènia-Anèmies-Hemorràgies-Mucositis-Cardio i neurotoxicitat-Alteracions cognitives, de l’humor, equilibri, visió, audició, etc. Els principals factors que influeixen en el pronòstic són:-Localització del tumor primari -Tipus histològic i grau de diferenciació cel·lular, les seves característiques biològiques i citogenètiques-Extensió del tumor-Edat del pacient -Estat funcional o la reserva fisiològica del pacient. Prevenció del càncer: PrevencióA)Molts càncers tenen més probabilitat de curar-se si es detecten en les fases inicials i es tracten adequadament. Per aconseguir en diagnòstic precoç es poden aplicar tècniques de screening o cribratge (prevenció secundària). B)Vacunació: no hi ha vacunes contra el càncer, però si contra agents biològics que puguin desencadenar-se com el virus del papil·loma humà, el virus d’hepatitis B.ProteccióLes mesures de protecció inclouen mesures de diferents àmbits: -Regulació i control de la qualitat de l’aire, aigua, aliments de riscos ocupacionals i d’emissions d’indústries.-Mesures de protecció laboral pels treballadors que treballen amb radiacions ionitzantsPromocióInformar a la població dels hàbits o conductes de risc i dels que afavoreixen a la salut, fomentar l’adopció d’estils de vida saludables. Els principals factors de risc són: Consum de tabac Excés de pes o obesitat Dietes no saludables riques en greixos i sucres pobres en fibres Sedentarisme Consum d’alcohol Excessiva exposició a la radiació solarEpidemiologia L’epidemiologia estudia les malalties en les poblacions. Definició de la OMS d’epidemiologia: és l’estudi de la distribució i els determinants d’estats  relacionats amb la salut i l’aplicació d’aquests estudis al control de malalties i altres problemes de salut. Paràmetres en epidemiologia: Incidència: nombre de casos nous en un període de determinat de temps, generalment un any, entre un nombre determinat d’habitants. Mortalitat: nombre de defuncions atribuïdes a una determinada malaltia en un període de temps determinat, generalment un any, en un nombre determinat d’habitants.Taxa de supervivència: generalment a 5 anys, és el percentatge de pacients que viuen almenys 5 anys després del diagnòstic de càncer. Prevalença: proporció de persones d’un grup definit (població) que pateixen la malaltia en un període de temps determinat (generalment 1, 3 o 5 anys). La prevalença depèn de la incidència i de la mortalitat.Distribució geogràfica: incidència o mortalitat segons la zona geogràfica.Factors que influeixen en la malaltia: franja d’edat, sexe, zona geogràfica, estils de vida, activitat laboral, etc.

Infeccions Les malalties infecciones són les que estan produïdes per microorganismes patògens. Les que es poden transmetre d’una persona a l’altre s’anomenen contagioses.Els microorganismes patògens són els que poden infectar a l’ésser humà i produir malalties.Tipus de microorganismes patògens: BacterisVirusFongsPrions BactèriesSón organismes unicel·lulars procariotes (no tenen nucli definit). Són visibles al microscopi òptic. Tenen entre 1 i 5 µm de diàmetre. Tenen diferents formes diverses: Virus Són agents infecciosos d’estructura subcel·lular, senzills i que no disposen dels elements necessaris per realitzar els seus processos vitals bàsics i que només poden reproduir-se dins de les cèl·lules d’altres organismes. Són paràsits intracel·lulars estrictes, necessiten infestar una cèl·lula per sintetitzar els seus components. Estructura: -Material genètic: ADN o ARN de cadena doble o senzilla -Càpsida: coberta proteïna-Embolcall víric: alguns virus tenen una bicapa lipídica per sobre de la càpsida quan estan fora de l’hoste. FongsEls fongs són microorganismes eucariotes. Es caracteritzen per: -Paret cel·lular de quitina -Poden agrupar-se formant entitats pluricel·lulars, però no formen mai teixits. Alguns són visibles macroscòpicament. -Són heteròtrofs. -Tenen reproducció sexual i asexual (per espores) -Tipus de fongs microscòpics:Llevats, Fongs filamentosos Prions Són proteïnes que estan codificades per gens cel·lulars i actuen com senyals reguladores de les cèl·lules que envaeixen. Són resistents a processos fisicoquímics que inactiven als virus i no produeixen respostes immunes ni inflamatòries a l’hoste. Són resistents a les proteases. ParàsitsSón qualsevol organisme que viu a l’interior o a la superfície d’un altre de diferent espècie i que s’alimenta de substàncies que elabora el hoste, provocant-li un dany. Es diferencia: Malaltia infecciosa: provocada per bacteris, virus, fongs o prions i s’estudia dins de la microbiologia Malaltia parasitària o parasitosis: provocades per protozous, metazous (platelmints, nematodes o artròpodes). Aquests agents patògens s’estudien dins de la parasitologia.Cadena epidemiològica És el conjunt de medis i sistemes que faciliten el contacte del microorganisme patogen amb el subjecte receptor. En la cadena epidemiològica identifiquem: -Agent: microorganisme patogen que provoca la malaltia-Hoste: persona que rep el microorganisme patogen -Reservori: medi que permet la persistència del microorganisme fora de l’hoste. -Via de transmissió: forma en què el microorganisme arriba a l’hoste. L’hosteEl microorganisme patogen entre en contacte amb una persona i aquesta es converteix en el seu hoste. El microorganisme entrarà per una via d’entrada concreta (respiratòria, digestiva, etc.) i sortirà de l’organisme per una vida de sortida. Factors que influeixen en què es desenvolupi o no la malaltia: -Quantitat de microorganismes patògens -Virulència del microorganisme-Resistència de l’hoste-Porta d’entradaEl reservori És un medi que permet a un microorganisme patogen mantenir-se actiu mentre espera un nou hoste. Poden ser: Via de transmissió És el medi pel qual un microorganisme patogen penetra en un hoste. Pot ser: -Directa: hi ha contacte directe entre un hoste i l’altre. Indirecta: es produeix per contacte amb objectes, superfícies, etc. Vector (éssers vius que actuen com a transportadors de microorganisme: mosquits, puces, etc.) Les principals vies de transmissió indirecte són: -Aliments contaminats-Aigua -Insectes (picades) -Instrumental mèdic-Donacions de sang o òrgansLa malaltia Totes les malalties segueixen les mateixes fases. -1)Contagi de la malaltia -2)Malaltia: Període d’incubació: és el temps que va des de que el microorganisme entre en el cos i apareixen els primers símptomes. Durant aquest temps el microorganisme es multiplica i es desplaça per arribar a les zones d’atac. Període clínic: en tots els casos l’organisme detecta una substància estranya i s’activaran els mecanismes de defensa, produint una resposta inflamatòria. Apareixen una sèrie de signes i símptomes comuns com la febre. Final de la malaltia: pot haver diferents desenllaços: Recuperació de l’organisme després d’una fase de convalescència. La recuperació pot ser total o poden quedar seqüeles. No es pot superar la infecció i la persona mor.

Principals malalties infeccioses bacterianesLes malalties bacterianes sistèmiques més freqüents són les infeccions respiratòries, pneumònies, les gastroenterocolitis i les infeccions urinàries i genitals. Tractament: s’utilitzen antibiòtics. Les bactèries els poden classificar en:-Bacteriostàtics: inhibeixen la multiplicació bacteriana. Per exemple: tetraciclines, eritromicina, cloramfenicol, etc. -Bactericides: destrueixen la bactèria i la seva acció terapèutica és irreversible. Per exemple: penicil·lina, cefalosporines, aminoglicòsids, rifamicina, polimixina, etc. Prevenció: Vacunació: les vacunes ens protegeixen del contagi de la malaltia i també tenen un efecte sobre la salut de la població, redueixen la incidència de la malaltia i poden arribar a aconseguir l’eradicació. Malalties víriques4 tipus d’infecció segons la persistència del virus:-Infecció aguda: després de la infecció la malaltia es resol amb l’eliminació del virus, en un termini curt de temps. -Infecció crònica: després de la primera infecció, el virus es pot aïllat en l’organisme de forma continuada. -Infecció latent: el virus es manté en el cos igual que en la infecció crònica, però la diferència és que no es pot detectar. -Infecció lenta: el període d’incubació és molt llarg, pot arribar a mesos o anys. Tractament:- Simptomàtic: el tractament simptomàtic permet alleugerir els símptomes. En la grip es prescriuen: antipirètics, anticongestius, mucolítics, analgèsics, etc. En les malalties exantemàtiques o eruptives com la varicel·la, xarampió, etc, es prescriuen mèdicament tòpics per alleugerir el picor. - Antivirals: fàrmacs específics contra els virus. S’utilitzen per ajudar el tractament de: VIH, diferents Herpes virus (herpes labial, genital, etc.), varicel·la-zoster, virus de la hepatitis B i C. Prevenció: - Vacunació: hi ha vacunes contra: la poliomielitis, triple vírica (xarampió, rubèola, parotiditis), hepatitis B, varicel·la, Haemophilus influença-B, virus del papil·loma humà, etc. Malalties produïdes per fongsLes malalties produïdes per fongs s’anomenen micosis. Poden ser: - Sistèmiques: afecten teixit intern de l’organisme. En la nostra àrea solen ser malalties oportunistes i afecten a pacients immunodeprimits. - Superficials: afecten a la pell i als seus annexes (ungles, pel) o a mucoses. La transmissió de les mucoses superficials generalment és per contacte amb persones o animals infectats o amb objectes o superfícies que han estat en contacte amb ells. Aquestes micosis són freqüents i generalment benignes. Tractament: - Antifúngics: Els fàrmacs antifúngics poden actuar de dues formes: -Fungicides-Fungistàtics-Alguns poden actuar de les dues formes. Els principals fungicides sistèmics són: amfotericina B, els azoles i les equinocandines.En algunes micosis sistèmiques el tractament amb antifúngics no és suficent i cal aplicar cirurgia per extirpar la zona afectada.  Malalties produïdes per prionsSón malalties produïdes per infeccions formades per una proteïna. Provoquen patologies neurodegeneratives letals característiques dels mamífers com les encefalopaties espongiformes transmissibles. Actualment no hi ha tractament. Les malalties produïdes per prions poden presentar tres formes: -Formes esporàdiques de la malaltia, apareixen sense causa aparent i actualment no tenen explicació científica -Formes infeccioses: per contagi, no hi ha predisposició prèvia. -Formes hereditàries: provocades per alteracions genètiques que faciliten el plegament de la proteïna.Malalties protozoaries Una quarta part de la humanitat està afectada per malalties protozoaries. Generalment un insecte, que actua com a vector de la malaltia per els humans. Patògens: Emmalalteixen hostes normals.Procedeixen d’una font externa Acció patògena pròpia Malaltia infecciosa clàssica.Ex: N . gonorrohoeae. Oportunistes: Només emmalalteixen hostes inmunocompromesos, Procedeixen d’una font endògena, Acció patògena escassa, Quadre clínic atípic. Exemples: VHS, fongs. Malalties de transmissió sexual:Infecció genital per clamídia, Gonocòccia, Sífilis, Tricomonosi, Condilomes acuminats o berrugues genitals, Herpes genital, Hepatitis A, Hepatitis B, Sida / Infecció pel virus de la immunodeficiència humana, Infeccions genitals pel virus del papil·loma humà (per diferents tipus del virus), Sarna, Pediculosi