Tipus, forma i mida de les cèl·lules: resum i esquema

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el 1 de Marzo de 2025 en catalán con un tamaño de 4,94 KB
Actualizado el 7 de Noviembre de 2026

Resumen

El document explica els dos grans tipus de cèl·lules, procariotes i eucariotes, i com la forma i la mida de les cèl·lules estan relacionades amb la seva funció. També descriu les parts principals de la cèl·lula, com el citoplasma, els ribosomes, el citoesquelet, els centríols, els cilis i els flagels, així com els embolcalls cel·lulars.

Puntos clave

Les cèl·lules procariotes no tenen nucli definit, tenen pocs orgànuls i són unicel·lulars, com els bacteris.
Les cèl·lules eucariotes tenen nucli i molts orgànuls, i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
La forma de les cèl·lules pluricel·lulars depèn de la seva funció: les musculars són allargades, les neurones són molt ramificades i les de la pell són planes.
La mida de les cèl·lules es mesura en micròmetres (1 μm = 10⁻⁶ m).
Els ribosomes estan formats per proteïnes i ARN i fabriquen proteïnes.
El citoesquelet està format per microfilaments, filaments intermedis i microtúbuls, i dona resistència i forma a la cèl·lula.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Tipus, Forma i Mida de les Cèl·lules

Principals Tipus de Cèl·lules

Cèl·lula Procariota

Sense nucli (però amb ADN).
Pocs orgànuls.
Unicel·lulars.
Exemple: Bacteris.
Parts: citoplasma, paret, membrana, ADN (nucleoide), mesosoma (invaginacions de la membrana), ribosomes, inclusions (reserves nutritives, productes de rebuig).
Formes bàsiques: bacils i cocs (poden formar cadenes), vibrions, espiroquetes (mòbils), espirils (rígids).

Cèl·lula Eucariota

Tenen nucli i molts orgànuls.
Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Tipus: vegetal (autòtrofs) i animal (heteròtrofs).

Forma de les Cèl·lules Eucariotes

Unicel·lulars: forma molt variable.
Pluricel·lulars: formes variables relacionades amb la funció:
- Muscular: allargada (transmet força en una direcció).
- Neurona: molt ramificada (agafa i transmet informació a moltes altres cèl·lules).
- Pell (epidermis): planes.

Mida de les Cèl·lules

Mesurada en micres o micròmetres (1 μm = 10^-6 m).
En organismes pluricel·lulars complexos, les cèl·lules expressen l'ADN de manera diferent a causa de la diferenciació.
Espermatozou + òvul → fecundació → zigot → embrió (cèl·lules mare) → diferenciació (epidèrmiques, nervioses, musculars, fetge...).

Embolcalls Cel·lulars (Eucariota)

Matriu Extracel·lular

Només en cèl·lules animals.
Embolcalls tous.
Funcions:
- Fibres proteiques: col·lagen (més freqüent, resistent a la tensió).
- Substància amorfa: glicoproteïnes i mucopolisacàrids (gelatinosa).
- A vegades s’impregna de substàncies químiques que l’endureixen.
- Exemples: cartílag (matriu extracel·lular dura), os (fosfat càlcic li dona rigidesa).
- Funcions:
  - Unió entre cèl·lules, esquelètica (col·lagen).
  - Organitza les cèl·lules i el seu creixement.
  - Difusió de substàncies químiques (nutrients, glucosa, vitamines...).
  - Afavoreix la hidratació (mucoses).

Paret Cel·lular (Vegetal)

Consistent, composició química principalment cel·lulosa i altres glúcids.
Estructura:
- 1a capa: làmina mitjana (pectina).
- 2a capa: paret primària, cel·lulosa (poca), hemicel·luloses, paret feble però permet creixement i divisió.
- 3a capa: paret secundària, diverses capes superposades de cel·lulosa, més forta però no permet el creixement (procés de diferenciació).
- A vegades s’impregna de substàncies: lignina (duresa), suberina (aïllant tèrmic), ceres (impermeabilitza), tanins (microbicides, impedeixen o dificulten el creixement dels bacteris).

Citoplasma

Líquid de l’interior de la cèl·lula (excepte els orgànuls membranosos).
Format per aigua, substàncies dissoltes (sals minerals, glucosa...) i altres que formen dispersions col·loidals (proteïnes). Aquesta part líquida és el citosol.
Cossos amb mides i característiques més sòlides: ribosomes, inclusions (reserves amb glicogen) i fibres del citoesquelet.
Parts: ribosomes, glicogen, aparell de Golgi, reticle, citoplasma, fibres, mitocondri.
Funcions del citoplasma (hialoplasma):
- Mantenir la pressió osmòtica (concentració).
- Regular el pH.
- Moltes reaccions químiques.

Ribosomes

Orgànuls constituïts per proteïnes i ARN, formats per 2 subunitats.
Funció: fabricar proteïnes.
Tipus:
- Lliures al citoplasma.
- Units al reticle endoplasmàtic rugós.

Citoesquelet

Xarxa de fibres proteiques de diferents mides.
Fibres:
- Microfilaments: fibres primes fetes per unitats globulars unides (actina).
- Filaments intermedis: proteïnes filamentoses (queratina) als cabells i ungles.
- Microtúbuls: tubs formats per unitats de proteïnes.
Funcions: donar resistència, donar forma, permetre canvis de forma i moviment, organitzar la disposició dels orgànuls i traslladar-los, intervé en la unió entre cèl·lules.

Centríols

Estructures cilíndriques formades per microtúbuls (9 paquets de 3 microtúbuls).
Sempre en parella perpendicularment un de l’altre.
Zona on estan els centríols (només en cèl·lules típicament animals): centrosoma (a prop del nucli).
Substància amorfa (centre organitzador), microtúbuls.

Cilis i Flagels

Orgànuls que surten cap a l’exterior de la cèl·lula (envoltats de membrana), forma filamentosa.
Cilis: molt abundants i curts.
Flagels: llargs i només 1 o 2 per cèl·lula.
Típics de cèl·lules animals.
Estructura interna idèntica.

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre cèl·lula procariota i eucariota?

La cèl·lula procariota no té nucli i té pocs orgànuls, mentre que l'eucariota té nucli i molts orgànuls. Els procariotes són unicel·lulars, com els bacteris, i els eucariotes poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Quina unitat s'utilitza per mesurar la mida de les cèl·lules?

La mida de les cèl·lules es mesura en micres o micròmetres, on 1 μm equival a 10⁻⁶ metres.

Quina és la funció dels ribosomes?

Els ribosomes estan formats per proteïnes i ARN i tenen la funció de fabricar proteïnes.