Els Bioelements i les Biomolècules: Guia Completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

Els Bioelements i les Biomolècules

Els bioelements són els elements químics presents en els éssers vius. Cap d'ells és propi de la matèria viva, ja que són els mateixos elements que intervenen en la composició de la matèria inerta o animal. Els més abundants són el carboni (C), l'hidrogen (H), l'oxigen (O) i el nitrogen (N).

Classificació dels Bioelements

  • Bioelements primaris: Representen el 95% de la massa de la majoria de les cèl·lules. Són l'oxigen, el carboni, l'hidrogen, el nitrogen, el fòsfor i el sofre.
  • Bioelements secundaris: Es troben en menor quantitat que els primaris, però són imprescindibles per als éssers vius: sodi, potassi, calci, magnesi i clor.
  • Oligoelements: Es troben en els éssers vius en proporcions menors al 0,1% de la seva massa. Alguns són indispensables com el manganès, el ferro, el cobalt, el coure i el zinc; d'altres són imprescindibles com el iode, el molibdè i el silici.

Les Biomolècules

Les biomolècules són les molècules que formen els éssers vius. Es divideixen en:

  • Orgàniques: Glúcids (hidrats de carboni), lípids (greixos), proteïnes i àcids nucleics.
  • Inorgàniques: Aigua i sals minerals.

Els Glúcids o Hidrats de Carboni

El terme hidrats de carboni no és el més apropiat, ja que no es tracta d'àtoms de carboni hidratats (enllaçats a molècules d'aigua), sinó d'àtoms de carboni units a grups alcohòlics (radical hidroxil i radical hidrogen). Són un conjunt de compostos orgànics formats per C, O i H, constituïts per una o més cadenes d'entre 3 i 7 carbonis.

Són les biomolècules més abundants i constitueixen la principal reserva energètica en els éssers vius.

Classificació dels Glúcids

  • Monosacàrids: Són els glúcids més senzills. Són els que amb més propietat poden ser anomenats sucres per les seves característiques: cristal·litzables, sòlids a temperatura ambient, molt solubles, blancs i dolços.
  • Oligosacàrids: Formats per la unió de 10 o menys monosacàrids. Acostumen a tenir un gust dolç i a ser solubles en aigua.
  • Polisacàrids: Hidrats de carboni de cadena llarga que poden estar compostos per milers d'unitats de carbohidrats simples. Es troben principalment en les plantes i tenen la funció de reserva energètica (com l'amidó) o una funció estructural (com la cel·lulosa).

Monosacàrids Importants

  • Glucosa: Aldohexosa (6 carbonis).
  • Fructosa: Cetohexosa (6 carbonis), molt freqüent en animals; forma part del disacàrid sacarosa juntament amb la glucosa.
  • Galactosa: Forma el disacàrid lactosa present en la llet.
  • Ribosa: Aldopentosa (5 carbonis) que forma part de molècules com l'ARN o l'ATP.
  • Desoxiribosa: Derivat de la ribosa que forma part de l'ADN.