Revolució Russa i Estalinisme: causes, fases i conseqüències

El Tsarisme a Rússia a principis del segle XX

Context de l'Imperi Rus

A principis del segle XX, l'Imperi Rus era una autocràcia on els partits polítics estaven prohibits i l'oposició era durament reprimida. L'Església Ortodoxa exercia una gran influència. L'agricultura estava tecnològicament endarrerida, amb una producció escassa que amb prou feines podia alimentar la població. La indústria moderna es concentrava principalment a la part oest de l'imperi.

Estructura Social

Al cim de la societat es trobava la noblesa, que gaudia d'una vida luxosa i posseïa la major part de les terres. La pagesia, la majoria de la població, treballava durament i era majoritàriament analfabeta. Els obrers vivien a les ciutats industrials, molts d'ells antics pagesos que havien emigrat fugint de la misèria. Una nova burgesia, coneguda com a kulaks, s'estava enriquint acumulant terres.

La Revolució de 1905

Causes i Conseqüències

La Revolució de 1905 va esclatar a causa del descontentament popular amb el despotisme tsarista i la injustícia social en una societat profundament desigual. Com a resultat, es van introduir reformes econòmiques i agràries per millorar la producció agrícola i es va crear la Duma, una assemblea que havia de facilitar la participació de partits liberals que defensaven els interessos de la burgesia.

Les Revolucions Russes de 1917

La Revolució de Febrer

Durant la Revolució de Febrer, els soldats es van unir als manifestants, provocant la caiguda de la monarquia. La burgesia va organitzar un govern provisional. Lenin, des de l'exili, va demanar: «Tot el poder als soviets!».

La Revolució d'Octubre

A la Revolució d'Octubre, els soviets van prendre el poder. Lenin va ser escollit president del Consell de Comissaris del Poble. Es va signar la pau amb Alemanya (1918), es van expropiar les terres i es va reconèixer el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats. Aquests fets van desencadenar una Guerra Civil (fins al 1921) entre els bolxevics i els seus opositors (burgesos, tsaristes, etc.).

La Intervenció de Lenin i el Partit Bolxevic

Després de la Revolució de Febrer, Lenin va constatar que el poder estava en mans de la burgesia i va proposar traslladar-lo al proletariat i la pagesia. Va plantejar retirar el suport al govern provisional i convèncer les masses populars que l'única manera d'establir un govern revolucionari era substituir la república parlamentària per una república de soviets. També va proposar suprimir la policia, l'exèrcit i el cos de funcionaris, nacionalitzar les terres i fusionar tots els bancs en un de sol. Finalment, va proposar una lluita armada organitzada per traspassar el poder als soviets.

La «Dictadura del Proletariat»

L'expressió «dictadura del proletariat» es va traduir en la pràctica com la dictadura del Partit Comunista, ja que es va anul·lar la possibilitat democràtica i el poder es va concentrar en un petit nucli sense divisió de poders.

La Lluita per la Successió de Lenin

Després de la mort de Lenin (1924), es va desfermar una lluita pel poder entre els dirigents del Partit Bolxevic (1924-1928). Els principals contendents per succeir-lo van ser Stalin i Trotski, amb concepcions molt diferents sobre el futur de la revolució i el poder de l'Estat soviètic.

Visions de Trotski i Stalin

• Trotski proposava abandonar la NEP, aprofundir el comunisme, estendre la revolució per Europa i promoure un funcionament més democràtic del partit.
• Stalin, en canvi, defensava seguir amb el sistema econòmic mixt (NEP), no estendre la revolució fins que no estigués consolidada a la Unió Soviètica, i reservar les decisions polítiques als dirigents del Partit Comunista, eliminant el debat intern.

L'Estalinisme: Característiques i Conseqüències

Definició i Origen

L'Estalinisme va sorgir després de la mort de Lenin (1924) i la lluita de Stalin contra Trotski. Els seus objectius principals eren consolidar la revolució a la Unió Soviètica mitjançant un gran desenvolupament econòmic basat en una ràpida industrialització, i implantar una dictadura centralitzada amb un control institucional absolut. El lideratge es basava en el control total del partit i de l'Estat. Va finalitzar amb la mort de Stalin el 1953. Es va caracteritzar per una economia planificada, l'ús de la violència i el terror contra els «enemics del poble», i l'existència de camps de concentració i treballs forçats, coneguts com a gulags.

Política Econòmica Estalinista

L'economia estalinista era una economia planificada, basada en la col·lectivització agrària forçosa (mitjançant els kolkhoz i sovkhoz) i una industrialització accelerada en deu anys, imposant plans quinquennals centrats en la indústria pesada.

Èxits i Fracassos

• Èxits: Important creixement econòmic del país, que va esdevenir la tercera economia mundial.
• Fracassos: Empitjorament significatiu de les condicions de vida dels pagesos, salaris baixos, un control estatal exhaustiu i períodes de fam.

El Culte a la Personalitat

El culte a la personalitat es basa en l'adoració i adulació excessiva a un cap d'Estat o dictador, elevant a dimensions pseudoreligioses o sagrades els líders carismàtics en la societat o la política, tal com va promoure Stalin.

Consolidació del Poder Absolut

Stalin va aconseguir el poder absolut a l'URSS mitjançant un règim basat en la dictadura, amb estructures polítiques i socials rígides, i eliminant aquells que podien representar una oposició, declarats «enemics del poble».

Conceptes Clau i Definició

• Tsarisme

  Règim polític dels tsars de Rússia, que governava per decrets i no havia de respondre a cap constitució. Es basava en una burocràcia fidel i un exèrcit poderós.

• NEP (Nova Política Econòmica)

  Política econòmica implementada entre 1921 i 1928 amb l'objectiu de reactivar l'economia i millorar les condicions de la població. Va implantar una economia mixta amb sectors socialitzats per l'Estat i una economia de mercat amb petita propietat privada.

• Duma

  Assemblea d'estat russa. Després de l'abdicació del tsar, la Duma va imposar un govern provisional.

• Nomenklatura

  Elit dirigent de la societat de la Unió Soviètica, que prenia les decisions de poder durant l'estalinisme.

• Comunisme de Guerra

  Conjunt de mesures econòmiques implementades per reorganitzar l'economia, assegurar el proveïment de la població i l'exèrcit, i contenir la inflació. Algunes mesures incloïen el control de fàbriques per part dels obrers, la nacionalització dels bancs i la confiscació de comptes privats.

• Soviet Suprem

  Òrgan federal legislatiu de l'URSS, compost per dues assemblees: el Soviet de la Unió i el Soviet de les Nacionalitats (renovades cada quatre anys).

• Kolkhoz

  Granges col·lectives autogestionades com a cooperatives, introduïdes per Stalin el 1928.

• Sovkhoz

  Granges dedicades al sector agrari que pertanyien directament a l'Estat.

• Gulags

  Camps de treball forçat situats en zones inhòspites de l'URSS, amb condicions extremadament dures i una presència arbitrària de violència i tortura.

• Leninisme

  Conjunt d'aportacions de Lenin al marxisme, com l'anàlisi de l'imperialisme com a estadi suprem del capitalisme i la concreció de la dictadura del proletariat com a dictadura del partit comunista.

• Estalinisme

  Caracteritzat per un fort centralisme, una política econòmica dirigista i el monopoli del poder en mans d'un partit sotmès a una disciplina tenaç.

• Purgues

  Processos en què homes fidels al partit eren acusats de traïdors, agents estrangers o trotskistes (com els Processos de Moscou de 1936 i 1938).

• Canvi de Capital de l'Imperi Tsarista

  La capital de l'Imperi Tsarista va canviar de nom diverses vegades:

  • Sant Petersburg: Fundada el 1703 per Pere el Gran.
  • Petrograd: Nom adoptat entre 1914 i 1924 (el mateix nom però en eslau).
  • Leningrad: Nom utilitzat entre 1924 i 1991.

• Diferència entre Bolxevics i Soviets

  • Bolxevics: Grup polític pertanyent al Partit Socialdemòcrata Rus que reivindicava la revolució socialista.
  • Menxevics: Grup polític que reivindicava una revolució burgesa.
  • Soviets: Òrgans de poder i lluita obrera contra l'Estat tsarista, que van tenir un paper important en la Revolució d'Octubre.