Espanya: Estat democràtic, Constitució i parlamentarisme

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,49 KB
Actualizado el

Resumen

El document explica el model democràtic espanyol establert per la Constitució del 1978: la sobirania nacional, el dret de vot, la monarquia parlamentària i la representació dels ciutadans. També repassa el sistema electoral (Parlament Europeu, Corts Generals, parlaments autonòmics i ajuntaments) i la divisió de poders legislatiu, executiu i judicial.

Puntos clave

  • La Constitució del 1978 estableix un Estat social i democràtic i recull els drets individuals i col·lectius.
  • La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, i tenen dret a vot els majors de 18 anys.
  • El rei és el cap de l'Estat però regna sense governar: les lleis i el govern emanen del Parlament.
  • Les Corts Generals estan formades per 350 diputats al Congrés; la majoria absoluta s'aconsegueix amb 176.
  • El poder legislatiu, l'executiu i el judicial formen la divisió de poders d'un Estat democràtic modern.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Espanya, un Estat Democràtic: El Constitucionalisme i el Parlamentarisme

Una democràcia constitucional: Implantació d’un Estat social i democràtic, que va quedar plasmat en el text de la Constitució del 1978. La Constitució recull les normes que regulen el govern d’Espanya i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols. Estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Els majors de 18 anys i aquells que resideixin fora del país però que tinguin la nacionalitat espanyola, tenen dret a vot.

Una democràcia parlamentària: El rei és la figura constitucional. Ell és el cap de l’Estat però les lleis i el govern emanen del Parlament, i per això el rei regna però no governa. La democràcia espanyola és representativa: els espanyols, fent ús de la seva llibertat i igualtat, elegeixen els seus representants per mitjà del vot.

Els diputats

350 diputats en total (348 diputats corresponen a 50 províncies, 2 diputats cada una + 1 de Ceuta + 1 de Melilla). Delegació de la sobirania a l’Estat espanyol. Els ciutadans espanyols són els sobirans del territori espanyol. El poble delega la seva sobirania amb el seu vot, els ciutadans elegeixen els seus representants a les Corts i les Corts deleguen part de la seva sobirania.

La pràctica democràtica a Espanya

Les eleccions de representants polítics: tots els ciutadans i totes les ciutadanes espanyols majors de 18 anys tenen dret a elegir i poden emetre un sol vot. La societat democràtica posa a disposició dels ciutadans una sèrie d’organismes i plataformes. Acceptar-les i participar-hi contribueix al nostre procés de socialització i adquisició d’actituds, valors i hàbits democràtics.

Eleccions

  • Parlament Europeu: els ciutadans de la UE elegeixen per votació els 736 parlamentaris que el constitueixen. La majoria s’aconsegueix amb 369 diputats.
  • Corts Generals: els ciutadans elegeixen els seus representants al Congrés dels Diputats i al Senat. 350 diputats i la majoria s’aconsegueix amb 176.
  • Parlaments autonòmics: els ciutadans elegeixen els diputats dels parlaments autonòmics respectius, varia segons cada comunitat en funció del nombre d’habitants. La majoria seria 68 diputats.
  • Ajuntaments: els habitants del poble elegeixen també cada 4 anys l’alcalde.

Divisió de poders

El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura es refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.

El poder judicial és una de les tres branques del poder de l'Estat i està constituït pels jutges i magistrats. La funció principal del poder judicial és resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar la interpretació oficial de les lleis o la constitució.

El poder executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura principal del poder executiu és el cap de govern. L'executiu és anomenat "l'administració" en els sistemes presidencialistes o "el govern" en els sistemes parlamentaris.

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre el poder legislatiu i l'executiu?

El poder legislatiu aprova les lleis, normalment mitjançant una assemblea de representants. El poder executiu s'encarrega d'implementar-les i de gestionar els assumptes diaris de l'Estat.

Qui pot votar a Espanya segons la Constitució?

Tenen dret a vot els majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola, inclosos els que resideixen fora del país.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quin any es va aprovar la Constitució espanyola que recull el model d'Estat social i democràtic?
2. Qui és el cap de l'Estat a Espanya segons el text?
3. Quants diputats té el Congrés dels Diputats segons el document?
4. Quina és la majoria necessària als Corts Generals segons el text?
5. Quina funció principal té el poder judicial?
6. Com s'anomena el període de vigència d'un cos legislatiu?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.