El franquisme a Catalunya: repressió, identitat i resistència (1939-1975)

Context Històric del Franquisme

La victòria del general Franco a la Guerra Civil va donar pas a la creació d'un règim dictatorial iniciat a Catalunya entre 1938 i 1939. Va durar fins a la mort del dictador l'any 1975 i es va mantenir sempre com una forta dictadura que va exercir una repressió ferotge sobre els seus opositors. A més, va ser un règim profundament anticatalà que va anul·lar les institucions d'autogovern de Catalunya i va reprimir qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana. Es considera que el franquisme va tenir dues grans etapes: en la primera, que es va desenvolupar fins al 1959, es va caracteritzar per l'intent d'establir un Estat totalitari, inspirat en el feixisme, i de portar el país a l'autarquia econòmica.

La dictadura va durar tant temps gràcies a la repressió constant que van patir els opositors, al suport de les classes dirigents i a la complicitat de les potències del món occidental.

El Caràcter del Règim Franquista

• Concentració de poders en la persona de Franco, que va adoptar el títol de Caudillo. Era cap d'Estat i, durant molts anys, va ser president del govern, generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic.
• Un totalitarisme inspirat en els règims feixistes italià i alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931, les llibertats i els drets democràtics.
• Caràcter unitari i centralista de l'Estat. Es van abolir els estatuts d'autonomia republicans i es va marginar la llengua i cultura a Catalunya, el País Basc i Galícia.
• La repressió constant dels vençuts i de l'oposició, que es va exercir de manera sistemàtica i planificada.
• El control dels mitjans de comunicació, sotmesos a la censura i utilitzats com a aparell de propaganda del règim.

El Suport de l'Exèrcit, el Partit Únic i l'Església

L'Exèrcit va ser el suport més destacat del règim, un instrument de la repressió política que va participar activament en el poder. La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y JONS) es va convertir en el partit únic i va integrar els elements més actius del franquisme per ocupar els càrrecs principals de l'administració. Per aconseguir suports socials, el partit va crear quatre organitzacions de masses:

• El Frente de Juventudes, que adoctrinava la joventut;
• La Sección Femenina, per a la formació de la dona en sentit cristià;
• El Sindicato Español Universitario (SEU), per enquadrar i controlar els universitaris;
• La Central Nacional Sindicalista (CNS), que integrava patrons i treballadors en una mateixa organització.

L'Església catòlica va tenir un gran paper per justificar i defensar el règim, que es definia com a Estat confessional catòlic.

Actituds Socials: Suport, Passivitat i Rebuig

La dictadura va comptar amb el suport de les classes altes, i de bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d'Espanya. Les classes mitjanes tenien una actitud majoritàriament passiva i atemorida, i la major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la guerra i van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes.

El Franquisme a Catalunya

L'establiment del règim franquista va assolir unes característiques especials a Catalunya pel fet de ser un territori hostil als vencedors de la guerra, on hi havia un sentiment identitari molt arrelat i un govern autonòmic, la Generalitat.

Tan aviat Franco va entrar a terres catalanes, el 5 d'abril de 1938, va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya amb el qual posava fi a l'autogovern. El nou règim era centralista i pretenia forçar una Catalunya espanyola.

El franquisme va comptar a Catalunya amb el suport d'una part de la població, com ara industrials i propietaris agraris.

La militància catalana a la Falange no era massa abundant. Les màximes autoritats del nou règim a Catalunya provenien de la resta d'Espanya i això responia a la desconfiança cap als polítics catalans.

La repressió contra les persones, els partits i les associacions considerades"rojos i separatiste" va ser molt gran. Van ser executats uns 3.500 catalans, entre els quals Lluís Companys i Joan Peiró. També es calcula l'exili d'uns 60.000 catalans. Hi va haver una depuració de treballadors de les administracions públiques i d'entitats privades, i també es va procedir a confiscar propietats de persones i entitats considerades desafectes.

La Repressió de la Identitat Catalana

La política franquista a Catalunya va voler esborrar la identitat catalana i va reprimir qualsevol signe de catalanitat. La llengua castellana es va imposar com a única llengua oficial, i la catalana era considerada un dialecte inapropiat que només se'n podia fer ús a l'àmbit privat, mentre que en la vida pública era considerat causa de sanció i multa. El català va desaparèixer del teatre, la ràdio, etc. Hi va haver també una persecució de les manifestacions culturals catalanes i es van prohibir els símbols de catalanitat, com ara banderes, himnes, cançons, etc. Les principals institucions culturals catalanes van ser prohibides i algunes, com l'Institut d'Estudis Catalans, van viure en clandestinitat.

Aquesta política tan agressiva va provocar una forta reacció que va identificar el catalanisme amb l'antifranquisme.