Història de la llengua catalana: del 1890 al Franquisme

Llengua catalana (1890-1939)

El catalanisme polític va aconseguir que el Principat de Catalunya accedís a dos períodes de certa autonomia política dins de l'Estat espanyol:

• La Mancomunitat: Regida per la Lliga Regionalista (partit hegemònic del catalanisme conservador), amb el lideratge d'Enric Prat de la Riba.
• La Generalitat: Durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil, va estar governada per Esquerra Republicana de Catalunya, amb els presidents Francesc Macià i Lluís Companys.

El Principat va viure un desenvolupament econòmic que va comportar el creixement d'un corrent migratori intens procedent d'altres territoris catalans. La represa de la literatura culta en català, afavorida per la Renaixença, va fer evident la necessitat d'establir una normativa oficial de la llengua.

La gestació de la normativa del català modern

En la gestació de la normativa s'hi enfrontaven dues tendències: els partidaris d'adoptar solucions antigues i els favorables a reflectir el que anomenaven el català que ara es parla. Enmig de la polèmica, Pompeu Fabra va plantejar una normativa moderna, fidel a la tradició i vàlida per a tots els territoris de llengua catalana. Les fites més destacades van ser:

• La campanya lingüística de la revista modernista L'Avenç (a favor de la reforma ortogràfica).
• La fundació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
• La publicació de les Normes ortogràfiques, la Gramàtica catalana i el Diccionari general de la llengua catalana.

El Franquisme

Va ser el règim polític dictatorial vigent a l'Estat espanyol des que el general Franco va derrotar la República fins a la seva mort. Va ser una etapa de privació de les llibertats individuals i col·lectives que va comportar un intent d'eliminació sistemàtica de la llengua i la cultura catalanes i la seva substitució per la llengua i cultura espanyoles.

Etapes i resistència

Al llarg del període del franquisme es poden distingir tres etapes: la postguerra, el desarrollismo i la crisi de la dictadura. El fenomen social més rellevant d'aquest període és l'arribada a Catalunya de fortes onades immigratòries. Malgrat la pressió del franquisme, la gran majoria de la població va mantenir-se fidel a la llengua catalana.

Sota el franquisme es van desplegar un seguit d'iniciatives per preservar la llengua:

• Creació d'empreses editorials.
• Fundació d'entitats privades.
• Publicació de revistes.
• Moviment de la Nova Cançó.
• Creació d'escoles catalanes.
• Intents de fer present la llengua catalana en tots els àmbits de la cultura.

El franquisme es va acabar amb la mort del dictador, que va ser el primer pas d'un període de transició cap a un Estat espanyol democràtic.