Revolució Industrial: Classes Socials, Moviment Obrer i Teories Socials

Revolució Industrial i Classes Socials

La Revolució Industrial va generar dues classes socials principals: la burgesia (empresaris) i els obrers (proletariat). Els obrers provenien del camp, eren treballadors no qualificats amb salaris baixos, mentre que els artesans dels gremis tenien salaris més elevats.

Condicions de Vida dels Treballadors

Els obrers industrials treballaven jornades molt llargues a les fàbriques. Els empresaris buscaven grans beneficis a costa de salaris molt baixos. La inseguretat laboral era una gran preocupació, ja que no sabien quant guanyarien ni si conservarien la feina. Si emmalaltien o tenien un accident, no cobraven. Molts obrers queien en la indigència, i els que treballaven vivien en condicions properes a la pobresa.

Orígens del Moviment Obrer

Des de principis del segle XIX, els obrers van ser conscients de la seva misèria i van començar a organitzar-se per solucionar els seus problemes.

Les Primeres Associacions de Treballadors

Les primeres associacions van aparèixer amb la Revolució Industrial, però van ser prohibides. La primera reivindicació va ser el dret d'associació, reconegut per primera vegada a Gran Bretanya el 1824. La segona reivindicació va ser la defensa col·lectiva dels salaris i les condicions laborals, donant lloc a les primeres vagues. A finals del segle XIX, va aparèixer la paraula sindicat, d'origen francès. El primer sindicat, la Trade Union, va ser creat a Gran Bretanya el 1834.

Les Primeres Accions Obreres

Les accions obreres van tenir dues orientacions:

• Destrucció de màquines (ludisme), liderada per Ned Ludd.
• Cartisme, que reclamava el sufragi universal per permetre l'entrada de partits obrers als parlaments.

Noves Teories Socials: Socialisme i Anarquisme

Introducció

A mitjans del segle XIX, diversos pensadors van criticar el capitalisme i la societat de la Revolució Industrial, proposant alternatives més justes i solidàries.

El Socialisme

El terme socialisme va aparèixer a França cap a 1830, referint-se a la recerca d'una societat justa i solidària. Els socialistes utòpics, com R. Owen, Saint-Simon i Pierre-Joseph Proudhon, van fer propostes considerades fantasioses i difícils d'aplicar.

Principis Teòrics del Socialisme

A mitjans del segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van desenvolupar el socialisme científic. Van escriure el Manifest Comunista, un llibre molt important per als obrers.

Principals Idees de Marx i Engels

Les seves idees eren oposades a les d'Adam Smith:

1. La història és una lluita de classes entre sectors dominants i dominats.
2. El proletariat ha de lluitar per superar la seva situació.
3. L'objectiu dels obrers és prendre el poder de l'Estat i establir una dictadura del proletariat per crear una societat més igualitària i eliminar la propietat privada.

Conseqüències

Van aparèixer partits polítics socialistes o comunistes a Europa, com el PSOE a Espanya. En alguns països, es van dur a terme revolucions socialistes, com a Rússia (URSS) i Xina.

L'Anarquisme

L'anarquisme, juntament amb el socialisme, va ser una de les grans ideologies del segle XVIII i XIX. Coincideix amb el socialisme en la crítica al capitalisme, però no en les solucions. El teòric anarquista més important va ser Mikhail Bakunin, que proposava la destrucció total de l'Estat i l'organització de la societat en comunitats lliures. Els anarquistes rebutjaven organitzar-se en partits polítics, però tenien sindicats com la CNT. L'anarquisme va tenir molta influència en països pobres com Espanya i Itàlia, però no va triomfar cap revolució seguint les seves idees.

Les Associacions Internacionals de Treballadors

La Primera Internacional

El 1864, obrers francesos i anglesos van crear l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Hi va haver confrontacions entre els partidaris de Marx (partits socialistes) i els de Bakunin. L'AIT es va dissoldre el 1876.

La Segona Internacional

El 1889, es va crear una federació de partits socialistes. Els socialdemòcrates, liderats per Eduard Bernstein, proposaven reformes graduals des dels parlaments, mentre que altres continuaven sent revolucionaris (partits comunistes).