La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1923): Alfons XII, Regència i Alfons XIII

Subetapes de la Restauració Borbònica (1874-1923)

Alfons XII (1874-1885)

Després de la caiguda de la monarquia del rei Amadeu I de Savoia i de la Primera República, Alfons XII va signar un document on afirmava que pujava al tron d'una monarquia parlamentària (1874). L'any següent va arribar a Madrid i fou coronat rei.

Principals línies d'acció del regnat d'Alfons XII

Durant el seu breu regnat, tres són les principals línies d'acció:

• En primer lloc, es dona per conclòs el conflicte, si més no, armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la Tercera Guerra Carlina i Alfons és reconegut per amplis sectors del carlisme.
• En segon lloc, es va iniciar el conflicte cubà que acabaria l'any 1898 amb la pèrdua de la colònia a favor dels Estats Units.
• En tercer lloc, el seu regnat va significar l'inici de la Restauració, de la política bipartidista entre els liberals de Práxedes Mateo Sagasta i el conservador Antonio Cánovas del Castillo, i del caciquisme electoral.

Regència de Maria Cristina (1885-1902)

L'any 1885, Maria Cristina fou nomenada reina regent, càrrec que ocupà fins a l'any 1902. Era la segona reina regent del segle XIX a Espanya; la primera fou la reina governadora Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que ho fou des de 1833 fins a 1840. L'obra de govern de Maria Cristina fou la de seguir el Pacte del Pardo (1885) i garantir la continuïtat de la Restauració.

Qüestions polítiques durant la Regència

Al llarg de la seva regència, un seguit de qüestions polítiques van aflorar definitivament en el si de la societat espanyola:

1. L'obrerisme i el socialisme, que introduït tímidament durant la Primera República, va aconseguir consolidar-se durant la primera etapa de la Restauració.
2. La Guerra de Cuba, conflicte que va quedar conclòs l'any 1898 amb la pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part d'Espanya.
3. El sorgiment del catalanisme polític, que ja havia manifestat expressions claríssimes al llarg del regnat d'Alfons XII i que es van succeir durant la regència (per exemple, les Bases de Manresa de 1892).
4. Maria Cristina va afavorir de forma descarada el Partit Liberal de Sagasta, el qual va dur a terme la majoria de les principals, encara que tímides, reformes.

Alfons XIII (1902-1923)

Durant la seva minoria d'edat, la seva mare va exercir la Regència, en un període que va veure la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines (Tractat de París, 1898). Va ser declarat major d'edat als setze anys (1902) i va mostrar des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (va encomanar el govern a polítics que li eren addictes i va practicar una doble diplomàcia), a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el va deixar caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), i va confiar el govern a José Canalejas, que va presidir la darrera etapa de govern estable (1910-1912). Simultàniament, es va llançar a la guerra colonial, en consolidar-se el protectorat a la zona nord del Marroc pel tractat franco-espanyol del 1912.

El fraccionament dels partits, que va practicar conscientment, va culminar quan el 1913 va cridar Eduardo Dato al poder, prescindint del cap del partit conservador, que era Maura, i va escindir aquella organització política. Però, en acabar-se la Primera Guerra Mundial i iniciar-se una etapa d'inquietud política i social, es va trobar desemparat dels mecanismes de defensa tradicionals, que no van poder substituir els fugaços governs de concentració (govern nacional del 1918, etc.). La situació va esdevenir greu en descobrir-se la seva intervenció directa en la Guerra del Marroc, prescindint de l'alt comandament militar i induint el general Silvestre a una acció que va dur al sagnant Desastre d'Annual.

Fets Violents i Conflictes Socials

1909: La Setmana Tràgica

Es coneix com la Setmana Tràgica els esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla, motivada, per a molts, exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.

1916-1923: Època del Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat espanyol. Va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la CNT (Confederació Nacional del Treball) durant 1918 i 1919.

Altres esdeveniments violents

• 1918-1921: Trienni Bolxevic (Andalusia)
• 1897: Assassinat d'Antonio Cánovas del Castillo
• 1912: Assassinat de José Canalejas
• 1923: Assassinat de Salvador Seguí (El Noi del Sucre)

Guerres i Conflictes Bèl·lics

• 1872-1876: Tercera Guerra Carlina
• 1868-1878: Guerra dels Deu Anys (Cuba)
• 1879: Guerra Chiquita (Cuba)
• 1895: Inici de la Guerra d'Independència Cubana
• 1898: Guerra Hispano-Americana (EUA - Espanya)
• 1906-1927: Guerra del Marroc
• 1914-1918: Primera Guerra Mundial (Espanya neutral)

Batalles Destacades

• 1898: Batalla de Cavite (Filipines)
• 1898: Batalla de Santiago de Cuba
• 1921: Desastre d'Annual (Marroc)
• 1925: Desembarcament d'Alhucemas (Marroc)

Tractats de Pau

• 1878: Pacte de Zanjón (Fi de la Guerra dels Deu Anys)
• 1898: Tractat de París (Fi de la Guerra Hispano-Americana)

Fets Econòmics

• 1879: Entrada de la fil·loxera (crisi vitivinícola)
• 1891: Aranzel Cánovas

Lleis i Reformes Legislatives

• 1876: Constitució de 1876 (Base de la Restauració)
• 1888: Abolició de l'esclavitud (a les colònies restants)
• 1907: Llei Electoral (amb l'objectiu de la "Revolució des de dalt")
• 1909: Llei Candau (o Llei de Jurisdiccions)
• 1910: Llei de Substitució dels Consums
• 1910: Llei de Lleves
• 1921: Llei de Fugues

Partits Polítics i Organitzacions

• 1888: PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol)
• 1892: Katipunan (Societat Secreta Filipina)
• 1893: Partit Revolucionari Cubà
• 1895: PNB (Partit Nacionalista Basc)
• 1901: Lliga Regionalista
• 1908: Partit Republicà Radical
• 1910: Republicans d'Esquerres

Organitzacions Obreres

• 1871: FRE (Federació Regional Espanyola de l'AIT)
• 1881: FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola)
• 1907: Solidaritat Obrera
• 1910: CNT (Confederació Nacional del Treball)