La Guerra del Marroc i la Setmana Tràgica de 1909: Causes i Conseqüències

La Guerra del Marroc i la Setmana Tràgica (1909)

La Guerra del Marroc: Context i Inicis

La pèrdua dels territoris d'ultramar va fer que l'actuació colonial espanyola se centrés al nord d'Àfrica, en el moment del repartiment colonial del continent. A Espanya se li va concedir el Rif i un enclavament a la costa atlàntica, influït per Anglaterra que volia limitar la presència francesa. El benefici econòmic i la restauració del prestigi de l'exèrcit eren la base d'aquesta nova política colonial.

La presència espanyola va ser contestada per les tribus berbers residents, amb continus atacs que obligaren a mantenir un important contingent militar, el qual es va haver de reforçar l'any 1909. Aquest increment va ser de tropes reservistes, molts d'ells casats.

La Setmana Tràgica de 1909: Origen i Desenvolupament

L'origen de la Setmana Tràgica del 1909 s'ha de cercar en la política colonial espanyola al nord d'Àfrica, concretament al Rif. Els governs espanyols s'havien capficat a mantenir ocupat aquest territori malgrat les repetides revoltes locals, cosa que va tenir com a conseqüència un seguit de derrotes militars amb molts morts. Així mateix, això va forçar el govern a mobilitzar més homes per enviar-los a lluitar al Marroc. Bona part d'aquests homes eren reservistes catalans, molts d'ells casats i amb fills.

A aquesta circumstància s'ha d'afegir el caràcter injust del sistema de reclutament, que permetia la redempció per diners i, per tant, feia recaure sobre les classes populars tot el pes de la lleva.

Esclat de la Revolta a Barcelona

La mobilització contra la guerra començà al port de Barcelona el 18 de juliol. La revolta es va allargar durant una setmana, adquirint un fort sentiment antimilitarista i anticlerical. El dia 24 es va constituir un comitè de vaga, amb participació de republicans, socialistes i anarquistes, els quals van cridar a la vaga general el dia 26.

Però la iniciativa popular va desbordar totes les previsions, amb un esclat espontani de les tensions socials acumulades al llarg de dècades. Es van produir:

• Incidents als carrers i barricades.
• Enfrontaments amb les forces de l'ordre.
• Un esclat de sentiment anticlerical que va desembocar en l'atac i l'incendi de més de 80 establiments religiosos.

L'Anticlericalisme: Causes i Manifestació

L'anticlericalisme, alimentat des del darrer terç del segle XIX pel federalisme i l'anarquisme, era una de les banderes que enarboraven les classes populars en aquella etapa. El discurs demagògic del republicanisme lerrouxista havia contribuït a l'arrelament de l'anticlericalisme popular.

Aquest anticlericalisme es fonamentava en els privilegis que el règim de la Restauració mantenia a l'Església, especialment en el camp de l'ensenyament, com també en la vinculació de l'alta burgesia amb els cercles socials i benèfics eclesials, a través de patronats i parròquies.

Repressió i Conseqüències

Les autoritats van declarar l'estat de guerra, reprimint durament les manifestacions, amb ferits i morts. El moviment insurreccional es va radicalitzar, amb accions incontrolades de grups que actuaven sense direcció ni coordinació. L'exèrcit va posar fi a la revolta el dia 2 d'agost.

La repressió posterior va ser molt dura i nombrosos radicals i anarquistes van ser responsabilitzats sense gaire raó. Es van produir:

• Centenars de persones detingudes.
• Nombroses penes de mort.

Entre aquestes, destaca la de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog lliurepensador i impulsor de l'Escola Moderna, que, sense haver participat directament en els fets, va ser acusat de ser-ne l'inspirador ideològic.

Conseqüències Polítiques de la Setmana Tràgica

Les conseqüències polítiques van ser significatives:

• A nivell estatal:
  • Onades de protestes a tot Europa per la virulència i arbitrarietat de la repressió.
  • Crítiques internes de liberals i republicans que demanaven la dimissió d'Antonio Maura.
  • L'oposició a Maura, constituïda en un bloc d'esquerres recolzat per campanyes internacionals, va aconseguir la dissolució de les Corts per part del Rei i el traspàs del govern als liberals.
• A Catalunya:
  • Les forces d'esquerra van acusar la Lliga Catalanista, partit hegemònic i burgès del catalanisme polític, d'haver donat suport a la repressió.
  • Va néixer un nacionalisme republicà i d'esquerres que es va concretar en la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana, a més d'ajudar a la ja esmentada Conjunció Republicanosocialista, presentats a les eleccions de 1910.
  • L'ambigu paper dels republicans del lerrouxisme va accentuar el desengany obrer respecte al republicanisme, i molts d'ells van decidir situar-se a favor de l'anarcosindicalisme.