Història de Catalunya: Conflictes, Anarquisme i Catalanisme (1906-1925)

El Conflicte del Marroc i la Setmana Tràgica

Orígens del Conflicte al Marroc

L'any 1906, la Conferència d'Algesires va establir un protectorat hispanofrancès al Marroc. A Espanya se li va assignar la regió del Rif, amb l'obligació de pacificar-la i administrar-la. La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles.

El 1909, la derrota de les tropes espanyoles al Barranco del Lobo va ser un esdeveniment significatiu, amb un elevat nombre de baixes. Aquesta situació va portar a la decisió d'augmentar el nombre de soldats al Rif mitjançant una lleva de reservistes, fet que va provocar un important moviment de protesta popular a la ciutat de Barcelona.

La Setmana Tràgica: Causes i Conseqüències

La Setmana Tràgica va ser una mobilització popular contra la guerra i contra l'injust sistema de quintes. El 24 de juliol, es va constituir un comitè de vaga que va fer una crida a la vaga general.

La revolta popular es va allargar durant una setmana, desbordant l'objectiu inicial de protesta i adquirint un fort component antimilitarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església. Durant aquests dies:

• Es van aixecar barricades als carrers.
• Es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre.
• Es van incendiar més de 80 centres religiosos.

Les autoritats van proclamar l'estat de guerra i van enviar reforços per reprimir les manifestacions. L'elevat nombre de morts i ferits va radicalitzar el moviment insurreccional. La repressió per part del govern de Maura va ser molt dura, i la seva actuació va aixecar una onada de protestes que va acabar provocant la caiguda del govern conservador.

Evolució de l'Anarquisme a Catalunya

Del Moviment Obrer Dividit a la Fundació de la CNT

L'evolució de l'anarquisme a Catalunya va ser un procés clau en el moviment obrer:

• 1902: El moviment obrer es trobava dividit entre el Lerrouxisme (majoritari) i l'Anarquisme (minoritari).
• 1907: Es va fundar Solidaritat Obrera, una federació de sindicats.
• 1911: Es va produir la Fundació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), que esdevindria la principal organització anarcosindicalista.
• 1918: El Congrés de Sants va marcar un canvi fonamental en l'organització del sindicat, passant del sindicat d'ofici al sindicat únic, amb l'objectiu de reforçar la unitat i la capacitat d'acció.

El Catalanisme Polític (1901-1914)

Fets Clau i Partits Polítics

El període entre 1901 i 1914 va ser decisiu per a l'evolució del catalanisme:

• 1901: Fundació de la Lliga Regionalista, el partit catalanista conservador i hegemònic.
• 1904: Es va produir una escissió de la Lliga.
• 1906: Fundació del Centre Nacionalista Republicà, amb publicacions com El Poble Català i entitats com el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).
• 1905: Es va produir l'Assalt a les redaccions del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya per part de militars, un fet que va generar una gran indignació.
• 1906: Aprovació de la Llei de Jurisdiccions, una llei repressiva contra el catalanisme.
• 1907-1909: Formació de Solidaritat Catalana, una coalició política que va obtenir importants victòries electorals el 1909, portant a Enric Prat de la Riba a la presidència de la Diputació de Barcelona.
• 1910: Fundació de la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana).
• 1914: Signatura del Pacte de Sant Gervasi.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Constitució i Objectius

La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 6 d'abril de 1914. El seu president va ser Enric Prat de la Riba, i comptava amb una assemblea de vuit membres. Cal destacar que la Mancomunitat només va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions i va comptar tan sols amb el pressupost de què aquestes disposaven anteriorment. La Lliga Regionalista va tenir sempre una presència majoritària en aquesta institució.

Obra de Govern de la Mancomunitat

La Mancomunitat va seguir dues direccions fonamentals en la seva obra de govern:

1. Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic de Catalunya.
2. Foment de la llengua i cultura catalana a partir d'un ambiciós projecte cultural i educatiu.

Pel que fa a l'economia, la Mancomunitat va invertir part dels seus recursos en un pla de millora de la xarxa viària i també dels sistemes postal i telefònic. Així mateix, es va endegar un pla d'acció agrària per modernitzar el sector primari.

En l'àmbit de la cultura i l'ensenyament, es va iniciar un projecte centrat en la reafirmació de la llengua i cultura catalana, impulsant una important renovació pedagògica que va posar les bases de l'educació moderna a Catalunya.