Revolució Francesa: Cronologia, Causes i Conseqüències

La Revolució Francesa

En 1789, durant el regnat de Lluís XVI a França, va esclatar una revolució que va commocionar Europa i iniciar una època de canvis que van assentar les bases del món actual.

Ambient revolucionari

A França hi havia un malestar generalitzat. Els factors que el van provocar van ser:

• Perviència de la monarquia absoluta: s'oposava a les idees il·lustrades.
• Desigualtat de la societat estamental.
• Fallida de les finances: despesa que havia ajudat als nord-americans en la Guerra de la Independència.
• Males collites: van provocar l'alça del preu del pa, aliment bàsic en les classes populars.

Els Estats Generals

Lluís XVI va convocar els Estats Generals, reunió de representants dels tres estaments: noblesa, clergat i tercer estat, amb la finalitat de demanar ajuda econòmica. Els representants de cada estament van acudir duent un quadern de queixes, on formulaven peticions al rei. Dins del tercer estat hi havia discrepàncies:

• Burgesia il·lustrada: exigia la fi de l'absolutisme i de la societat estamental.
• Classes populars: volien millorar la vida i el treball, i es comença a parlar d'un quart estat.

L'Assemblea Nacional

Els representants del tercer estat van abandonar els Estats Generals i van formar l'Assemblea Nacional. Van donar a la seva assemblea el nom de nació, que consideraven com el conjunt de ciutadans amb voluntat pròpia. A París, el poble va sortir al carrer el 14 de juliol de 1789 i va atacar la fortalesa de la Bastilla. Així comença la revolució popular.

Reformes revolucionàries

Els diputats de l'Assemblea Nacional van prendre una sèrie de decisions que van destruir l'antic règim:

• Abolició de la societat estamental: principi d'igualtat de tots els homes davant la llei.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: recollia els drets naturals de les persones.
• Constitució Civil del Clergat: reduïa el clergat a la condició de ciutadans.

El lema dels revolucionaris va ser "Llibertat, igualtat i fraternitat".

Onades Revolucionàries

1820, 1830 i 1848 van ser les tres onades. El concepte d'onades s'utilitza perquè la revolució començava en un punt en concret, França.

• Liberals: defensaven el sufragi restringit i van fer les primeres revolucions, per això, s'identifica el liberalisme com a ideologia de la burgesia.
• Demòcrates: preferien el sufragi universal, tots els homes tenien dret al vot independentment de la seva condició.

1820

• Caràcter liberal: Espanya o Itàlia, contra l'absolutisme i en defensa de la constitució.
• Nacionalisme: Grècia va obtenir la independència el 1830.

1830

Lluís Felip d'Orleans va ser nomenat rei dels francesos i es va limitar a establir la Carta Atorgada. Els obrers i la petita burgesia continuaven sense veure els seus drets. La independència de Bèlgica la va separar del Regne dels Països Baixos, creat al Congrés de Viena.

1848

Lluís Felip va afavorir l'economia, però no va satisfer totes les demandes liberals. El resultat van ser dos moviments revolucionaris:

• Revolució de febrer: van aconseguir el sufragi universal masculí.
• Barricades de juny: les masses populars exigien millores en les condicions de vida i treball, però van ser reprimides.

La Reacció Monàrquica

Els successos de França van aterroritzar els monarques, que en veure perillar els seus trons, van decidir organitzar una coalició contra els revolucionaris francesos. Lluís XVI, a pesar d'haver jurat la constitució, va intentar fugir i reunir-se amb les tropes que envaïen França, però va ser descobert i acusat de traïció. El poble va atacar el Palau de les Tuileries i la família reial va ser capturada. El govern va ser assumit per una Convenció, en la qual hi havia dos partits:

• Girondins: representaven l'alta burgesia i col·laboraven amb Lluís XVI.
• Jacobins: representaven la burgesia mitjana i baixa i estaven identificats amb les classes populars revolucionàries. Els seus líders eren Danton, Robespierre i Marat.

El Terror

La Convenció jacobina va crear un nou Comitè de Salut Pública, presidit per Robespierre, que es va fer dictador. Va durar un any i és l'etapa més coneguda de la Revolució Francesa. Es caracteritza per:

• Protagonisme de les classes populars: va donar pas a una república democràtica i social dirigida pel quart estat.
• Terror: va donar lloc a grans execucions.
• Radicalització: pretenia una ruptura total amb el passat.

El Directori

Un òrgan format per cinc membres. Aquest període és conegut com el Terror Blanc. El cop de Termidor va acabar amb Robespierre. El període durant el qual van presidir l'assemblea es coneix com la Convenció termidoriana.

Napoleó Bonaparte

El 9 de novembre de 1799, Napoleó va encapçalar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Amb Sieyès i Ducos va crear un Consolat. El poder es va concentrar en Napoleó, que de Primer Cònsol, va passar a Cònsol Vitalici i finalment, el 1804, es va proclamar emperador.

La França Napoleònica

• Va establir l'ordre: va organitzar l'acció policial per evitar desordres públics.
• Va crear un nou ordre constitucional: el Codi de Napoleó va recopilar lleis que havien de ser iguals per a tots els ciutadans.
• Principi de les carreres obertes al talent: va donar als burgesos la possibilitat d'assumir els més alts càrrecs de la nació.

Europa i Napoleó

L'era de Napoleó va estar marcada per:

• Victòries militars: les principals van ser a Jena i Austerlitz.
• Bloqueig continental: va intentar asfixiar Anglaterra mitjançant el bloqueig.
• Nou mapa d'Europa: va ampliar el territori de França.
• Transformacions de les institucions: l'ocupació francesa va fer que l'antic règim caigués en molts països.

Caiguda de Napoleó

La gran extensió que volia controlar era massa excessiva. La Sisena Coalició va derrotar les seves tropes a Leipzig. Napoleó va ser desterrat a l'illa d'Elba, prop d'Itàlia. Però definitivament va ser derrotat a Waterloo el 1815. Va morir el 1821.

Congrés de Viena

Els vencedors de Napoleó es van reunir a Viena en un congrés que volia reorganitzar Europa. Les grans potències eren: Àustria, Rússia, Prússia i Gran Bretanya. La gran figura del congrés va ser el canceller austríac Metternich. Van establir el sistema de la Restauració.

La Restauració

Basada en els principis següents:

• Legitimitat monàrquica: van tornar els trons als monarques que Napoleó havia deposat.
• Absolutisme: l'antic règim es considerava un dret dels monarques legítims.
• Unió del tron i l'altar: van protegir l'Església de Roma i aquesta va sostenir la legitimitat de la seva sobirania.

Vocabulari

• Nació: conjunt de persones que tenen origen en la mateixa comunitat.
• Estat: territori que té fronteres reconegudes internacionalment.
• Carta Atorgada: text que conté drets que el rei lliura per la seva reial voluntat.
• Vitalici: càrrec que s'ocupa fins a la mort.
• Convenció: assemblea dels representants d'un país.
• Assemblea constituent: es forma amb la capacitat de redactar una constitució.