Biografies de Polítics Catalans i Espanyols: Restauració, Segona República i Guerra Civil

Figures Clau de la Història Política Contemporània (1854-1973)

Antonio Cánovas del Castillo

Polític nascut a Màlaga, va estudiar dret i va participar activament en la Revolució de 1854. Se li atribueix la redacció del Manifest de Manzanares. Va ser membre de la Unió Liberal i ministre en dues ocasions durant la darrera etapa del regnat d'Isabel II. La seva actitud en defensa dels insurrectes de la Caserna de San Gil (1866) li va costar l'exili.

Joaquín Costa

Jurista, historiador i erudit aragonès, va ser l'impulsor del moviment regeneracionista. La commoció de 1898 va estimular les seves de l'ordre establert i la cerca de propostes de canvi.

Valentí Almirall

Advocat, periodista i polític catalanista. Va iniciar la seva carrera política en l'ala radical del republicanisme federal. L'any 1882 va impulsar el Centre Català, entitat que pretenia la unió de tots els sectors socials catalanistes.

Enric Prat de la Riba

Advocat català que va esdevenir un dels grans teòrics i polítics del catalanisme. Va expressar la seva doctrina política a Nacionalitat Catalana (1906), on defensava el component nacional del catalanisme. Va ser:

• Líder de la Lliga Regionalista (1906)
• President de la Diputació de Barcelona (1907)
• President de la Mancomunitat de Catalunya (1914)

Francesc Cambó

Advocat i polític que va participar en la fundació de la Lliga Regionalista i fou un dels impulsors de la Solidaritat Catalana. Durant la Crisi de 1917 va ocupar un ministeri dues vegades. Es va exiliar el 1936 i va donar suport a la causa franquista durant la Guerra Civil Espanyola.

Niceto Alcalá-Zamora

Advocat i diputat del Partido Liberal des de 1905. Va ser ministre unes quantes vegades durant la monarquia. El 1930 es va proclamar la República i va ocupar el càrrec de President de la República des del desembre de 1931 fins a l'abril de 1936.

Francesc Macià

Era militar, però la seva posició catalanista l'obligà a abandonar l'exèrcit. Fets destacats:

• El 1907 fou elegit diputat per Solidaritat Catalana.
• El 1922 fundà Estat Català.
• Va ser President de la Generalitat de Catalunya des del 1932 fins al 1933.

Manuel Azaña

Es va doctorar en dret i va entrar per oposició en la funció pública. Va ser un pilar de la Segona República Espanyola, de la qual fou Cap de Govern i President. Es va exiliar després de la Guerra Civil.

Francisco Largo Caballero

Es va afiliar a la UGT l'any 1890 i al PSOE el 1894. Va ser col·laborador de Pablo Iglesias. Fou elegit regidor i diputat del PSOE. La seva trajectòria inclou:

• Nomenat Ministre de Treball (1931).
• Cap de Govern (setembre de 1936 fins al maig de 1937).

José Antonio Primo de Rivera

Fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El 1933 va fundar Falange Española. Entre 1933 i 1936 va ser escollit diputat. Va instar els seus seguidors a participar activament en la revolució del 18 de juliol de 1936.

Dolores Ibárruri (La Pasionaria)

Va participar en la Vaga General de 1917 i va ser fundadora del Partido Comunista de España (PCE) el 1920. El 1936 va ser elegida diputada del PCE per Astúries.

Federica Montseny

Militant intel·lectual i dirigent anarquista. Es va afiliar el 1931 i es va convertir en una de les dirigents més importants. Va ser Ministra de Sanitat i Assistència Social del govern de Largo Caballero.

Juan Negrín

Va estudiar medicina i va ser catedràtic de Fisiologia a Madrid. Es va afiliar al PSOE l'any 1929. Va ser diputat durant la República, Ministre d'Hisenda (1936) i Cap del Govern a partir de 1937.

Luis Carrero Blanco

Era militar i durant la Guerra Civil va comandar un submarí al bàndol franquista. Va recomanar la neutralitat a la II Guerra Mundial. Va ocupar diversos càrrecs al govern i va impulsar l'entrada en el govern dels sectors reformistes de l'Opus Dei. El juny de 1973 va ser President del Govern.

Alejandro Lerroux