La segona república i la Catalunya autonoma

Federalisme

Propugna una forma de govern basada en un sistema de pactes entre diferents comunitats Bieni progresista
:
Nom amb el qual es designa el període de la segona república espanyola (1931-33.Durant aquests dos anys es va redactar una nova Constitució i el govern d'Azaña va emprendre tot un seguit de reformes importants: reforma religiosa, militar, agrària, autonòmica, educativa. Tot i que ho van intentar, l'aplicació d'aquestes reformes va ser molt difícil Bieni negre:

Nom amb el qual es designa el període de la segona república espanyola (1933-36).Durant aquest dos anys el govern de la CEDA de Gil Robles coaligat amb el demagog Alejandro Lerroux va desenvolupar una revisió continuada de les lleis promulgades pels primers governs de la República, especialment de la Reforma Agrària. També s'enfrontà amb el Govern i el Parlament de Catalunya per la Llei de Contractes de Conreu, amb el suport en aquest cas de la LLiga que va denunciar aquesta llei davant del
Tribunal de Garanties Constitucionals.

Amnistia

Decisió del poder públic, és un acte jurídic destinat a aconseguir la reconciliació, que esborra el rellevament penal de determinats actes i n'extingeix completament la pena i tots els seus efectes.Se'n va aplicar en diferents moments al llarg de la Segona República Estraperlo:

Nom d'un tipus de ruleta trucada i d'un escàndol polític. L'autorització d'aquesta ruleta a Espanya, amb comissions i corrupció política, esquitxà el mateix president Lerroux que es veurà forçat a dimitir a finals del 1935 i convocar les eleccions del 36 que perdrà i guanyaran les esquerres Front catala d’ordre:

Coalició electoral de les dretes catalanes constituïda per participar en les eleccions de 1936. La seva derrota fou aclaparadora, dels 54 escons van guanyar 13 Llei reforma agraria
:
El seu objectiu era la modernització de l'agricultura,posar fi al latifundisme al centre i sud d'Espanya on el 50 % de la terra en mans dels grans propietaris, i millorar les condiciones de vida i treball dels camperols i jornalers (jornades de 8 hores i salaris mínims..).

Pacte San Sebastia

Acord al qual s’integraren, a més dels republicans d’arreu de l’Estat, republicans catalans procedents de diferents formacions del catalanisme polític i gallecs nacionalistes, juntament amb monàrquics com Niceto Alcalà Zamora, Antonio Maura, socialistes, a títol individual, i personalitats intel·lectuals importants. Amb aquest pacte es va crear un govern provisional de la República. Va ser important per a l’autonomia de Catalunya, perquè una de les condicions que van posar les forces catalanistes per participar-hi era la concessió d’un poder polític propi Llei contractes conreu
:
Pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres que conreaven i alhora que esdevinguessin progressivament propietaris rústics Front d’esquerres
:
Coalició electoral constituïda per les esquerres catalanes, seguint el model del Front Popular,per tal de participar en les eleccions legislatives del 1936. Va aconseguir 41 escons dels 54 possibles.

Estat d’excepció:

Es declara en circumstàncies excepcionals pel govern, prèvia autorització del Congrés dels diputats, en cas d'alteracions de l'ordre públic que suposen risc de conflicte bèl.Lic, de la seguretat nacional, del lliure exercici de drets i llibertats dels ciutadans.Com a conseqüència determinats drets dels ciutadans es suspenen o queden restringits.

Jose María Gil Robles

Cuando llegue el momento, el Parlamento se somete o desaparece. La democracia serà un medio, pero no un fin. Vamos a liquidar la revolución".

Fets de maig del 1937

La Generalitat va intentar recuperar la Telefònica, sota el control dels anarcosindicalistes. Aleshores, la CNT i el POUM, que donaven preeminència a la revolució, es van enfrontar amb la Generalitat, que tenia el suport del PSUC i Esquerra Republicana, partidaris de donar prioritat a la guerra. Durant tres dies, a Barcelona hi va haver enfrontaments armats i persecucions, fins que l'enviament de reforços per part del govern va fer cedir CNT i POUM.

General Mola

Va ser el director de la conspiració contra la república, destinat a Pamplona, zona tradicionalista i antirepublicana (requetès)
El 19 de juliol declara l’estat de guerra a Pamplona i, amb l’ajut dels requetès, va controlar Navarra Fets de la Fatarella

Esdeveniments violents sobrevinguts els darrers dies del Gener del 1937 per la resistència dels camperols de la Fatarella als intents de col·lectivització. Menats per grups de la CNT-FAI procedents d'unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l'aixecament d'una quinta columna). L'arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d'assalt, entre altres) aclarí la situació. El resultat fou d'una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble.

General Batet

Cap de la Sisena Divisió Militar, amb seu a Burgos, intentà d'evitar l'aixecament que alguns sectors militars proposaven, i El 16 de juliol de 1936 s'entrevistà, al monestir d'Irache, amb el seu subordinat el general Emilio Mola, comandant militar de Pamplona. Encara, el dia 18 de juliol, després d'haver estat anunciat l'aixecament, intentà, en una conversa telefònica, de dissuadir-l'en. Aquella mateixa nit, però, el general Batet fou detingut a Burgos per alguns dels seus oficials. Condemnat a mort en consell de guerra sumaríssim el 8 de Gener de 1937, fou afusellat el 18 de febrer següent.

Bombardeig de Guernika

El 26 d'Abril de 1937, avions de la Legió Còndor de l'Alemanya nazi bombardejaren la ciutat causant la destrossa material més impressionant d'un ciutat coneguda fins aleshores.

Largo Caballero, Francisco

Polític i sindicalista,fou ministre de treball de la República (1931-33)i iniciada la Guerra Civil, fou cap d'un govern de Front Popular i es reservà el ministeri de la guerra. Després dels fets de Maig del 1937 a Barcelona, dimití, i fou apartat dels càrrecs directius del partit i de la UGT. Acabada la guerra, s'exilià a França, i fou deportat pels nazis a un camp de concentració.

George Orwell

El seu llibre Homage to Catalonia narra l'experiència que tingué quan vingué a Catalunya per a combatre el feixisme, amb les Brigades Internacionals. Totes aquestes experiències quedaren expressades a Homage to Catalonia, escrit l'any 1938 que molts consideren un dels seus millors llibres.

Frederica Montseny

Les seves opcions polítiques van portar-la a acceptar càrrecs de direcció, primer a la CNT, després a la FAI i en el govern republicà ja durant la Guerra Civil.

Andreu Nin

Polític i escriptor. La creixent animadversió entre el POUM i el PSUC i la impossibilitat d'establir un pacte amb la CNT o la FAI el portaren a una dèbil posició política, que afavorí l'activitat dels serveis de contraespionatge soviètics, que el detingueren i l'assassinaren un mes després dels fets de Maig.

Buenaventura Durruti

Dirigent anarquista castellà. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes el féu responsable d'una columna per marxar sobre Saragossa. Instal·lat a Bujaraloz, impulsà la col·lectivització de les terres i la creació del Consell de Defensa d'Aragó. Cridat per García Oliver i Abad de Santillán tornà a Barcelona, on es mostrà contrari a l'organització militar clàssica i a la participació de la CNT-FAI en el govern republicà, tot mantenint una militarització de les forces. El 13 de Novembre Marxà amb la seva columna cap a Madrid, on morí el dia 19 davant la Ciutat Universitària. 

Nacional-sindicalisme

La dictadura de Franco va prohibir els sindicats tradicionals que van ser substituïts per un únic tipus de sindicat que es materialitzaria en la Organización Sindical Española. Això suposava la total subordinació d’aquest organisme a l’estat i la desaparició de qualsevol tipus de conflictivitat laboral.

Autarquia

Com a resposta als problemes econòmics es va posar en marxa un sistema segons el qual es suposava que el país podia ser autosuficient, desenvolupant tots els sectors productius i reduint al màxim les importacions.

Fuero de los Españoles

Acabada la II G.M. (1945) el règim de Franco va voler donar una certa aparença democràtica. Aquest, com si es tractés d’una constitució, reconeixia teòricament molts drets i deures a tots els espanyols. Però sempre dintre de la lleialtat al règim i a Franco, es a dir drets pocs.

Guerra Freda

Situació de tensió permanent entre les dos superpotències, EE.UU. I URSS, i els seus blocs respectius. Les crisis (alguna molt greu) i conflictes d’aquest període sempre va ser limitats. La desaparició de l’URSS al 1991 va acabar amb aquesta situació.

T.O.P

Creat el 1963 per tal de defensar l'estabilitat del règim franquista, amb jurisdicció sobre tot l'estat espanyol. Tenia com a finalitat conèixer dels delictes contra l'ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, com els delictes contra la seguretat exterior de l'estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, com ara la sedició, la rebel•lió, els desordres públics, la propaganda il•legal, etc. Fou abolit l'any 1977 pel nou govern de la monarquia de Joan Carles I.

Vaga dels tramvies

Va ser la primera que es va produir a Barcelona, i possiblement a Espanya, en la postguerra. El motiu va ser una pujada del preu del bitllet i el que més va cridar l’atenció va ser la reacció del públic, que va deixar d’utilitzar aquest transport. Finalment es va anular la pujada Cartilla de racionament

A causa de la guerra, la política econòmica de Franco i l'aïllament internacional, a Espanya escassejaven els aliments als anys 40. El govern va decidir controlar la distribució de les mercaderies, assignant a cada persona certa quantitat dels productes bàsics més escassos: sucre, arròs, oli, pa, mongetes ..., que havia de recollir presentant aquesta . Es van establir el 1939 i es van suprimir el 1952. 

Secció Femenina

Es va establir una organització específica per les dones,depenent de Falange i liderada per Pilar Primo de Rivera, que es va fer càrrec d’adoctrinar les dones en el seu paper subordinat a la societat ideal del règim dictatorial. Les dones feien un curs, anomenat "servei social", que incloïa aprendre a cosir o treball domèstic. Les dones solteres necessitaven tenir el “servei social” per poder treballar o tenir un passaport. També s'encarregava d'instruir les dones dins de la ideologia del règim Pla Marshall

La no-incorporació d'Espanya per raons polítiques va impedir accedir a crèdits que haguessin permès una ràpida recuperació econòmica. En canvi, l'ajuda rebuda des de 1953 era de productes (cotó, oli de soja, llet, etc.) dels que els Estats Units tenia grans quantitats excedentàries. Aquesta ajuda no va resoldre els problemes d'escassetat i carestia alimentària, però els va suavitzar i va permetre l'eliminació del racionament, la desaparició del mercat negre i l'estabilització dels preus fins el 1956 Plans de Desenvolupament

Van ser un intent de fomentar la industrialització d’Espanya en els anys seixanta sota la tutela de l’Estat. Fixaven uns objectius per a períodes de quatre anys que l’economia espanyola havia d’assolir Camps de concentració nazis

Des de l’Agost de 1940 van arribar-hi més de 7000 republicanes i republicans espanyols, dels quals només van
sobreviure 2.184.

Palomares

L'any 1966 van caure sobre els seus camps quatre bombes termonuclears americanes gairebé 100 vegades més potents que les d'Hiroshima.

Camps de Refugiats

L'entrada de les tropes nacionals a Madrid el 26 març 1939 va marcar la victòria del General Franco i va produir un  èxode massiu.  270000 soldats, 170000 civils i  13000 ferits i els malalts creuaran la frontera  i seran internats allà Maquis

Guerrilla republicana que, després de la victòria del bàndol nacional el 1939, va continuar la lluita armada contra el franquisme.

Procurador

Nom que rebien els membres de les Corts en substitució del nom de diputats

 PIB És la suma del valor de tots els béns i serveis produïts en un país durant un any.

Devaluació

Baixa el valor de canvi respecte d’altres monedes estrangeres. En aquests moments(any 2009) el govern espanyol no fot fer-ne cap ja que la política canviària depèn del Banc Central europeu (BCE).

Dèficit És el que falta per anivellar, en un balanç, els ingressos amb les despeses Corporativisme

Doctrina i sistema socieconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals per controlar els problemes econòmics i laborals Autarquia
Doctrina econòmica nacionalista que té com a objectiu preferent aconseguir l'autosuficiència d'un país en matèria econòmica i reduir al màxim la seva dependència de l'exterior Casa França

Servia per amagar algun pres polític.

Concordat

Tractat entre la Santa Seu i un estat sobirà per tal de regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.

Dictadura totalitària

Sistema polític propi del feixisme i del comunisme que es caracteritza per la subordinació dels poders legislatiu i judicial a l'executiu, pel control que el partit del règim exerceix sobre totes les institucions de l'Estat i, finalment, per la completa subjecció dels ciutadans al poder de l'Estat Estraperlo
Forma de mercat negre o venda il·legal provocat per l'escassetat de productes de primera necessitat, per la rigidesa dels controls econòmics i burocràtics i per les restriccions arbitràries imposades pel poders públics Plans de desenvolupament

Impulsat pel govern franquista consisteix bàsicament a invertir diners estatals per condicionar un seguit d'espais que es doten d'infraestructures per instal·lar-hi indústries.

Pla d'estabilització

Ideat per l'economista català Joan Sardà i Dexeus, i aprovat pel govern espanyol, pretenia entre altres objectius aturar la inflació i liberalitzar el sector exterior "Miracle econòmic espanyol"

Es coneix amb aquest nom al fort desenvolupament econòmic produït entre 1960 i 1970. Aquest creixement permet al règim dissimular els errors econòmics anteriors (autarquia que va posar Espanya en situació de suspensió de pagaments) i justificar els abusos de poder i la manca de llibertats.

Josep Tarradellas

Va ser elegit president de la Generalitat a l’exili l’any 1954 per un grup de diputats del
Parlament de Catalunya i va presidir la restauració d’aquest organisme en la nova etapa democràtica.

Jordi Pujol

Líder de Convergència Democràtica de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya des de les primeres eleccions autonòmiques fins el 2003 Josep Montilla

President de la Generalitat de Catalunya des del 2006 que governa en coalició fins el 2011.

Miquel Roca

Polític de CDC que va participar en la redacció de la Constitució de 1977 i que ha estat un dels més destacats portaveus del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.

Antonio Tejero

Militar colpista que el 23 de febrer de 1981 va entrar al Congrés dels Diputats, segrestant a tots els que es trobaven en ell quan es votava l’investidura com a president de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern, intentant un cop d’estat que va fracassar.

Búnquer

Aquest terme es refereix al sector del franquisme refractari a qualsevol canvi polític que comportés una hipotètica democratització del sistema.

Harakiri

Terme amb el qual la premsa espanyola  va definir l'aprovació per les Corts franquistes d'un plebiscit que establiria un nou sistema polític que trencaria el franquisme sense Franc. És possible que els franquistes més realistes s’adonessin que aquesta era l’única sortida pacífica de la situació davant l’imparable moviment democràtic al qual semblava que la societat espanyola donava suport.

Carlos Arias Navarro

Les seves intencions eren fer una petita obertura del règim intentant que els grups que donaven suport al franquisme poguessin crear associacions polítiques. En cap cas no tenia la intenció, pel que sembla, que els grups i els partits d’esquerra fossin legalitzats. Davant la forta pressió popular als carrers de les principals ciutats, el seu govern endurí la repressió. El rei forçarà la seva dimissió.

Ruptura democràtica

L’establiment d’un nou règim polític diferent de la monarquia que Franco havia establert en la persona
de Joan Carles de Borbó. Tots els grups democràtics d’esquerra, tant polítics com sindicals, i també algunes persones i organitzacions de centre de tradició democràtica van creure que era necessària. Aquesta posició canvià quan Joan Carles donà mostres inequívoques de la seva voluntat d’anar cap a una democràcia parlamentària semblant a la dels països occidentals.

Adolfo Suárez

El principal objectiu de la seva política era el desmantellament del franquisme des de les mateixes institucions de la dictadura. Per aconseguir-ho, va fer que les Corts aprovessin la celebració d’un referèndum que, si guanyava el sí, comportaria un procés que hauria de conduir, com així va ser, a una democràcia. Paral•lelament, va tolerar i legalitzar totes les organitzacions polítiques i sindicals, fins i tot el Partido Comunista de España, considerat pels franquistes immobilistes el paradigma de totes les maldats.

Pactes de la Moncloa

Van ser un acord transcendental entre les forces polítiques representades a les Corts, pel qual el Govern es comprometia a realitzar importants inversions en qüestions socials. D’altra banda, el conjunt de les forces polítiques intentaria contribuir a la Pau social i a la consolidació pacífica del sistema democràtic.

LOAPA

Aquesta llei, aprovada en els moments de crisi de la democràcia acabada d’implantar, pretenia rebaixar els sostres competencials de les comunitats autònomes, especialment d’algunes de les considerades «històriques», com ara Catalunya i el País Basc CEE

El procés d'integració significava la fi de l’aïllament d’Espanya de la política europea.

Fonts primàries

O documents primaris

Són els directes o de primera mà, els que no han estat interpretats per cap altra persona o que no han estat interpretats en el sentit que ens interessa. Són les que s'elaboren paral.Lelament als esdeveniments. Són contemporànies als fets, testimonis originals no reelaborats. També s'anomenen fonts directes. Són documents primaris, per exemple, una novel.La, una moneda antiga, el discurs d'un polític, un espot publicitari, les dades d'unes anàlisis clíniques, un cens de població, les dades d'una enquesta ja publicada, etc.

Fonts secundàries

O documents secundaris.
Són els indirectes, elaborats i transmesos per intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Són, per tant, fonts de segona mà. S'elaboren a partir de les fonts primàries. Són reelaboracions a partir d'altres fonts i, per tant, testimonis indirectes. També s'anomenen fonts indirectes. Els documents secundaris ens ajuden, doncs, a conèixer i a comprendre els documents primaris. Són documents secundaris, per exemple, un estudi literari sobre una novel.La o el conjunt de novel.Les d'un autor, la descripció i datació d'una moneda antiga, l'assaig sobre l'evolució ideològica d'un polític a través dels seus discursos, un article sobre la música en els espots, un informa sobre la malaltia d'una persona mitjançant la interpretació d'unes análisis.

Quins tipus de repressió es van aplicar als vençuts?

Aquesta repressió es va dur a terme mitjançant dues lleis: la ”Ley de Responsabilidades Políticas” i la “Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo”.L'existència dels TOP.

Política:

 depuració de responsabilitats.(comentar amb un breu exemple ) mestres que seran apartats de l'ensenyament i ocupat el seu lloc per "afectes" al règim sense cap altra titulació o preparació pedagògica que no fos aquesta. Des de la prohibició de tots els partits polítics, al llarg dels 40 anys de dictadura, als judicis sumaríssims com el de Lluís Companys " per rebel·lió militar"!. Internament a camps de concentració dels vençuts. Cas de Miranda d'Ebro on el treball forçat (Valle de los Caidos) i els maltractaments van significar la mort de molts presoners..

Cultural:

 repressió des de la llengua a qualsevol manifestació de la cultura catalana, o de qualsevol altre, o fets com els Carnestoltes -a tot el país- ja que podien ser emprats per fer una crítica. La "Censura" s'encarrega de controlar tot aquest mon i no pot editar-se res sense haver passat abans pel "Censor"Econòmica:

 expropiació de bens que durant la guerra o posteriorment passen a altres mans sense cap possibilitat de retorn, serà el cas per exemple dels "papers de Salamanca" documentació personal dels vençuts. En cap moment es va intentar una reconciliació, la repressió de qualsevol idea democràtica va ser constant fins la mort del dictador i del règim.

2.-

Explica quins problemes creaven les mesures de la OCDE al nostre país i perquè els governs de l’època no van atrevir-se a aplicar-les

La crisi de 1973 va tenir el seu origen en una important pujada del preu del petroli per part dels països productors (OPEP). Aquesta situació va posar les economies del països occidentals, acostumades a una energia barata, en situació de crisi. La pujada dels preus dels productes energètics era unaera una mesura tan impopulari que podia causar conflictes(població acostumada des de feia poc a un millor nivell de vida), que la feblesa dels darrers governs del franquisme i els primers de la transició no es van atrevir a aplicar.

3.-

Com es manifestava la decadència del règim de Franco?

  Javier Tusell ho posa de manifest clarament: “una parálisis decisoria y una crisis de legitimidad” impediran la presa d’unes mesures que la situació econòmica internacional feia inevitables.

4.-

La situació econòmica actual és semblant a la dels anys 70 del passat segle?

  Resposta lliure justificant-la: el fet de formar part de la Uníó Europea, les polítiques econòmiques no corresponen a cada país i les decisions no són nacionals exclusivament. El problema és econòmic, en aquell moment el país sortia d'una dictadura i iniciava una democràcia, per tant la situació política no és la mateixa. Era una crisi del petroli i ara és una crisi financera i de repartiment de la càrrega deutora.. En la qual la Uníó Europea està prenent o deixant de prendre decisions importants, les polítiques econòmiques no corresponen a cada país i les decisions no són nacionals exclusivament. En aquell moment Espanya, degut a la manca de democràcia no era acceptada. En certa manera aquesta crisi econòmica està derivant a un crisi política: el nostre govern, o el grec, pot prendre les decisions econòmiques de manera independent? Han triat els grecs o el italians els seus governs actuals, és democràtic aquest fet?

Creus que l'adhesió a la C.E.E. Va beneficiar Espanya, com?

La resposta positiva o negativa s'ha de justificar sempre amb dades o fets,en aquest cas podríeu comentar que  les negociacions van ser molt dures i es van trigar anys, citar les ajudes europees ( per exemple del Fons de Cohesió, estructurals, per exemple; i que també la liberalització i entrada de capitals va suposar la venda d'empreses que passen a propietat forània (mercats més competitius que suposarà tancament d'empreses)