Catalanisme Polític: De la Unió Catalanista a la Mancomunitat (1891-1925)

El Catalanisme Polític al Primer Terç del Segle XX (1891-1930)

Sota l'impuls de la Lliga de Catalunya, el 1891 es va crear la Unió Catalanista, una federació d'entitats molt diverses ideològicament i socialment, amb la voluntat de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals. L'acció més important de la Unió Catalanista va ser l'any 1892 amb les Bases de Manresa, el primer projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya. Es defensava la recuperació del Parlament català, el català com a única llengua oficial, els càrrecs públics catalans, forces d'ordre públic, exèrcit, construcció de carreteres, ferrocarrils i ports...

El Desastre Colonial i el Sorgiment de la Lliga Regionalista

El desastre colonial de 1898 va suposar un cop molt dur per a l'economia industrial catalana. La burgesia va començar a defensar que Catalunya era una nació diferent de l'espanyola. El divorci polític de la burgesia catalana amb Madrid va impulsar el catalanisme polític i explica el sorgiment de la Lliga Regionalista de Catalunya. Durant el segon període de la Restauració (1898-1931), el catalanisme va arribar a fer la primera obra de govern: la Mancomunitat. Els partits catalanistes es dividien en tres blocs: catalanistes conservadors, catalanistes d'esquerres i els anticatalanistes.

El Catalanisme Conservador: La Lliga Regionalista

El catalanisme conservador fou representat per la Lliga Regionalista, fundada el 1901. El seu principal dirigent era Enric Prat de la Riba, advocat, polític i director del diari La Veu de Catalunya. Prat de la Riba va formular la distinció entre nació i estat, però defensava la unitat política d'Espanya. Era un partit conservador, monàrquic, que defensava un catalanisme possibilista, contrari als radicalismes. La Lliga Regionalista va guanyar les eleccions generals del 1901 i del 1904, trencant el bipartidisme de la Restauració. El 1905, membres de la guarnició militar de Barcelona van assaltar les redaccions del Cu-cut! i de La Veu de Catalunya.

Solidaritat Catalana i la Setmana Tràgica

El 1906, el govern va aprovar la Llei de Jurisdiccions, que convertia en delicte militar les ofenses a l'honor de l'exèrcit, la bandera i la pàtria. La llei va ser interpretada a Catalunya com un atac als drets civils, i el rebuig contra la llei va generar, el 1907, una aliança política, Solidaritat Catalana, que va tenir un èxit aclaparador a les eleccions de 1907. Era una coalició electoral de dreta i esquerra contra el govern central, però a partir de la Setmana Tràgica es va dissoldre a causa de les diferències entre dretes i esquerres. Davant la vaga general de 1917 i l'arribada de les notícies revolucionàries de Rússia, la Lliga va canviar de tàctica i va pactar amb el govern central, amb Francesc Cambó com a ministre de Foment. El cop d'estat de Primo de Rivera de 1923 va ser ben vist per la Lliga, ja que considerava que una dictadura militar breu era la manera d'aturar el perill obrer. Aquesta actitud va desacreditar el catalanisme conservador.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat es va constituir el 1914, i Enric Prat de la Riba en va ser el primer president. La Mancomunitat era un organisme que consistia en la unió de les quatre diputacions provincials de Catalunya per a fins administratius. No va tenir mai poder polític. Estava formada per l'Assemblea General, el Govern i el President. El seu principal problema era el poc pressupost, que feia que moltes iniciatives es quedessin en fase de projecte.

Obres de la Mancomunitat

• Obra cultural: Potenciació de la llengua i la cultura catalana.
• Obra científica: Laboratori de Ciències Mèdiques, fundació de l'Observatori Fabra.
• Obra educativa: Creació de l'Escola d'Estiu per a mestres i construcció de centres escolars.
• Construcció d'infraestructures: Per fer de Catalunya un país modern.

El cop d'estat de Primo de Rivera va fer que la Mancomunitat desaparegués l'any 1925.