Catalanisme Polític: Orígens i Evolució al Segle XIX

El Catalanisme Polític: Orígens i Evolució (S. XIX)

El catalanisme polític és un moviment fonamental en la història contemporània de Catalunya. Els seus orígens culturals es remunten al nacionalisme i als regionalismes de l'Estat espanyol. El nacionalisme a Espanya comença recordant l'Edat Mitjana, ja que en aquella època totes les actuals nacions espanyoles eren regnes independents.

1. Precedent, Aparició i Evolució (S. XIX)

Què és el Catalanisme?

Els seus orígens culturals es remunten al nacionalisme i als regionalismes de l'Estat espanyol. El nacionalisme a Espanya comença recordant l'Edat Mitjana, ja que en aquella època totes les actuals nacions espanyoles eren regnes independents.

1.1. Moviments d'Identitat Nacional a l'Estat Espanyol (S. XIX)

Definició d'Identitat Nacional

Sentiment que et fa sentir d'una determinada nació, identificació amb un lloc, ens subjectiu que ningú et pot prendre.

Diferències entre Nació i Estat

• Nació: Territori amb una cultura, història i llengua pròpia.
• Estat: Territori amb unes fronteres que poden variar al llarg de la història.

Per tant, un estat és una nació i una nació pot ser o no un estat. Exemple: Catalunya és una nació, però no un estat, ja que forma part de l'Estat espanyol.

Les Sis Regions amb Més Força a Espanya

• Anys 1830: Catalunya. Moviment cultural de la Renaixença i el Catalanisme. En aquells moments, Catalunya tenia molta força gràcies a la Revolució Industrial catalana, impulsada per la màquina de vapor. Va ser la primera regió d'Espanya a iniciar la Revolució Industrial.
• Anys 1850: Galícia. "La Biblioteca Gallega" o O Rexurdimento i el Galleguisme. Aquest moviment social va ser impulsat per Rosalía de Castro, que formava part d'una elit d'intel·lectuals. Tot i així, va ser un moviment dèbil i feble que no va anar a més perquè no estava recolzat per una burgesia potent.
• Anys 1850: Aragó. L'Aragonesisme. Va ser un moviment iniciat per un grup d'intel·lectuals (que seguien els escrits de Joaquim Costa) que reivindicaven l'antiga Corona d'Aragó. Aquest moviment tampoc va anar a més, ja que econòmicament no funcionava.
• Anys 1870: País Basc. El Basquisme. Va ser impulsat per Sabino Arana (vegeu "El pensament d'Arana", pàg. 182). Va començar a partir de la Tercera Guerra Carlina. Durant el segle XIX va ser un moviment totalment de dretes, però a partir del segle XX es va tornar més liberal.
• Anys 1900: País Valencià. El Valencianisme. Va ser un moviment cultural impulsat per Teodor Llorente des de les pàgines de la revista "Lo Rat Penat". Va quedar estancat i no va anar a més, perquè ja arrossegava problemes des dels seus orígens.
• Anys 1910: Andalusia. L'Andalusisme. Va ser un moviment impulsat per Blas Infante que neix amb la idea de l'autonomia, però ja era tard.

1.2. Els Orígens Culturals a Catalunya

1.2.1. Concepte de Renaixença (Tornar a Néixer)

Moviment Impulsat des de:

• La Universitat
• L'Ateneu
• L'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (de nova creació), que va ser qui va crear una gramàtica catalana coherent.
• Altres institucions d'arreu de Catalunya.

Lluita per Recuperar:

• a) La llengua catalana: Valorant "tot lo català", des de la parla fins a les edicions en tots els gèneres.
• b) Els furs o tradicions: Festes populars, danses, llegendes, cançons, etc., a partir de filòlegs, músics, etc.
• c) La història per trobar les arrels: Reconquesta catalana, expansió mediterrània, la Corona d'Aragó, l'entrada dels bàrbars a Catalunya, la Guerra de Successió (s. XVIII) i el Decret de Nova Planta, els personatges històrics com Guifré el Pilós.

Es tracta de reconstruir tota la història catalana per a constituir nous símbols catalans (vegeu activitat Moodle "Els símbols i la identitat nacional catalana"): les quatre barres de la senyera, l'himne d'Els Segadors, la sardana i la festa de l'Onze de Setembre.

• d) Institucions de l'Edat Mitjana: Per tal de defensar la nació davant el govern centralista espanyol, com les Corts (que creaven lleis) i el dret català (llibre amb lleis que es transcrivien perquè s'adeqüessin a l'època).
• e) El progrés: Principalment del comerç i la indústria tèxtil catalana. Per aquest motiu, apareix una burgesia catalana amb diners que busca la identitat nacional del país.

1.2.2. Evolució de la Renaixença

Raons de l'Augment de Força de la Renaixença:

• a) Oposició al centralisme de l'Estat liberal: En tots els aspectes, també culturalment.
  • Sobretot per part de la burgesia i els intel·lectuals.
  • Com més coses prohibia el govern espanyol, més incitava els catalans a fer allò que no els deixava.
• b) Suport de la burgesia catalana: Es tracta d'una burgesia rica que aspira a tenir poder polític per defensar els seus propis interessos. Vol una representació a l'Estat perquè es facin bones lleis comercials.
• c) Influències del Romanticisme europeu: Com per exemple la valoració del passat medieval, època de màxima esplendor en la història de Catalunya.

"Estem de moda!"

1.2.3. Fets Més Importants de la Renaixença

Anys 1830:

• a) Publicació de la primera gramàtica.
• b) La revista "El Vapor" publica "Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau (vegeu activitat Moodle). Amb aquest escrit s'identifica per primera vegada Catalunya com a pàtria.

Moviment Popular:

(Ampliar amb el paràgraf de la pàg. 171)

• a) Noves cançons: Amb músics com Anselm Clavé (qui va ensenyar l'himne de Catalunya: Els Segadors).
• b) Setmanaris satírics: Es creen diaris amb dibuixos com "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gràcia". Són ideats per persones amb idees republicanes, com Anselm Clavé.
• c) Representacions teatrals: Satíriques i sarcàstiques per part d'autors com Abdó Terradas i, sobretot, Frederic Soler, conegut amb el pseudònim Serafí Pitarra.

Anys 1841:

• El Diari de Barcelona publica el pròleg de Rubió i Ors: "Manifest de la Renaixença", on per primera vegada s'utilitza el mot "Renaixença" per identificar aquest moviment (vegeu document pàg. 170).
• Diu que el moviment de la Renaixença lluitarà perquè el català no sigui només una llengua parlada, sinó també una llengua culta.

Anys 1850:

• S'inicien els Jocs Florals, concursos literaris anuals en català antic (el llemosí) i, més tard, en català literari modern culte (al segle XIX), defensat per les elits culturals del moment.
• Tant el llemosí com el català culte no tenien res a veure amb el català que es parlava al carrer, el qual era considerat inculte i groller.

Finals Anys 1870:

• Els Jocs Florals es van popularitzar gràcies a la Primera República de Pi i Margall, que els va donar una empenta amb l'objectiu de difondre el català i els autors que hi participaven.
• "Lo Gay Saber" va ser una publicació de difusió que defensà sempre la unitat de la llengua catalana. A més, és on s'editaven els premis dels Jocs Florals. Hi havia tres premis:
  • a) L'Englantina d'Or: Premi d'or per a la poesia patriòtica, com "Canigó" i "L'Atlàntida".
  • b) La Viola d'Argent: Per a la poesia religiosa o moral, sobretot cultivada per capellans.
  • c) La Flor Natural: Per a la poesia amorosa o de tema lliure. En un principi era escassa, però a poc a poc va anar agafant protagonisme.

1.3. El Catalanisme Polític

1.3.1. Inicis del Centre Català

Orígens:

• Moviments populars anticentralistes durant el regnat d'Isabel II (mitjans segle XIX), els quals van ser els protagonistes de revoltes a Catalunya, com les Bullangues i la Jamància (vegeu fotografia pàg. 174).
• Aquests moviments reivindicaven l'augment dels impostos i es queixaven del centralisme del govern que no tenia en compte els interessos catalans.

Grups Catalans:

• a) Els catòlics i conservadors: Integrat per capellans i bisbes. Bàsicament destacaven a Montserrat amb el diari "La Veu de Montserrat" i a Vic (Vigatanisme).
  • Defensaven interessos catalans referents al catolicisme.
  • Alguns dels representants més destacats són Torras i Bages, Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, Duran i Bas (vegeu comentari pàg. 178).
  • Aquests tenien molt de poder i una certa influència del carlisme.
• b) Els literats romàntics:
  • Exigien una llengua catalana culta i per aconseguir-ho utilitzaven els Jocs Florals.
  • La seva plataforma de difusió era el diari "La Renaixensa".
  • Els principals representants d'aquest grup són: Àngel Guimerà i Francesc Mateu.
• c) Els polítics:
  • El seu principal objectiu era crear un partit polític català.
  • L'òrgan de premsa que utilitzaven era "El Diari Català".
  • I les seves bases polítiques es basaven en:
    • El Federalisme, amb el qual el 1868 neix el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall. Les idees d'aquest sistema polític neixen amb la Primera República i la seva ideologia és escrita pel partit polític esmentat anteriorment.

Líders polítics del catalanisme polític independentista: Abdó Terrades, Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé, Josep M. Vallès i Ribot.

1.3.2. El Federalisme

Concepte d'Estat Federal:

• Federar-se vol dir unir-se amb altres estats per a interessos comuns. Exemple: OTAN.
• Es vol formar la federació de les regions d'Espanya.

a) El Pacte de Tortosa:

• Els catalans volen federar-se amb les regions de l'antiga Corona d'Aragó (Catalunya, València, Aragó i les Balears). Tot i això, es va quedar com una simple idea, ja que no es va portar a la pràctica.

b) La Constitució de 1873:

• S'havia de dur a terme durant la Primera República de Pi i Margall. En ella, hi havia de constar una llei que expliqués com havia de ser un estat federal. Però, degut a la poca durada de la República Federal de Pi i Margall, el federalisme no es va acabar de consolidar.

c) Projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola:

• Vallès i Ribot volia que cada regió fos un estat independent.

1.3.3. Valentí Almirall

• Va ser el pare del catalanisme polític durant el moviment de la Renaixença.
• Creador de les bases ideològiques del catalanisme progressista, és a dir, més d'esquerres.
• La seva obra principal és "Lo Catalanisme".

Biografia:

(Vegeu pàg. 175, s'ha d'ampliar)

Valentí Almirall va ser advocat, periodista i polític català. A més, va ser l'impulsor del Centre Català i va sintetitzar tot el seu ideari polític al llibre "Lo Catalanisme".

(Vegeu comentari pàg. 176: L'ideari d'Almirall).

1.3.4. El Centre Català

1880: Primer Congrés Catalanista

• Objectius:
  • a) Aplegar tothom qui defensés el català, fos quina fos la seva tendència política.
  • b) Crear una acadèmia de les lletres catalanes. Guimerà va ser un dels creadors. Malgrat tot, van sorgir algunes discussions entorn de la gramàtica, ja que els experts en el tema no es posaven d'acord.

1882: Naixement del Centre Català

• Objectiu:
  • Crear un grup, un programa i uns nuclis catalanistes arreu de Catalunya.

1883: Segon Congrés Catalanista

• Objectiu:
  • Aconseguir que els polítics catalans deixessin els partits dinàstics i treballessin per a partits catalanistes.

Molts catalans tenien por de la situació viscuda i per això envien una carta al rei explicant les penes del seu poble:

El Memorial de Greuges (Document Pàg. 186)

• S'elabora en un míting a la Llotja de Barcelona convocat pel Centre Català i on s'aplegaven diferents entitats i persones representatives de la societat i política catalana. Molts d'aquests representants pertanyien a la burgesia; per tant, la burgesia catalana s'identifica per primer cop amb el moviment catalanista, deixant de banda els partits dinàstics.
• El document constava de: queixes sobre la situació històrica que ha tocat viure a Catalunya, una posició en contra del centralisme i la defensa del proteccionisme i el dret civil català.
• Es va enviar al rei Alfons XII, qui va morir al cap de poc. Això va limitar l'eficàcia del document, però va tenir un notable impacte a Madrid.

1.3.5. Primera Divisió del Catalanisme (Anys 1890)

1887: Naixement de la Lliga de Catalunya

• El Centre Català es divideix (només els constituents més d'esquerres segueixen en ell).
• Es tracta d'un grup més conservador (catalanisme conservador) format, per tant, pels membres més conservadors del Centre Català.
• Per tot això, el Centre Català acaba desapareixent.

• El líder de la Lliga de Catalunya és Àngel Guimerà.
• Serà un partit polític seguit per la majoria de catalans.
• Està format per Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch (arquitectes catalans burgesos) i Enric Prat de la Riba (gran ideòleg de dretes del catalanisme).

Fets:

• a) Missatge a la Reina Regent: Escriuen una carta a la reina Maria Cristina, perquè Alfons XII ja és mort.
  • "Missatge a la Reina Regent" (pàg. 177).
  • Es tracta del segon document del catalanisme polític i del primer document històric on Catalunya demana l'autonomia (segueixen els passos de Cuba).
  • En el text s'hi exposen sis idees principals:
    • Corts (Parlament): Demanen unes corts lliures i independents per a Catalunya, que escullin els seus propis caps de govern i puguin gestionar els seus pressupostos i impostos.
    • Govern: Volen un govern que pugui prendre les seves pròpies decisions, entre les quals els escollits per anar a l'exèrcit.
    • Exèrcit: Demanen un exèrcit que no imposi a ningú formar-ne part, voluntari i professional (cobrant un sou).
    • Llengua: La llengua oficial de Catalunya ha de ser el català, tal com vol el poble. L'ensenyament també ha de ser en català.
    • Tribunals: La justícia catalana s'ha de regir pel seu criteri propi i dins el territori, a més de fer-se en llengua catalana.
    • Càrrecs: Els càrrecs polítics, públics, judicials, etc., han de ser ocupats per gent catalana.
• b) Dret Civil Català: Demanen el dret civil català (codi civil català procedent de l'Edat Mitjana). Fins llavors, es regien pel castellà.
  • Malgrat que es fa una gran campanya per reclamar aquest dret, amb revistes, cartells, etc., no s'aconsegueix del tot perquè s'ha demanat massa innocentment. Només aconsegueixen que en el dret civil castellà es tinguin en compte alguns redactats del dret civil català.
  • Tot i així, per a ells això suposa una gran victòria, la primera vegada que el govern de Madrid cedeix una mica a les peticions de Catalunya.
  • Cal dir, però, que cedeixen perquè tenen por que els passi com a Cuba.
• c) 1891: La Lliga de Catalunya esdevé Unió Catalanista. El motiu del canvi de nom és l'augment d'integrants. Per tant, la Unió Catalanista es converteix en un partit format per la gent de la Lliga Catalanista més gent nova amb idees també noves.
• d) 1895: Expansió de la Unió Catalanista. S'organitzen xerrades per tot Catalunya per ampliar el partit i així poder-se presentar a les eleccions generals.

1.3.6. La Unió Catalanista

El catalanisme de la Unió s'expandeix a la resta de comarques catalanes.

• El seu objectiu era crear una federació de tots els grups, associacions, ateneus i publicacions catalanistes, i fer un programa comú.
• Tenia gran suport social, principalment de la burgesia mitjana: propietaris rurals, comerciants, professionals liberals, intel·lectuals...

Distribució Geogràfica (Mapa Pàg. 179):

• La Unió Catalanista tenia seguidors arreu de Catalunya.
• La força d'aquest partit es concentra en la zona industrial.
• En els llocs on hi havia burgesia, les tendències polítiques del partit també hi eren presents.

Fets Destacats:

• a) Les Bases de Manresa (vegeu document pàg. 179):
  • Tercer document important de la història del catalanisme, el primer que no envien al rei.
  • Eren les bases de tots els estatuts que tindrà Catalunya. Es tracta, doncs, del primer projecte d'estatut d'autonomia a Catalunya: les competències de l'Estat central han de ser limitades, s'han de reorganitzar com a institucions catalanes les antigues Corts i la Reial Audiència (tribunals de l'Edat Mitjana), la llengua oficial ha de ser el català, els càrrecs públics han de ser per a catalans i el servei militar ha de ser voluntari.
• b) "Missatge al Rei dels Hel·lens":
  • A finals de 1829 Grècia aconsegueix la independència de Turquia; per això, Catalunya els envia una carta de felicitació.
  • Va ser important perquè:
    • Catalunya se sent identificada com a nació amb Grècia i també vol el que ella va aconseguir.
    • Els mitjans de comunicació en van plens i Espanya tem que Catalunya actuï igual que Grècia.

1.3.7. Impacte del 98 a Catalunya

• A Catalunya hi té molta influència el moviment del Regeneracionisme. Fins i tot es crea un partit polític català que defensa les idees del moviment: la Junta Regional d'Adhesió al Programa del General Polavieja, la qual queda molt influenciada pel manifest de Polavieja de 1898 que va tenir un gran ressò públic.

Mesures del Govern de Silvela i Conseqüències:

• El ministre d'Hisenda Villaverde proposa un augment dels impostos d'acord amb la política de sanejament del deute públic.

Conseqüències a Catalunya:

• a) Tancament de Caixes: Hi té lloc una vaga per part dels ciutadans (sobretot burgesos) coneguda com a Tancament de Caixes, que va ser molt recolzada per les autoritats de Barcelona, com l'alcalde Dr. Robert.
• b) Creació de la Unió Regionalista: Es crea un nou partit polític català: la Unió Regionalista, integrada principalment per gent amb diners, com ara la burgesia catalana.
• c) La Unió Catalanista esdevé Centre Nacional Català (1900): Format per joves professionals com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner...

1.3.8. Resum de l'Evolució del Catalanisme: La Candidatura dels Quatre Presidents

Finalment, l'any 1901 la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions generals del maig del mateix any per tenir catalans a les Corts de Madrid. Aquesta candidatura es va conèixer amb el nom "Candidatura dels Quatre Presidents", ja que estava encapçalada per:

• Dr. Bartomeu Robert: Alcalde de Barcelona i expresident de la Societat d'Amics del País.
• Lluís Domènech i Montaner: Arquitecte i expresident de l'Ateneu Barcelonès.
• Albert Rusiñol: Industrial i expresident del Foment del Treball Nacional.
• Sebastià Torres: Comerciant i president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

La Unió Regionalista hi aportava el suport social i econòmic, i el Centre Nacional Català, l'experiència i les Bases de Manresa.

Tot i els intents governamentals per mantenir la força electoral dels partits dinàstics, la candidatura catalana va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l'elecció com a diputats dels quatre regionalistes. Va ser la primera vegada en la història en què hi havia representació a Madrid d'un partit català.

1.3.9. Fundació de la Lliga Regionalista

• L'èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista.
• Es tracta d'un partit modern que durarà fins a la Segona República.
• Al segle XX apareixen nous líders: Prat de la Riba (vegeu biografia pàg. 181).

Enric Prat de la Riba (Finals S. XIX - Principis S. XX):

• Era un burgès català.
• Advocat.
• Va ser defensor del catalanisme.
• Líder indiscutible de la Lliga Regionalista.
• President de la Diputació de Barcelona.
• President de la Mancomunitat de Catalunya.

La Lliga Regionalista defensava un catalanisme conservador i rep l'herència de la Lliga de Catalunya:

• a) Influència i Expansió: En un primer moment té molta influència sobre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona, però gràcies a la seva expansió a la resta de comarques catalanes acaba influenciant, també, els propietaris agraris.
• Per a la Lliga, la ciutat/ajuntament de Barcelona té molta importància:
  • Ciutat amb més habitants de Catalunya.
  • Ciutat industrial.
  • Els alcaldes són de la Lliga.
• b) Òrgan de Difusió: Utilitza el diari "La Veu de Catalunya" com a òrgan de difusió principal.

L'objectiu principal de la Lliga Regionalista serà aconseguir l'autonomia de Catalunya i, per això, necessita guanyar sempre les eleccions catalanes, deixant enrere els partits dinàstics. Fins a la Segona República, més o menys ho aconsegueix. El poble ja no es deixa convèncer pels partits dinàstics i el sistema entra en crisi.

Per tant, la Lliga manté el seu poder durant el primer terç del segle XX.

El principal contrincant de la Lliga seran els republicans (sobretot Almirall, dirigent del Centre Català).