Normes d'Ortografia Catalana: G/J, X/IX, TX/IG, i Més

Normes d'Ortografia Catalana

G / J

Davant e, s'escriu g: gep, gelós, regir, gimnàstica.

Davant a, o, u s'escriu j: rajar, Jaume, joc, joventut, jugar, justícia.

Les mateixes normes s'apliquen amb els grups tg, tj: fetge, platja.

Excepcions: S'escriu j davant e:

• En totes les formes del verb jeure: jec, jeu, jeien...
• En els grups -jecc- i -ject-: injecció, subjecció, projecte, objecte.
• En les paraules: jeroglífic, majestat, jersei, Jerusalem, jerarquia i derivats.

X / IX

S'escriu x a principi de paraula (xarxa, xec), darrere consonant (panxa, orxata), darrere i (guix) i darrere u semivocal (bauxa, arrauxat).

S'escriu ix darrere les vocals a (caixa, faixa), e (eix, greix), o (coix, moix) i u (fluix, bruixa).

TX / IG

S'escriu tx a principi de paraula (txec), enmig de paraula (tatxa, fitxa) i a final de paraula sempre que tx surti en els derivats (despatx, despatxos; empatx, empatxat).

S'escriu ig només a final de paraula quan en els derivats apareguin j/g, tj/tg (passeig, passejar; puig, pujar; lleig, lletja).

Atenció!: La lletra x pot representar també aquests dos sons:

• so [ks]: taxi, luxe, explicar, excel·lent, text, reflex, fix.
• so [gz]: examen, exercici, exhibir, exili, exòtic, exuberant

Sufixos: -ESSA, -ÍSSIM

• Femenins acabats amb el sufix -ESSA per a feines realitzades per dones: alcaldessa, jutgessa, metgessa, mestressa, duquessa, abadessa...
• Doblen la ESSA les paraules acabades en -gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progressió, agressor, missió, comissió, impressió, repressor, compressor, emissor...
• El sufix -ÍSSIM /-ÍSSIMA s'escriu amb doble essa (SS): boníssim /-a, amabilíssim /-a...

Ús de S, SS, C, Ç

Entre vocals s'escriu:

1. SS: interessant, incessant, necessari, passa, assenyat, possible...
2. Ç davant A/O/U: maça, peça, lliçó, traçut (que té traça, habilitat).

Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:

1. S: molsa, dansa, gespa, gesta...
2. C davant E/I: enciam, Marcel, Mercè...
3. Ç davant A/O/U: cançó, força, forçut, unça...

Confusió A/E

La confusió entre les grafies A i E ve donada perquè en moltes varietats dialectals del català es pronuncien igual en posició àtona (vocal neutra). Les regles per determinar si cal escriure varien en funció de la categoria gramatical de la paraula.

Si es tracta d'un verb, s'ha de tenir en compte les següents normes:

• S'escriu A si és la darrera vocal de la paraula (com a canta) i E si és la penúltima (com a miren), amb les excepcions de les formes corre, vine, obre, omple i els seus derivats i els infinitius en -RE (com caure).
• Els verbs néixer, jeure, treure i fer presenten una alternança a l'arrel o lexema: s'escriu E quan la forma és tònica (com a neixo) però A si és àtona (com a naixem) a gran part del domini lingüístic.

Si es tracta d'un adjectiu o un nom, les regles són aquestes:

• Una paraula respecta la grafia del seu primitiu, per això teulada s'escriu amb E (ve de teula).
• Els plurals femenins van amb -E (plaça - places).
• Els adjectius invariables sempre s'escriuen amb E (alegre).
• Hi ha terminacions de grafia única, com -ma -ta- -crata -arca -cida -ista -isme -aire -ble.

Confusió O/U

Igualment, la confusió entre la O i la U en posició àtona és pròpia de certes regions catalanoparlants. En aquests casos, cal mirar la grafia del derivat (tenint en compte, però, l'existència de cultismes o pseudoderivats que mantenen la grafia original llatina). En el cas dels verbs, hi ha certes regles que poden servir de guia d'escriptura:

• La primera persona del singular acaba en -O (canto).
• Als verbs collir, cosir, sortir, tossir i escopir, s'escriu U en les formes d'arrel tònica i O a les àtones (cullo, collim).
• Els verbs poder i voler van sempre amb O menys a les formes de present de subjuntiu, imperatiu i la primera persona de singular de present d'indicatiu.