La Segona República Espanyola (1931-1936): Crisis i Reformes

La Segona República Espanyola (1931-1936)

1. El Marc Històric

A. La Situació Internacional als Anys 30

La República va arribar a Espanya en unes circumstàncies internacionals poc propícies, marcades per crisis polítiques i enfrontaments socials.

• La prosperitat i expansió econòmica dels *Feliços Anys Vint* van generar un ambient de tolerància política, però també van veure néixer els primers règims totalitaris.
• El **Crack del 29** i la Gran Depressió es van estendre per tot el món, amb greus conseqüències econòmiques i socials.
• Aquests problemes van generar enfrontaments i intolerància que van causar una crisi de les democràcies europees.
• La població es va radicalitzar políticament, optant per un totalitarisme estalinista d’esquerres i antifeixista o bé per un totalitarisme de dretes anticomunista. La dreta tendia a feixistitzar-se i l'esquerra a bolxevitzar-se.
• Va caldre la intervenció de l’Estat en l’economia per a crear ocupació.

B. La Situació Econòmica i Social d’Espanya el 1931

Espanya era un país endarrerit amb grans diferències de classes. La població era de 23,5 milions d’habitants, la majoria camperola, configurant un país rural.

• Després de la crisi del 1929, tots els països van practicar una política econòmica proteccionista, provocant una disminució del comerç exterior.
• La pesseta es va devaluar, i la mineria i la siderúrgia es van veure afectades. Hi va haver una fugida d’empresaris i de capitals.
• Va augmentar l’atur i les vagues. El 1933 va ser el pitjor any de la crisi, amb vagues de 14 milions de jornades, augment de l’atur i retorn dels emigrants.

2. El Govern Provisional Republicà (1931)

A. La Fi de la Monarquia

La monarquia va caure a causa de la unió dels republicans i la divisió dels monàrquics. Fets clau:

1. Els republicans van crear una Aliança Republicana, incloent-hi l'Acció Republicana d’Azaña.
2. Durant la Dictablanda, republicans i nacionalistes catalans van signar el **Pacte de Sant Sebastià** per a implantar una república.
3. Esquerra Republicana de Macià i la Lliga de Cambó, juntament amb Aguirre, van impulsar el nacionalisme del PNB.

Amb els governs i partits dividits, el Rei va marxar a l’exili.

B. Les Primeres Reformes del Govern Provisional

Es va constituir un Govern Provisional que va impulsar importants reformes:

• A l’Exèrcit: Azaña va permetre que passessin a la reserva els caps i oficials que ho desitgessin. Va eliminar els càrrecs de tinent general i capità general, va suprimir els ascensos per mèrits i va tancar l’Acadèmia Militar. Va apujar els salaris de la Guàrdia Civil i va crear la Guàrdia d’Assalt.
• A l’Educació: Es va lluitar contra l’analfabetisme mitjançant noves escoles i cursos nocturns.
• Al Camp: Largo Caballero va establir la jornada de 8 hores, l’obligació de donar treball als jornalers, salaris mínims i un decret de *treball forçós*.

C. La Constitució Republicana del 1931

El 28 de juny del 1931 es van celebrar les primeres eleccions per a Corts Constituents. El partit més votat va ser el **PSOE**, seguit del Partit Radical de Lerroux. Les Corts van elaborar i aprovar la Constitució.

La Constitució del 1931 era democràtica i recollia les idees socialistes i republicanes per a canviar les estructures de l’Estat. Per primera vegada, es concedia el vot a la dona.

Principis fonamentals:

• Espanya es definia com una República de treballadors de tota classe.
• Garantia de llibertat de cultes, d’expressió, de reunió i d’associació.
• Es protegien els drets dels treballadors i es permetia que la dona ocupés càrrecs públics.
• El poder executiu i el President eren triats.
• Pel que fa a la religió, es demanava la dissolució de tots els ordres religiosos i l'Església deixaria de percebre subvencions de l’Estat.

El President de la República va ser **Alcalá-Zamora** i el President del Govern, **Azaña**, liderant un govern republicà-socialista.

3. La República d’Esquerres: El Bienni Reformista (1931-1933)

A. Les Reformes d’Azaña i l’Oposició al Govern

El govern va impulsar la secularització dels cementiris, les Lleis del Divorci i les Lleis d’Ordre Públic. Les dues lleis més discutides van ser la Reforma Agrària i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

L’oposició política estava desorganitzada i va quedar restringida. Alguns militars i intel·lectuals criticaven l’Estatut Català.

La conflictivitat social:

• Els jornalers creien que la República era sinònim de repartiment de terres. En comprovar que no, es van revoltar.
• El 1931, a Castilblanco, una manifestació va acabar amb la multitud atacant els guàrdies.
• La situació es va agreujar a Arnedo, on la Guàrdia Civil va matar quatre dones i un nen. El general Sanjurjo va ser destituït.
• El 1932, a Barcelona, obrers de la **CNT** van ocupar la seva ciutat i es van declarar independents. Quiroga hi va enviar les forces de l’ordre.

L’exèrcit es va dividir. Hi va haver un intent de revolta antidemocràtica pel general Sanjurjo el 1932, que va fracassar. Sanjurjo va ser detingut i condemnat a mort. Les Corts van aprovar la Llei de Reforma Agrària i l’Estatut de Catalunya.

B. La Reforma Agrària i l’Estatut Català

Ambdós projectes van ser debatuts al Parlament després del fracàs de la revolta del general Sanjurjo.

1. El Problema Agrari: Antecedents

La desamortització havia incrementat el latifundisme. Entre 1900 i 1931, hi va haver un tímid procés de modernització al nord i est peninsular, però a l’interior i al sud seguien els latifundis. La Reforma Agrària del 1932 pretenia solucionar aquest problema.

2. El Projecte de Reforma Agrària

La Reforma Agrària tenia dos objectius principals:

1. Remediar l’atur instal·lant camperols en les terres expropiades als latifundistes. Les terres s'expropiaven de dues maneres:
   • Sense indemnització (terres mal conreades o de noblesa).
   • Amb indemnització (terres ben conreades).
2. Redistribuir la terra sota la direcció de l'IRA (Institut de Reforma Agrària) i donar crèdits als camperols per a modernitzar-se.

3. Causes del Fracàs

La Reforma Agrària va ser un experiment fallit a causa de:

1. La complexitat de la llei i la incompetència d'aplicar-la.
2. La falta de mitjans econòmics (es va destinar una ridícula quantitat de 50 milions de pessetes).
3. La forta oposició de la dreta agrària al Parlament.

4. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Referendat l’agost del 1931, va ser aprovat per les Corts el 1932. Segons l’Estatut, “Catalunya es constitueix en regió autònoma dins de l’Estat Espanyol”. Catalunya tindria un govern autònom, la **Generalitat**, amb un President, un Parlament i un Consell. També tindria policia pròpia i les llengües oficials serien el castellà i el català.

Gallecs i bascos també van intentar assolir un estatut semblant. Un any després, el poble basc va aprovar el seu Estatut.

C. La Fi de la República d’Esquerres

El 1933, Azaña va perdre prestigi i suports en l’esquerra. La lentitud en l’aplicació de la llei va provocar alçaments camperols que solien acabar violentament. El 1933, a **Casas Viejas**, camperols de la CNT es van revoltar i van atacar la Guàrdia Civil.

La premsa, el Parlament i els sindicats es van enfrontar al govern. El govern va perdre les eleccions municipals d’abril, fet que va portar al cessament d’Azaña.

El 1933 hi va haver una divisió dins del PSOE entre Prieto i Largo Caballero. Alcalá-Zamora va ordenar eleccions generals, que van concórrer amb cinc novetats:

1. L’esquerra es va dividir.
2. L'abstenció: l'anarquisme va promoure l'oposició i l'abstenció en les eleccions.
3. Per primera vegada van votar les dones.
4. La dreta s'havia enfortit, amb tres nous grups: la **CEDA**, Renovació Espanyola i **Falange Española**.
5. El Partit Radical es va transformar en un partit de centre.

4. El Triomf de la Dreta: El Bienni Radical-Cedista (1933-1935)

A. Els Partits Polítics Enfrontats

Durant els dos anys de govern, coneguts per l’esquerra com el *bienni negre*, hi va haver crisis de govern i el moviment obrer es va radicalitzar. A l’amenaça comunista s’oposava el perill del feixisme.

Les dues figures clau en aquest període van ser **Lerroux** i **Gil Robles**. Alcalá-Zamora va encarregar als radicals (Lerroux) formar govern i no a la CEDA de Gil Robles.

L’esquerra seguia dividida. Dins del PSOE i la UGT, Largo Caballero es negava a col·laborar amb una República burgesa i cercava la revolució social.

B. La Política Contrareformista

1. Paralització de la Reforma Agrària

Durant el bienni dretà es va paralitzar la reforma agrària. El pressupost per a l’IRA es va reduir moltíssim i es van marcar unes indemnitzacions més altes. El nombre de camperols assentats es va reduir i es van rebaixar els jornals.

La Llei de Reforma de la Reforma Agrària va facilitar el desallotjament dels arrendataris. Es va tornar als latifundistes part de les terres expropiades. L’esquerra i els sindicats agraris van convocar una vaga general.

2. Oposició a les Autonomies

El Partit Nacionalista Basc va col·laborar amb el govern radical, esperant que aquest els recolzés en les Corts. No va ser així i el PNB va decidir donar suport a l’oposició.

El govern central va entrar en conflicte amb la Generalitat de Catalunya, la qual va aprovar la *Llei de Contractes de Cultiu*. El govern central va anul·lar l’Autonomia de Catalunya.

3. Canvis a l’Exèrcit

Es va publicar la *Llei d’Amnistia*, que excarcerava els militars revoltats amb Sanjurjo. En ser nomenat Gil Robles Ministre de la Guerra el 1935, es va preparar un nou moviment revolucionari que, al juliol del 1936, iniciaria la Guerra Civil.

C. La Revolució d’Octubre del 1934

El 5 d’octubre del 1934, la Segona República va patir la crisi més greu. Va començar un moviment revolucionari i antidemocràtic. Prieto i Caballero van cridar el país a la vaga general. El govern va declarar l’estat de guerra a tota Espanya.

• A Catalunya, el conseller Dencàs va pressionar Companys perquè proclamés l’Estat Català. El govern català es va rendir ràpidament.
• A Astúries, la vaga es va convertir en una autèntica revolució social per a abolir el règim burgès. L’Aliança Obrera, integrada per socialistes, comunistes i anarquistes, va establir el govern d’un Comitè Revolucionari.
• El govern va enviar l’exèrcit, que va combatre carrer per carrer a Oviedo.

Alguns consideren l’esdeveniment d’Astúries com un precedent de la Guerra Civil. Està clar que va ser un moviment il·legal, revolucionari i anticapitalista.

D. Les Conseqüències de la Revolució d’Astúries

La principal conseqüència va ser l’enfrontament a les Corts, al carrer i a la premsa entre dos models de societat.

1. En 15 dies, hi va haver 1.335 morts i 3.000 ferits. El govern va perdre prestigi. Es va aplicar la pena de mort per als acusats.
2. Després de la revolució va venir la repressió: 30.000 empresonats. L’opinió pública i el propi govern es van dividir.
3. La CEDA va sortir enfortida.
4. El nou govern va adoptar mesures contrareformistes en agricultura, va frenar les aspiracions nacionalistes de catalans i va reduir els pressupostos per a despeses.
5. Repressió econòmica: rebaixa de salaris i augment d’hores de treball.
6. Part de la dreta catòlica es va declarar antirepublicana. Calvo Sotelo va fundar el **Bloc Nacional**.

E. La Caiguda del Govern

El Partit Radical va quedar desprestigiat en esclatar l’escàndol de l'*estraperlo* i Alcalá-Zamora va obligar Lerroux a dimitir. El President del nou govern va ser Joaquín Chapaprieta. Gil Robles va considerar la possibilitat d’un cop d’estat, però Franco li va dir que no era un bon moment.

5. El Triomf de l’Esquerra: El Govern del Front Popular (1936)

A. La Formació i Triomf del Front Popular

El Partit Radical es va dividir. Azaña va recuperar la seva popularitat. Hi va haver un enfrontament entre revolucionaris i reformistes dins de l'esquerra. Largo Caballero es negava a col·laborar amb la burgesia republicana.

Al Congrés del PSOE, el líder reformista Prieto va proposar que el PSOE se sumés al bloc republicà amb un programa basat en tres idees:

• Amnistia per als presos de la Revolució d’Octubre.
• Recuperació de la política reformista del primer bienni.
• Tornada als **Jurats Mixtos** i augment del pressupost d’educació.

Aquesta proposta va ser acceptada. El pacte del **Front Popular** es va interpretar com una aliança defensiva de classes mitjanes i obreres enfront de l’ofensiva feixista.

Les eleccions del 16 de febrer del 1936 es van celebrar en calma. L’esquerra es presentava unida, mentre que la dreta estava desunida i el centre desprestigiat. Els resultats van castigar Lerroux i van concentrar els vots en el Front Popular i les Dretes. Les esquerres van triomfar a les grans ciutats, zones mineres i de latifundi.

B. Actuació del Govern i de les Corts

Azaña va presidir un govern en minoria. La seva primera mesura va ser l’amnistia. El govern va mostrar la seva debilitat i va ser atacat pels partits de dretes, pel proletariat i pel camperolat.

El nou govern va propiciar el desenvolupament d’un nou Estat de les autonomies i es va accelerar el procés de la Reforma Agrària. La situació al camp havia canviat; ara eren els treballadors i els sindicats la força dominant.

A la primavera del 1936, el govern va ser atacat tant pels revolucionaris com per la dreta monàrquic-feixista. Les noves Corts van destituir el President Alcalá-Zamora i van nomenar Azaña.

Al Parlament, Calvo Sotelo i Gil Robles protagonitzaven violents enfrontaments amb les esquerres. L’Església estava atemorida pel creixent anticlericalisme i rebutjava les actuacions del govern.

C. Els Actes Prebèl·lics al Marge de la Llei

A les ciutats es van produir desordres de tot tipus: apallissaments, atemptats, incendis, etc., que el govern no va poder aturar. El 1936 va ser un any de males collites i d’increment de l’atur agrari. Els líders sindicals van recomanar als camperols l’ocupació de terres, incrementant la conflictivitat al camp.

La inquietud social creixia a les ciutats. Al carrer, les milícies eren diàriament presents. Es parlava de *Revolució social i revolta nacional*. Entre les organitzacions paramilitars d’ultradreta destacava la **Falange Espanyola**. Al març, el seu líder, José Antonio Primo de Rivera, va ser detingut i empresonat.

D. La Revolta Antidemocràtica

L'exèrcit va intervenir amb l'intent de proclamar l’estat de guerra. El 1936, els militars van acordar enderrocar el govern frontpopulista. Seria el general **Mola**, des de Navarra, qui prepararia la revolta. L’Església recolzaria la revolta militar.

L’alçament militar s’estendria per Espanya. Els objectius eren: suspendre la Constitució de la República, dissoldre les Corts, empresonar i afusellar polítics d’esquerres i sindicalistes considerats perillosos. Es formaria un Directori Militar, presidit per Sanjurjo.

Els pronunciaments militars, però, van ser diferents: molts comandaments militars no es van sumar a la rebel·lió del 1936 i el poble va prendre les armes per a defensar la República. Comença una Guerra Civil.