Guerra de Successió Espanyola: Causes, Bàndols i Conseqüències

Guerra de Successió Espanyola: Anàlisi Completa

La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic que va començar el 1701 i va finalitzar entre 1713 i 1715. Va ocórrer principalment a Europa.

Bàndols Enfrontats i Regnes Europeus

Les dues corones borbòniques defensaven Felip V, mentre que la Gran Aliança de la Haia defensava l'Arxiduc Carles d'Àustria.

Causes de la Guerra de Successió

Una de les causes principals va ser la successió a la corona hispànica. Una altra causa important va ser la competència pel poder entre les diferents potències europees.

Situació de la Monarquia Hispànica:

- Formació al segle XX: Una dinastia no política dels Reis Catòlics

Corona de Castella Corona d’Aragó Pactisme

Lleis i institucions pròpies Lleis i institucions pròpies Les Corts per sobre del Rei

Autoritarisme R. Aragó P. Catalunya R. València

El Rei per sobre de les Corts

Durant els segles XVI i XVII, els reis eren de la casa dels Àustries. Havien intentat diverses vegades imposar les lleis i les institucions de Castella a tot el territori, en un procés de centralització (mateixes lleis en un territori), però no ho van aconseguir, ja que a Catalunya es van rebel·lar, com a la Guerra dels Segadors al segle XVII.

L’emperador d’Àustria no reconeixia això i volia que l'hereu fos un net seu, l’arxiduc Carles d’Àustria.

Castella es va posar al costat de Felip V de Borbó perquè era absolutista i imposaria les lleis de Castella, i la Corona d'Aragó al principi va acceptar, però després va veure que aquest rei no respectaria les lleis i les institucions catalanes i va passar a defensar l'Arxiduc.

En resum, les causes són la mort de Carles II, i la disputa entre uns que volen imposar unes lleis i els altres que volen mantenir les que tenen.

A Europa, els principals estats enfrontats eren França i Anglaterra, a causa de les rivalitats entre ells. El rei de França, Lluís XIV, absolutista, tenia una política expansionista. Anglaterra no volia que França es convertís en un país massa gran a Europa i volia que hi hagués un equilibri de poder.

Si la corona espanyola l'heretava Felip de Borbó, es crearia un gran estat i França tindria una gran influència dins d’Europa, per això Anglaterra es va posar del costat de l'Arxiduc.

El Final de la Guerra

La Guerra va finalitzar amb la signatura del Tractat d'Utrecht el 1713 i el Tractat de Rastatt el 1714. Felip V va ser reconegut rei d'Espanya, amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès. L’emperador d’Àustria va morir i el successor va ser l’Arxiduc Carles.

Context Posterior

Després de la mort de Josep I, Carles d'Àustria va esdevenir emperador i es va desentendre dels regnes hispànics, retirant-se cap a l'Imperi. Les potències aliades van començar a considerar més convenient reconèixer Felip de Borbó com a rei d'Espanya. Es va arribar a la signatura del Tractat d'Utrecht (1713), en la qual no es van tenir en compte les peticions de Catalunya.

El duc de Berwick va proclamar l'abolició dels Furs de València, com a càstig per la seva rebel·lia, per tant, no tindrien privilegis.

El 7 de juliol de 1713, representants de Felip V van convidar la ciutat de Barcelona a rendir-se, però no es van rendir. Van agrupar tots els combatents de Catalunya. Gairebé un any sencer va estar actuant aquest exèrcit.

11 de Setembre de 1714

L'11 de setembre de 1714 va començar l'assalt general de les tropes borbòniques. Rafael Casanova (conseller en cap de cent) va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eulàlia, venerada pels barcelonins, per tal de donar ànims als defensors.

Les tropes borbòniques van penetrar a la ciutat per diferents punts, però bàsicament van utilitzar l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es va prolongar durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d'enfrontament es situaven al Convent de Sant Agustí, amb el Coronel Pau de Thoar amb la missió de contenir l'avanç de les tropes borbòniques pel centre de la ciutat. El front es va estabilitzar cap a les dues de la tarda, fet que va permetre iniciar l'anàlisi de la situació. Tant Rafael Casanova com Antoni de Villarroel van ser ferits i estaven ingressats en hospitals de campanya. Els borbons van guanyar la guerra i van conquerir Barcelona.

Es commemora la lluita i la resistència per mantenir les lleis i institucions catalanes.

El Decret de Nova Planta

Després de l'entrada de les tropes borbòniques a Barcelona, van deixar d'existir les institucions catalanes. Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, el qual definia les noves institucions de Catalunya. Una de les mostres del caràcter repressiu del nou règim va ser la construcció a Barcelona de la Fortalesa de la Ciutadella, operació per a la qual van haver de destruir una gran part del barri de la Ribera, un dels més cèntrics i poblats de la ciutat. La gent que es va quedar sense casa per culpa de la construcció de la Ciutadella no només no va rebre cap indemnització sinó que, a sobre, encara va ser obligada a col·laborar gratuïtament en la destrucció de casa seva i en l'edificació de la nova fortalesa.

Conseqüències de la Guerra de Successió

Catalunya va perdre les lleis i institucions catalanes. Es va crear un nou govern. Hi va haver una repressió brutal contra el poble per haver-se resistit. Es van suprimir els furs i institucions dels estats de la Corona d’Aragó, que va ser organitzada en 21 províncies. Es van crear les capitanies generals de l'Exèrcit, que executaven les ordres del rei. Es va crear un impost específic per a Catalunya, que es va dir el cadastre.

Conseqüències Dintre de la Monarquia Hispànica

Va desaparèixer la monarquia hispànica i es va crear un nou regne d'Espanya amb un sistema absolutista (absolutisme borbònic), amb unes lleis i institucions úniques: les de Castella.

Conseqüències a Catalunya

- Ocupació militar del territori

Allotjament: Catalunya va quedar ocupada militarment. Els militars eren allotjats a les cases particulars obligatòriament.

Desarmament: Les autoritats borbòniques van prendre les armes de la població catalana que havia defensat l’Arxiduc Carles, per suprimir qualsevol aixecament de la població. Aquella persona que es trobava amb armes era condemnada a la pena de mort i penjada a la forca.

La Ciutadella: Es va construir la fortalesa de la Ciutadella, sota les ordres de Felip V, per tenir vigilats els barcelonins contra les revoltes que podien causar. Per fer-la, van destruir un barri sencer, deixant així sense casa i sense indemnització a molts barcelonins que, a més, van haver d’ajudar en la construcció (Decret de Nova Planta).

Els reclutaments: Cada vegada es necessitaven més soldats. Durant el regnat de Felip V era voluntari anar a l'exèrcit, però després va començar a ser forçós, mitjançant un sorteig anomenat quintes. Tots els joves anaven a l'exèrcit excepte el número 5.

- Repressió (càstig) dels partidaris de l’Arxiduc Carles (austriacistes)

Repressions: Els catalans que havien participat en la defensa militar de Catalunya o que havien tingut càrrecs durant el regnat de l’Arxiduc Carles van ser castigats. Alguns es van exiliar de Catalunya i l’emperador els va protegir; els que es van quedar a Catalunya van ser castigats (confiscació de les seves propietats, executats o portats a la presó).

Fossar de les Moreres: Plaça de Barcelona, que està al costat de la basílica de Santa Maria del Mar, era una fossa comuna on s’enterraven els defensors de Barcelona. Aquest cementiri va ser pavimentat per temes d’higiene i es va portar fora de les muralles. Ara és una plaça on es commemora l’11 de Setembre.

- Abolició (supressió) de les institucions de govern catalanes i introducció, mitjançant el Decret de Nova Planta, d’una administració castellana.

La Nova Planta: Va desaparèixer la monarquia hispànica i es va formar Espanya. Les lleis i institucions van ser les mateixes per tot el territori, i es van implantar les lleis de Castella. Les lleis i institucions catalanes van desaparèixer (Parlament, Corts...).

Les noves institucions a Catalunya van ser: Capità General i l’Audiència. Hi havia intendents, i els consells dels pobles van ser substituïts pels ajuntaments, que eren una institució castellana. També hi havia alcaldes, i per damunt dels alcaldes hi havia els corregidors, que acostumaven a ser militars i també procedien de Castella. Les vegueries van desaparèixer i es van posar les províncies. Només va quedar intacte el dret civil.

- Persecució de la llengua catalana.

Persecució del català: El principal objectiu dels borbons era suprimir totalment el català. Van restablir que la nova llengua de l’administració era el castellà. Van intentar fer desaparèixer el català, fent arribar militars i funcionaris castellans. Van prohibir l’ús del català a les escoles. Això va perjudicar la producció literària catalana, que era de poca qualitat, però es va continuar parlant el català al carrer.

- Fiscalitat abusiva destinada a pagar les despeses militars.

El cadastre: Va ser un nou sistema fiscal que va imposar Felip V. En teoria, s’havia d’aplicar a tota Espanya d’una manera equitativa, però només es va aplicar als territoris conquerits. El cadastre era un impost directe i les quotes eren fixades d’una manera arbitrària, com volia el rei (abans a la Corona d’Aragó el rei estava per sota de les Corts i necessitava la seva aprovació).

Va ser molt impopular i va generar conflictes.

Conseqüències a Europa

França va perdre el seu predomini dins d’Europa i va perdre colònies a Amèrica del Nord. Anglaterra es va convertir en la potència dominant, va guanyar territori, va tenir la possibilitat de comerciar amb les colònies espanyoles d’Amèrica i, finalment, va començar la decadència d’Espanya dins d’Europa.

ABSOLUTISME BORBÒNIC

Sistema polític que van imposar els borbons a la monarquia hispànica després de vèncer la Guerra de Successió 1711-1714.

Es va implantar després d’una guerra per mitjà dels Decrets de Nova Planta. El sistema polític es basa en una monarquia absoluta on el Rei està per sobre de les Corts i ocupa tots els càrrecs.

Els Reis deien que el seu poder provenia de Déu. Hi havia una organització del territori centralitzada. La població eren súbdits sense drets ni llibertats. El poder era hereditari i vitalici. La relació amb l’església era bona. L’absolutisme es va implantar a tota Europa menys Anglaterra.

La centralització administrativa va ser portada a terme per Felip V amb el Decret de Nova Planta, entre 1714 i 1716, després d’haver vençut la Guerra de Successió Espanyola.

Es va suprimir la Monarquia hispànica, van desaparèixer les lleis i institucions que tenia la Corona d’Aragó, i es va formar un nou estat que és Espanya.