La Renaixença i el Realisme Català: Literatura, Autors i Obres Clau

La Renaixença Catalana: Recuperació Cultural

La Renaixença va ser un ampli moviment de reivindicació i recuperació del cultiu culte i literari de la llengua catalana.

Característiques Generals

• Exaltació de la història medieval de Catalunya.
• Interès per la literatura popular i el folklore català.
• Presència d'elements nostàlgics en la literatura.
• Valoració del paisatge català com a element identificador per a l'artista i la nació.

Influència del Romanticisme: Baldiri Reixac, Ignasi Farreres.

Característiques de la Poesia

• Caràcter romàntic.
• Manifestació del jo.
• Recuperació de la literatura catalana.

Temàtica

• Exaltació nacional.
• Reivindicació de la llengua catalana.
• El paisatge.
• Mitificació de la vida al camp.
• Poesia popular de tradició oral.

Subgèneres Poètics

• Romanç històric: Composició de caràcter narratiu que explica aventures d'herois en versos heptasíl·labs.
• Cançó: De tradició oral, tracta sentiments bàsics i es pot explicar una història.
• Oda: Composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos.

Jacint Verdaguer

Trets Principals

Varietat temàtica, riquesa lingüística, imaginació i conjunció de la tradició literària culta i popular.

Característiques de la seva obra

Temperament idealista, atracció per la natura, concepció romàntica de la poesia, nacionalisme i enyorança de mena.

Obra cimera: Canigó

Exalta una Catalunya mítica en el passat i la fe cristiana.

Argument: Gentil fa guàrdia per prevenir un atac de moros, però és seduït per Flordeneu, la reina de les fades, que el duu als Pirineus. Els moros aprofiten per derrotar els cristians. El seu oncle, Guifré, el mata estimbant-lo daltabaix del Canigó; després se n'apenedeix i es fa monjo. L'abat Oliva i els monjos arriben al cim del Canigó amb una creu, i les fades es retiren, fet que simbolitza la instauració del nou ordre cristià.

Personatges: Històrics i fantàstics.

Forma: Èpic o heroic, compost per 10 cants i 1 epíleg. Gran variació d'estrofes i mètrica. Estil ric en imatges.

Narrativa: Naturalisme i Realisme

Context Històric

• Consolidació definitiva del capitalisme industrial i desenvolupament de les grans ciutats.
• 1871-1885: Febre d'or.
• Catalanisme: Reconeixement amb dues tendències lingüístiques (català acadèmic i català que ara es parla).

Trets Generals del Realisme

Objectivitat.

Trets Generals del Naturalisme

Actitud científica, determinisme i valor d'utilitat social.

Subgèneres Narratius

• Romanticisme (novel·la històrica i costumista).
• Realisme-Naturalisme (novel·la costumista-realista i realista-naturalista).

Narrativa del Romanticisme

Novel·la Històrica

Característiques: La història, costumisme, convencions de la novel·la de fulletó i patriotisme.

Antoni de Bofarull: L'orfeneta de Menargues.

Novel·la Costumista

Característiques: Predomini de la descripció, llenguatge col·loquial, propòsit documental i moralitzadora.

Emili Vilanova.

Novel·la Realista-Naturalista

Trets: Observació imparcial de la realitat, versemblança, psicologia complexa, valor documental i novel·la burgesa.

Tècniques: Objectivisme narratiu, descripcions minucioses i diàlegs.

Costumisme i Realisme

• Novel·la de costums: Descripció de la realitat en la seva dimensió més externa i típica. Articulació de la novel·la a partir de la suma d'escenes i quadres. Personatges prototípics del món menestral urbà o de la pagesia. Visió elegíaca d'un món que desapareix. Implicació de l'autor dins el món de ficció i presència d'un cert didactisme moral.
• Novel·la realista: Llenguatge amb adjectius artificiosos, moralitzant, visió idealista, anàlisi psicològica superficial dels personatges, manca d'objectivitat i el narrador expressa les seves opinions.