Modernisme i Noucentisme: Estètica, Ideologia i Autors Clau

Modernisme i Noucentisme: Evolució Cultural Catalana

El Modernisme va predominar a Europa des de finals del segle XIX i començaments del segle XX. A Catalunya, els joves modernistes van reclamar una cultura nacional que anés més enllà del regionalisme, reaccionant contra els renaixentistes. El Modernisme català es va dividir en dues grans etapes:

• a) 1892-1900: Etapa combativa. Els modernistes expliquen les seves idees en quatre revistes: L’Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl i Ploma.
• b) 1900-1911: Etapa literària i poc ideològica, assimilada per la burgesia catalana.

El Noucentisme, moviment ideològic i artístic que sorgí a la primeria del segle XX (cap al 1906), es va presentar com una evolució i, alhora, un rebuig del Modernisme i del Naturalisme. Reivindicava la serenitat i l'ordre del classicisme enfront de l'exuberància modernista.

Tot i les diferències (els modernistes es caracteritzen pel ruralisme i l'espontaneïtat, mentre que els noucentistes defensaren la civilitat i l'arbitrarisme), ambdós moviments no són totalment antagònics, ja que també hi trobem temàtiques rurals als noucentistes o quan els modernistes criticaven l'espontaneïtat inculta.

Tendències i característiques del Modernisme

El Modernisme va tenir dues grans tendències ideològiques:

• El Regeneracionisme: Moviment que pretenia regenerar la societat, promovent canvis socials i polítics. Jaume Brossa en va ser el màxim representant.
• L’Esteticisme: Transformava la societat a través del paper de l’art. Santiago Rusiñol va ser un representant destacat.

La Narrativa Modernista

La narrativa modernista tracta bàsicament el tema de la relació conflictiva entre l'individu (inquiet i amb ideals) i la societat (endarrerida i que rebutja els canvis). Aquesta tensió reflecteix la que viu l'intel·lectual modernista en relació amb el seu entorn.

La temàtica rural és la que triomfa en la novel·la modernista, on la natura pren un caràcter tràgic: no és un entorn amable i harmònic, sinó que apareix de manera simbòlica, com una força destructora i cega que oprimeix l'individu. Els habitants del món rural són presentats com a éssers primitius i endarrerits, aferrats a la tradició i que rebutgen els canvis.

La novel·la modernista catalana es va iniciar amb l’obra Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1901) i es va acabar amb La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès (1912). El protagonista sol ser un personatge sol enfront de la societat.

El Teatre Modernista

El teatre modernista va estar marcat per la influència de Maeterlinck (tendència antirealista que intentava reflectir els estats d’ànim) i Ibsen (teatre de denúncia). Es distingeixen dues tendències:

• Alguns van seguir corrents esteticistes, centrant-se en l'oposició entre l'idealisme poètic de l'artista i la mediocritat de la realitat catalana.
• D'altres, més propers als regeneracionistes, van fer un teatre compromès amb els canvis socials, d'acord amb el model de Henrik Ibsen. A aquest grup pertanyen Joan Puig i Ferreter i Ignasi Iglésias.

La Poesia Modernista

La poesia modernista es divideix en dues tendències:

• La representada per Joan Maragall, proper al corrent regeneracionista, que defensa una poesia compromesa amb la societat.
• La de l'Escola Mallorquina, liderada per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, que s'allunya del modernisme més combatiu i busca un retorn a l'harmonia dels models clàssics.

Autors Clau del Modernisme

Joan Maragall (1860-1911)

Autor nascut a Barcelona, poeta i representant del moviment modernista (regeneracionista). Va introduir a Catalunya les obres clàssiques i contemporànies més importants. Ell va crear la "Paraula Viva", que defensa que cal entendre la poesia des de la sinceritat, l'espontaneïtat i l'emotivitat.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) (1869–1966)

És el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Se la pot considerar la gran novel·lista del Modernisme Català. La seva obra fonamental és Solitud.

Joan Puig i Ferreter (1882-1956)

Autor modernista (regeneracionista) que denunciava la societat de l'època a través d'obres teatrals. La seva obra més destacada és Aigües encantades, basada en Un enemic del poble d'Ibsen. L'obra tracta d'un poble que pateix sequera, on arriba un enginyer que diu que pot trobar aigua, però els del poble s'hi neguen, continuen pregant a Déu que els enviï pluja i fan fora l'enginyer.

Henrik Ibsen (1828-1906)

Autor noruec modernista (regeneracionista) que, principalment en obres teatrals, criticava les classes altes i defensava les més baixes. Les seves obres solen representar la lluita pel canvi cap a la modernització i la voluntat de la societat de seguir amb els vells costums.

L'Estètica i l'Ideari Noucentista

El Noucentisme proclamà nous valors estètics, ètics i polítics com la civilitat, el classicisme, l'arbitrarisme o l'imperialisme. Aquesta recuperació dels clàssics els oposà tant als naturalistes com als modernistes.

En la poesia, es rebutja l'espontaneïtat i s'opta per la perfecció en la forma d'expressió. També defensava la intervenció de l'intel·lectual dins la societat i les institucions, des de la premsa a la literatura.

Els noucentistes preferien la poesia i l'assaig davant la novel·la, utilitzant la premsa i els llibres per difondre el seu ideari. En la narrativa hi predomina el conte. El problema de la no cultivació o l'interès per la novel·la va ser que si aplicaven l'arbitrarisme haurien d'escriure els problemes socials del món industrialitzat, i no volien escriure una realitat tan miserable, sinó transformar-la en bellesa.

L'origen del moviment se situa cap al 1906, quan es produeixen tres fets importants:

• L'aparició del Glosari d'Eugeni d'Ors, que divulgà el noucentisme a La Veu de Catalunya.
• La publicació de dos llibres clau: Els fruits saborosos (Carner) i La nacionalitat catalana (Prat de la Riba).
• El 1907, Pompeu Fabra va iniciar la reforma ortogràfica i el procés de normativització i normalització de la llengua catalana.

Autors destacats del Noucentisme

Josep Carner (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970)

Escriptor més destacat del Noucentisme. Destaquem els seus poemes i escrits de crítica literària amb els quals difonia les idees estètiques del moviment. Fou redactor de La Veu de Catalunya i dirigí diverses revistes. Va col·laborar amb Pompeu Fabra en la seva tasca purificadora de la llengua. Cap al 1919 va mostrar un pensament socialista i sindicalista en alguns articles. Durant la Guerra Civil es va mantenir fidel a la República i va residir a Brussel·les.

Obres principals:

• El llibre dels poetes (amb influència modernista i ironia).
• El primer llibre de sonets i Segon llibre de sonets.
• Els fruits saborosos.
• Les monjes.

Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) (1878-1933)

És el pseudònim del poeta Jaume Bofill i Mates, poeta noucentista. Feia tertúlies literàries amb altres poetes noucentistes com Josep Carner. La seva obra més important va ser La muntanya d'ametistes.

L'Escola Mallorquina

Pels noucentistes va acabar sent un model de llengua subtil i regional. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover van ser els màxims representants. Estava caracteritzada pel classicisme i l’assumpció de la tradició popular.