Escola Mallorquina: Característiques i Autors

L'Escola Mallorquina: Definició i Característiques

Definició

L'Escola Mallorquina (EM) es pot definir des de tres concepcions. Per Pons i Gallarza, és l'aportació de tots els escriptors mallorquins des de la Renaixença. Per Sants Oliver, igual, però des de 1840. Per Llompart, és el conjunt de característiques que tenen en comú els poetes mallorquins que van escriure entre 1900 i 1950. Actualment, Joan Mas diu que l'Escola Mallorquina és el conjunt de manifestacions literàries i ideològiques que es consolidaven a la revista Migjorn i que protagonitzaren una reacció antimodernista, propugnaren i intentaren elaborar un art clàssic amb esperit nacional.

Característiques Generals

L'EM es caracteritza per un doble sentiment: de superioritat, en tant que la poesia mallorquina ha assolit la perfecció, i d'inferioritat, en tant que els seus seguidors accepten estar per davall del nivell dels creadors de l'escola, Costa i Alcover. La segona característica de l'escola és la propensió al mite, on Costa i Alcover foren objecte d'un autèntic procés de mitificació per part dels seus seguidors.

D'altra banda, l'EM deu molt més a Costa que a Alcover. Aquest darrer serveix de model en allò que té més en comú amb Costa, és a dir, el sentiment del paisatge, la perfecció formal, la musicalitat, etc.

Característiques de la Poesia

Les característiques de la poesia d'aquest cicle són:

• El rigor acadèmic de la forma, on el vers ha de cantar, ha de tenir música.
• El rigor també acadèmic de la matèria poètica, on gairebé l'únic tema és el paisatge i hi són absents temes com el dubte religiós i l'amor.
• El rerefons d'humanisme clàssic i mediterrani, sobretot en Costa, que enllaça l'escola amb el Noucentisme.

Autors Principals

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença en una família benestant i fou deixeble de Pons i Gallarza. En la seva obra es diferencien dos períodes:

• Primer període (fins a 1885): Conreà una poesia en to romàntic. D'aquests anys es considera el poema "Lo pi de Formentor" com la culminació d'aquesta poesia. L'any 1885 publicà Poesies, on recull tota la seva producció en català d'aquest període.
• Segon període: S'inicia amb Horacianes, la seva obra més important. És un llibre basat en la meditació i en la contemplació segons els models horacians. A nivell teòric, Costa i Llobera realitza una experiència absolutament nova en la tradició literària mallorquina: la substitució de la rima romàntica per la rima clàssica.

Joan Alcover (1854-1926)

Joan Alcover va néixer a Palma el 1854. Es llicencià en dret, es casà dues vegades i tingué cinc fills, dels quals només sobrevisqué l'últim. El dolor d'aquestes pèrdues l'inspirà en les seves millors poesies elegíaques (Relíquia i Dol). La seva obra poètica està recollida en dos llibres: Cap al tard i Poemes Bíblics.

• Cap al tard: Llibre sense unitat temàtica ni formal. Cal destacar-ne les "Cançons de la serra" i les "Elegies", on ens dóna una visió idíl·lica del camp mallorquí, del paisatge i de les llegendes.
• Poemes Bíblics: El llibre és molt més unitari i de maduresa. Hi recreà tot de temes extrets de l'Escriptura. És una poesia molt més distant i més plena d'imaginació.

Alcover presenta tres motius temàtics:

• El món esbucat (el pas del temps vist com a fet devastador, que destrueix de manera impecable els éssers estimats).
• La mort (la dels altres).
• L'acceptació de la desgràcia (com a experiència enriquidora vitalment i moralment).