Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes: Anàlisi i Característiques

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,55 KB

Les Quatre Grans Cròniques

Generalitats

Les Quatre Grans Cròniques, escrites entre el segle XIII i el XIV, són documents de gran valor històric, literari i lingüístic. Malgrat que la seva redacció abasta un període de 200 anys entre la primera i la darrera, comparteixen finalitats i característiques comunes.

Finalitats generals de les cròniques

  • Justificar fets i actituds reials: Explicar al poble les accions polítiques del monarca. Per això s'escriuen en llengua vulgar, facilitant-ne la comprensió popular.
  • Deixar constància didàctica: Registrar per escrit fets que, segons la mentalitat medieval, tenien un valor didàctic. El rei era considerat un model a seguir pels seus súbdits.
  • Exaltar el rei i cohesionar el país: Escrites amb un to heroic, amb la intenció d'exaltar la figura del monarca i fomentar la cohesió patriòtica del país.

Aquestes quatre grans cròniques es van redactar en un període de gran expansió per a la Corona d'Aragó i Catalunya, que inclou la unió d'Aragó i Catalunya, la conquesta de Mallorca, Menorca, Múrcia i València, així com l'expansió pel Mediterrani.

Valors de les cròniques

  • Històric: Aporten informació valuosa sobre fets antics, sent una font primària per a l'estudi de l'època.
  • Literari i lingüístic: Tenen l'immens valor de mostrar l'estat de la llengua catalana entre la prosa de Ramon Llull i la prosa renaixentista.
  • Social: Ofereixen una visió detallada dels costums, menjars, vestits i tractes socials de la gent medieval.

Cal destacar que la crònica de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós són autobiogràfiques, un fet únic a l'Europa medieval.

Regnats coberts per les cròniques

  1. Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets: Jaume I el Conqueridor (1213-1276).
  2. Crònica de Bernat Desclot: Alfons I el Cast (1162-1196), Pere el Catòlic (1196-1213), Jaume I el Conqueridor (1213-1276) i Pere II el Gran (1276-1285).
  3. Crònica de Ramon Muntaner: Jaume I el Conqueridor (1213-1276), Pere II el Gran (1276-1285), Alfons II el Franc (1285-1291), Jaume II el Just (1291-1327) i Alfons III el Benigne (1327-1336).
  4. Crònica de Pere el Cerimoniós: Alfons III el Benigne (1327-1336) i Pere III el Cerimoniós (1336-1387).

Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I

Redacció

La crònica va ser escrita en dos moments diferents del seu regnat: la primera part el 1244 a Xàtiva, i la finalització el 1274 a Barcelona. De la primera versió se'n va fer una traducció llatina (Fra Pere Marsili). Jaume I dictava la seva vida mentre els escrivans redactaven; finalment, un escrivà, Jaume Sarroca, va ordenar els documents i va compondre la crònica final.

Origen de la Crònica

El rei Jaume es va plantejar escriure-la perquè creia haver rebut un mandat diví. Arran de la conquesta de Mallorca (que ell considerava la millor acció de la seva vida), també es va sentir obligat a deixar-ho per escrit.

Contingut

La crònica es pot dividir en quatre parts, segons els episodis més remarcables:

  1. Fets 1208-1228: Des de la seva coronació fins un any abans de la conquesta de Mallorca. Inclou l'engendrament i naixement del rei, la batalla de Muret, l'estada del rei a Montsó, les lluites internes (de nobles) a Aragó i el casament de Jaume I amb Lionor de Castella.
  2. Fets 1228-1240: La guerra d'Urgell, les conquestes de Mallorca i València, i l'estada del rei a Montpeller (on va néixer).
  3. Fets 1242-1265: Desavinences amb el rei de Castella, campanya contra els sarraïns rebels de València i l'aixecament d'uns nobles contra el rei.
  4. Fets 1265-1276: Campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres entre nobles i fills de Jaume I, visita al Sant Pare a Lió i contactes amb Alfons X de Castella.

Característiques de la Crònica

  • Sentiment religiós: Característic de tota la literatura medieval (societat teocèntrica). Moltes referències al sentiment o valor religiós de la pietat.
  • El providencialisme: La creença que Déu proveirà les coses i indicarà què cal fer.
  • La bel·licositat: Molt característica i present al llarg de l'obra. El rei dóna amplis relats de l'estratègia i les lluites que ell duu a terme com a monarca. La finalitat és ensenyar com és ell com a estrateg militar, sobretot perquè els seus fills n'aprenguin (funció didàctica). Això es veu principalment a les campanyes de València i Mallorca. Sovint apareix a la crònica com l'heroi de la batalla.
  • Caire intimista: La crònica té també un caire curiós d'intimisme. Trobem escenes d'intimitat entre el rei i la reina (converses...). Apareix un rei sensible (anècdota de l'oreneta). Dos aspectes d'aquesta característica de l'intimisme:
    1. La tècnica és molt novel·lesca (i no de crònica de fets).
    2. Sorprèn que se'ns mostri un rei molt allunyat de la bel·licositat.
  • L'amor a la terra: Amor per Aragó i Catalunya (terres de les quals era rei) i per la ciutat de Montpeller (on va néixer). Després de la conquesta de Mallorca, els elogis es desvien cap a la terra conquerida pel seu esforç i no heretada com eren les primeres. Amb València passa igual.

Estil literari

  1. Voluntat de narrar: Fa que l'estil sigui viu i àgil, emprant la primera persona o el plural majestàtic ("nós").
  2. Espontaneïtat: El rei dicta i, per això, trobem desajustos sintàctics.
  3. Diàleg directe: Reprodueix textualment el que diu cada interlocutor.
  4. Lèxic col·loquial: De vegades, el lèxic tendeix a ser casolà, fins i tot groller.

Aspectes lingüístics

  1. Descripció de personatges per la seva llengua: Per exemple, descriu un francès emprant el francès. La finalitat és donar realisme a la descripció. Els àrabs, quan parlen, ho fan en mossàrab. L'infant Sanç de Castella parla en castellà.
  2. Ús del plural majestàtic: "Nós" = jo.
  3. Ús del diàleg: És novedós en la literatura europea del moment.
  4. Llenguatge popular: Sovint usa un llenguatge popular, amb refranys i dites.

La Crònica de Bernat Desclot

És la segona gran crònica, tot i que és la més antiga quant a reis historiats. No és autobiogràfica.

Datació

Va ser escrita entre 1283 i 1288. Bernat Desclot hi historia la vida i els regnats d'un seguit de reis.

Contingut

Es divideix en dos blocs principals:

  • Regnats antics: Amb un to èpic i basat en relats de joglars.
  • Regnats de reis que ell ha conegut: Sobretot Pere II el Gran. En aquesta segona part, localitzem tres grups d'accions entorn d'aquest rei:
    1. Intervencions de la casa reial a l'actual Itàlia.
    2. Batalles entorn de la invasió de Catalunya pels francesos.
    3. Alliberament de Catalunya dels francesos (considerada la gran obra de Pere el Gran).

Estil

Bernat Desclot deixa constància del rei com un gran heroi. Empra relats de joglars, que vindrien a ser la bibliografia actual.

Objectiu

Glorificar la figura del rei Pere II, mostrant-lo gairebé com un heroi d'epopeia clàssica.

Autor

Personatge de la cúria Reial, nascut al Rosselló. Conegut també com Bernat Escrivà (pel seu ofici).

La Crònica de Ramon Muntaner

Datació

Escrita al llarg del primer terç del segle XIV (1325-1328).

Contingut

Se centra principalment en l'expansió pel Mediterrani:

  1. Lluites a Sicília i a Calàbria (segle XIII).
  2. Expansió catalana cap a Orient (la part més extensa).
  3. Govern de Ramon Muntaner a dues illes del Mediterrani, al Nord d'Àfrica.
  4. Campanya de Sardenya.
  5. Coronació del rei Alfons III el Benigne (crònica minuciosa).

Reis historiats

Des de l'engendrament de Jaume I (1207) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne (1328).

Estil literari

  • Oralitat: Escrita per ser escoltada. Parla sovint d'oïdors. Per això, sovint empra l'estil dels joglars: cançons de gesta i històries d'amor. Aquestes són les dues característiques principals i diferenciadores d'aquesta crònica enfront de les altres.
  • Estil directe i col·loquial: Usa un registre, sovint, propi del llenguatge col·loquial.
  • Llenguatge popular: També trobem l'ús sovintejat de frases fetes o populars, dites, refranys...
  • Exageració: Tendència a l'exageració (característica del llenguatge oral).

Influències posteriors

Joanot Martorell s'inspira en aquesta crònica per escriure Tirant lo Blanc.

Objectius principals

  • Exaltació de la figura de cada rei: Ésser suprem, gran i majestuós.
  • Deixar constància de la feina pròpia i dels seus mèrits a la cort.
  • To nacionalista.
  • Projectar el seu patriotisme a la crònica que redacta.
  • Plantejar la necessitat de la unitat de les terres per dos motius: provenen d'una mateixa casa reial i tenen una llengua comuna.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Crònica amb nom de rei. Ocupa el regnat de Pere el Cerimoniós: Peralada, 1319 - Barcelona, 1387. Ens retrobem amb el plural majestàtic "nós".

Motiu

Necessitat de justificar la seva política i els seus fets com a rei.

Contingut

Estructurada en set capítols:

  1. Regnat d'Alfons el Benigne (1327-1336), qui fou son pare.
  2. Primers anys del seu propi regnat (1336-1340).
  3. Pugna amb el rei de Mallorca (1345), Jaume III.
  4. Lluites contra aragonesos i valencians (fins el 1350).
  5. Guerres contra Gènova (fins el 1355).
  6. Episodis diversos o esdeveniments a Sicília (fins l'any 1380).

El contingut es pot agrupar en dos grans blocs: els capítols tres i quatre, i els capítols cinc i sis.

Estil

Igual que Jaume I, en dirigeix la redacció fins al mínim detall, però la seva prosa és acurada i perfeccionista, influïda ja en certa mesura per l'Humanisme.