Regulació Fisiològica de Gana i Sacietat: Hormones i Cervell

Regulació Fisiològica de Gana i Sacietat

Sistema Curt Termini: Senyals Sacietat

Dins d'aquest sistema fisiològic a curt termini també hi ha senyals de sacietat. Aquestes senyals de sacietat no són exactament iguals que les de la gana, ja que parem de menjar abans que s'estableixin els nivells de glucosa. El simple fet de menjar ja envia senyals de sacietat. La majoria són senyals anticipatòries, senyals que aturen la conducta de menjar abans que es restableixin els nivells de nutrients en l'organisme.

Sistema Llarg Termini: Leptina i Insulina

El sistema a llarg termini s'encarrega de mantenir el pes corporal durant mesos i anys. Aquest sistema fisiològic implica senyals i hormones que varien en funció de la quantitat de greix que té l'organisme. Les hormones clau són la leptina (l'allibera el teixit adipós) i la insulina (l'allibera el pàncreas). Són hormones que actuen en el SNC i afecten la ingesta de menjar i el metabolisme. No actua de forma independent, sinó que interactua amb el sistema fisiològic a curt termini.

Els nivells d'aquestes hormones a la sang varien en funció de la quantitat de greix corporal. Controlen la ingesta de calories modulant la sensibilitat dels mecanismes cerebrals implicats en la gana. Quan hi ha poc greix, s'allibera poca leptina, la qual cosa augmenta la ingesta i disminueix el metabolisme, resultant en un augment de pes. Quan hi ha molt greix, s'allibera molta leptina, la qual cosa disminueix la ingesta i augmenta el metabolisme, resultant en una disminució de pes.

La Leptina i el seu Paper

La leptina és una hormona que actua en uns receptors que es troben a l'hipotàlem (lloc on arriben totes les senyals). La seva funció principal podria ser protegir l'organisme contra la pèrdua de pes en períodes de privació i no tant contra l'augment de pes en períodes d'abundància.

La Insulina en la Regulació

Una altra hormona que promou l'estabilitat de les reserves a llarg termini (greixos) és la insulina que, igual que la leptina, s'allibera a la sang en funció de la quantitat de greix corporal.

El sistema fisiològic que regula la freqüència amb què mengem i la quantitat de menjar que ingerim durant el dia és sensible als canvis en els nivells de leptina i insulina. Aquest sistema s'ajusta per mantenir relativament estable la quantitat de greix corporal (pes).

Control Neural de la Gana

Circuits Bàsics i Tronc Encefàlic

Hi ha respostes motores molt bàsiques, com mastegar, que estan controlades per uns circuits neurals que es troben al tronc de l'encèfal.

Són respostes que es poden fer encara que el prosencèfal estigui desconnectat. Hi ha una sèrie d'estructures superiors que reben la informació del nivell de nutrients i, en funció d'això, posen en marxa la conducta de menjar gràcies a aquests circuits neurals.

Nuclis Clau a l'Hipotàlem

A l'hipotàlem trobem diverses estructures que actuen en la conducta de menjar, com ara:

• Nucli paraventricular
• Nucli arquejat
• Hipotàlem ventromedial
• Nucli de l'hipotàlem lateral

Neuropèptids i Ingesta

A més d'aquests diferents nuclis que intervenen en la conducta del menjar, també trobem implicats neuropèptids. Quan alguns s'alliberen, inciten la ingesta i alhora fan disminuir la taxa metabòlica. Hi ha un altre grup de pèptids que fan disminuir la ingesta i augmenten la taxa metabòlica. Que s'alliberin més uns pèptids o uns altres depèn del nivell de nutrients, del greix, del gust dels aliments. L'alliberament d'aquests pèptids, i la prevalença d'uns sobre els altres, va en funció de les senyals que es produeixen i es sintetitzen en unes determinades estructures de l'hipotàlem.