Nínxol ecològic, hàbitat i espècies

El nínxol ecològic és el conjunt d'estratègies que realitza una espècie per a dur a terme les seves tres funcions vitals.

L'hàbitat és el conjunt de llocs on, a causa de les condicions fisicoquímiques ambientals, viu o pot viure una espècie.

S'anomenen espècies vicàries o vicariants les que pertanyen a un mateix grup taxonòmic, viuen en hàbitats semblants, pertanyen al mateix nínxol ecològic, però ocupen àrees biogeogràfiques diferents.

Tipus d'organismes segons la seva nutrició

• Autòtrofs: Es nodreixen de matèria inorgànica. Poden ser:
  • Fotosintètics: Aprofiten l'energia lluminosa.
  • Quimiosintètics: Bacteris capaços d'obtenir energia oxidant compostos inorgànics.
• Heteròtrofs: S'alimenten de matèria orgànica, és a dir, de plantes i animals. Inclouen animals, fongs, protozous i bacteris heteròtrofs.

Nivells tròfics en un ecosistema

• Productors: Són els organismes autòtrofs, fonamentalment els fotosintetitzadors (també els quimiosintètics). Fan servir energia lumínica per sintetitzar matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica del medi.
• Consumidors: Són organismes heteròtrofs que incorporen matèria i energia a partir de la matèria orgànica ja fabricada prèviament, directament o indirectament, pels autòtrofs. En podem distingir:
  • Consumidors primaris: Són els animals herbívors, que s'alimenten directament dels vegetals, amb el consegüent aprofitament de l'energia química que hi ha emmagatzemada. En els medis marins, el zooplàncton en forma part.
  • Consumidors secundaris: S'alimenten dels consumidors primaris; són els animals carnívors o depredadors.
• Descomponedors o desintegradors: Sapròfits i detritívors: obtenen la seva energia a partir de cadàvers, residus i excrements, i duen a terme el reciclatge al món mineral dels elements constitutius de la matèria orgànica. Als ecosistemes terrestres són principalment fongs i bacteris del sòl.
• Transformadors: Duen a terme el reciclatge al món mineral dels elements constitutius de la matèria orgànica. Als ecosistemes terrestres són principalment fongs i bacteris del sòl (descomposició de la lignina i la cel·lulosa de les plantes, bacteris desnitrificants, etc.). Finalment, altres bacteris transformen els compostos inorgànics anteriors en substàncies aprofitables pels productors.

Altres nivells tròfics

A més d'aquests nivells tròfics, n'hi pot haver d'altres, com ara:

• Superdepredadors o depredadors de carnívors, com ara l'àguila marcenca.
• Necròfags o carronyaires, que són els animals que s'alimenten de cadàvers d'altres animals, com els voltors.
• Detrívors: Organismes que s'alimenten de fragments de les restes d'animals i plantes, com ara els microartròpodes del sòl.

La diferència entre detrívors i descomponedors és que els primers fan la digestió interna, i els segons, l'externa. En resum, es pot parlar de consumidors terciaris, quaternaris, etc., i es pot parlar de la via de: Necròfags -> Detrívors -> Descomponedors.