Anàlisi d'Orina i Femta: Guia Completa de Processos Corporals

Excrecions i Secrecions Corporals

Excrecions: Definició i Tipus

Les excrecions són el conjunt de processos destinats a eliminar residus i productes metabòlics que tenim al cos. Si no s'eliminen, serien tòxics per al nostre organisme.

L'aparell excretor utilitza diverses vies:

• Femta: Amb l'ajut de la bilis, s'eliminen productes del metabolisme hepàtic.
• Suor: Elimina sals minerals i productes nitrogenats.
• Respiració: Eliminem el CO2.
• Orina: Elimina la major quantitat i una gran diversitat de substàncies.

Secreció: Substàncies i Exemples

Les secrecions són substàncies formades de manera natural per una glàndula.

• Saliva
• Esputs
• Mucositats
• Líquid seminal
• Suc gàstric

L'Aparell Urinari i la Formació d'Orina

Anatomia de l'Aparell Urinari

L'aparell urinari (en dones) o genitourinari (en homes) es compon de:

• Ronyons: Dos òrgans que filtren la sang per eliminar les substàncies de rebuig.
• Urèters: Dos conductes d'aproximadament 20 cm, envoltats de múscul per a la mobilitat.
• Bufeta Urinària: Bossa muscular amb una capacitat d'uns 450 ml i capacitat de distensió. Té dos esfínters: un d'intern i un d'extern.
• Uretra: La seva mida varia segons el sexe; en dones mesura uns 5 cm i en homes uns 20 cm.

La Nefrona: Unitat Funcional

La nefrona és la unitat funcional de la producció d'orina. Aproximadament hi ha 1.000.000 per ronyó. La seva producció varia segons l'activitat del cos, la posició i l'estrès.

Micció: El Procés d'Eliminació

La micció es produeix quan la bufeta està plena i aquesta envia un senyal a la medul·la espinal, d'aquí cap al sacre, que obre l'esfínter intern. Quan l'esfínter intern està obert, envia un senyal al cervell, que és el que regula l'esfínter extern.

Funcions Clau del Ronyó

Les funcions principals del ronyó inclouen:

• Producció d'orina:
  • Eliminació de substàncies de rebuig.
  • Regulació de l'equilibri hidroelectrolític (H2O, ions).
  • Regulació de l'equilibri àcid-base (H+, HCO3-).
  • Regulació de la tensió arterial.
• Producció metabòlica:
  • Síntesi de vitamina D.
• Producció hormonal.

Passos en la Formació d'Orina

La formació d'orina segueix els següents passos:

• Filtració de la sang
• Reabsorció
• Secreció

Característiques i Anàlisi de l'Orina

Característiques Físiques de l'Orina

Color de l'Orina i Implicacions

• Vermellós (hematúria): Pot indicar lesions, infeccions o presència de càlculs en el tracte urinari. En dones, pot ser a causa de la menstruació.
• Incolor: Sugereix una ingesta excessiva d'aigua o poliúria (possible diabetis).
• Groc fosc: Orina concentrada, causada per deshidratació o excés d'ADH.
• Marronós/Ataronjat: Pot indicar malaltia hepàtica i contenir bilirubina.
• Blanc: Pot ser degut a lípids o una infecció del tracte urinari (ITU).

pH i Densitat de l'Orina

• pH: 4,6-8. Menys de 6 indica acidosi, més de 6 indica alcalosi.
• Densitat: 1,001 - 1,035 g/L. Pot presentar escuma (proteinúria) o olor a amoníac.

Composició Normal de l'Orina

L'orina normalment es compon de:

• 95% H2O
• 2% Ions i productes nitrogenats
• 2% Urea
• 0,95% Pigments biliars
• 0,05% Àcid úric

Components amb Composicions Mínimes en Orina

En una anàlisi d'orina, es poden trobar en quantitats mínimes:

• Cilindres
• Leucòcits
• Eritròcits
• Cèl·lules epitelials
• Cristalls

Tires Reactives d'Orina: Detecció Ràpida

L'ús de tires reactives d'orina és un mètode ràpid (1 minut aproximadament) i econòmic. Permet determinar:

• Densitat
• pH
• Leucòcits
• Nitits
• Urobilinogen
• Proteïnes
• Eritròcits
• Cetones
• Glucosa
• Bilirubina

Tipus de Recollida d'Orina per Anàlisi

Urocultiu o Orina de Micció Única

Determina la presència de bacteris en l'orina. Es realitza en orina d'una sola micció.

Orina de 24 Hores

S'utilitzen conservants per a conservar els components de l'orina. S'utilitza per a determinacions de funcions metabòliques o taxes de depuració renal.

Taxes de Depuració Renal

Volum sanguini que el ronyó depura totalment d'una determinada substància per unitat de temps (ml/min). El màxim és de 120 ml/min.

La Femta i el Sistema Digestiu

Mostres de Femta: Definició

La femta és el producte restant del procés de digestió que l'organisme no ha pogut absorbir, juntament amb substàncies provinents del metabolisme intern que s'han d'excretar.

Anatomia de l'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu és un tub d'aproximadament 9 metres amb dos esfínters als seus extrems (boca i anus) i tres grups de glàndules associades (fetge, pàncrees i glàndules salivals).

Alimentació vs. Nutrició

L'alimentació és un procés voluntari que comença en el moment que escollim l'aliment i acaba quan el posem a la boca. En aquest moment, comença la nutrició.

El Procés de Digestió

La digestió és el conjunt de processos que transforma els aliments en nutrients. Hi ha dos tipus:

• Digestió mecànica: Trencament dels aliments a causa del moviment.
• Digestió química: Enzims que trenquen enllaços entre substàncies (proteases, lipases, amilases i nucleases).

Composició de la Femta

La femta es compon de:

• 70% H2O
• 30% substàncies sòlides

Característiques de la Femta

La quantitat de femta diària sol ser de 100-300g, depenent de la dieta i del ritme de defecació.

Color de la Femta i Significat

• Marró: Color normal, degut a l'estercobilinogen.
• En un lactant o infant, la coloració és groguenca.
• Coloració pàl·lida (groguenca): Indica un excés de greix.
• Coloració negra i brillant: Deguda a anèmia ferropènica o suplements de ferro.
• Coloració vermella: Presència de sang deguda a hemorroides, problemes al còlon o intestí prim.
• Coloració verdosa: Presència de biliverdina. Això significa que hi ha hagut un trànsit molt ràpid pel tub digestiu.

Aspecte de la Femta i Anormalitats

• Homogeni: Aspecte normal. Si és heterogeni, indica alguna anomalia.
• També pot presentar moc (el còlon n'ha produït massa a causa d'una irritació o un problema).
• Presència de pus: Indica una infecció.
• Pot presentar un aspecte sabonós (amb bombolles i un "tel"). Això indica esteatorrea.

Síndromes de Mala Absorció Intestinal

Definició i Símptomes

La síndrome de mala absorció és un conjunt de signes i símptomes (d'origen idiopàtic, és a dir, desconegut) que provoquen una mala absorció de nutrients. Els signes i símptomes més habituals són: dolor abdominal, inflor abdominal, borborigmes (gasos), flatulències (sortida de gas per l'anus). A la llarga, comporten desnutrició.

Malalties Comunes de Mala Absorció

Celíaca: Intolerància al Gluten

La celiaquia és una intolerància al gluten i una malaltia autoimmune. Signes i símptomes inclouen dolor, inflor, malestar, etc. El tractament consisteix a eliminar el gluten de la dieta. La detecció de la celiaquia es fa mitjançant la determinació d'anticossos transglutaminasa i immunoglobulines A totals, o mitjançant biòpsia.

Intolerància a la Lactosa

La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l'organisme a produir lactasa. La lactosa no és reabsorbida a l'intestí gros i provoca irritacions, gasos, malestar general i diarrea.

Esteatorrea: Presència de Greix

L'esteatorrea és la presència de greix a la femta (és un signe clínic).

Anàlisi i Obtenció de Mostres de Femta

Objectius de l'Anàlisi de Femta

L'anàlisi de femta pot detectar:

• Presència o concentració de nutrients/aliments en femta (indicatiu de problemes digestius).
• Presència de substàncies estranyes a la femta (sang, pus, moc, etc.).
• Presència de microorganismes (coprocultiu) o paràsits (observació amb lupa o microscopi).

Obtenció de la Mostra de Femta

• Si és per problemes digestius, es fa una dieta de 6 dies i es recull la femta dels dies 4, 5 i 6.
• Si és per paràsits, es recull la mostra d'una única defecació.
• Per determinar esteatorrea: 6 dies menjant aproximadament 100 g de greix.
• Per determinar sang en femta: no menjar carn vermella, embotits, bròquil, naps, coliflor, poma, taronja, suplements de vitamina C, bolets, espàrrecs, suplements de ferro, etc.

Protocol de Recollida de Femta

1. Orinar abans de la recollida.
2. Rentar-se les mans i els genitals.
3. Posar guants (si hi ha sospita de malaltia infecciosa).
4. Recollir la femta en un orinal o cunya. No recollir mai amb substàncies poroses.
5. Tancar hermèticament i etiquetar la mostra.
6. Refrigerar i aïllar de la llum.

Recollida en Nadons

En el cas dels nadons, es pot utilitzar una superfície de plàstic per separar l'orina de la femta.

Test de Graham: Detecció de Paràsits

Si a simple vista s'observen paràsits a l'anus, cal prendre una mostra amb cinta adhesiva. S'agafa el portaobjectes i es desenganxa un extrem de la cinta, deixant exposada la zona adhesiva.

Obtenció de Mostra per a Detecció de Sang Oculta en Femta

Per a la detecció de sang oculta en femta, s'ha d'impregnar la targeta de prova amb la mostra.