Ramon Llull: L'Exemplum, Digressió i Recursos Literaris Clau

L'Exemplum o l'Exemple en l'Obra de Llull

L’exemplum s’usava per argumentar d’una manera didàctica una determinada posició. L’exemple funciona com un conte incrustat dins l'entramat del discurs principal. Ramon Llull, per exemple, utilitza en el Llibre de les bèsties tres tipus d’exemples:

1. Exemples on s’exposen les bases filosòfiques i ideològiques en què s’ha de basar el govern de la comunitat. Tenen l’objectiu de mantenir l’ordre establert, ja que l’estructura social és un efecte de l’ordre diví.
2. Exemples que serveixen per reflexionar sobre els costums i les estratègies adequades que s’han d’utilitzar en les relacions socials.
3. Exemples que descriuen els vicis o pecats que atempten contra els manaments de Déu.

Característiques Lingüístiques de la Prosa Lul·liana

La prosa de Ramon Llull és rica, amb pocs provençalismes, i presenta un lèxic culte, però també ple d’elements populars i de neologismes.

La sintaxi és lògica i sensible, i sorprèn per la fluïdesa en l’ús de les conjuncions compostes subordinades. Fa ús del substantiu i dels pronoms relatius. Al costat de calcs fidels de la construcció llatina, tenim mostres de sintaxi pròpia de la llengua col·loquial.

Altres Recursos Literaris i l'Art Lul·liana

Mecanització de la Literatura

Llull intenta mecanitzar la literatura a nivell literal, al·legòric, moral i anagògic per proporcionar al lector una visió literària de les veritats científiques exposades a l’enciclopèdia. Els procediments són dos:

• La ciència pot esdevenir proverbi (frase breu i sentenciosa).
• La ciència pot esdevenir recontament (seqüència narrativa).

L'Autobiografia Exemplar

Fa un ús literari de l’autobiografia exemplar de Ramon, parlant d’ell mateix de manera insistent i repetitiva, i presentant-se com a autor pecador i anònim.

Comença a datar i signar amb precisió totes les seves obres. Llull idealitza la història de Ramon, reduint-la sempre als punts essencials i emblemàtics. El poeta neix per servir Déu, però se’n va pels camins del pecat. Pateix tota la vida i ningú li agraeix. Llull construeix la seva pròpia llegenda: la seva perseverança esdevé exemplar, i aquesta exemplaritat és el que dona sentit a la continuïtat de la seva tasca.

Llull creia en la possibilitat de transmutar la ciència en literatura. Els seus fonaments es basen en l’ús de semblances figurades de les doctrines que es volen comunicar, és a dir, exemples aclaridors.

Els exemples es poden presentar sota forma de metàfores o de proverbis reunits en col·leccions temàtiques, o bé de forma lírica. L’evocació de la realitat concreta dins les obres lul·lianes té sempre una dimensió exemplar que la remet a un ordre d’abstraccions significatives.

La Digressió en la Narrativa Medieval

Els autors dels segles XII i XIII no estaven interessats a donar una unitat a la novel·la, ni en la simplicitat del text. Per això no se centraven en una sola història. La recerca de l'objecte buscat condueix al final de l’aventura, però no esgotava el destí de l’heroi. El final de la recerca només representava el final d’una etapa.

Per això, l’autor busca la multiplicació dels elements del relat.

Llavors, l'objecte buscat pel protagonista es trobarà en històries posteriors, i és llavors quan es restablirà l’ordre. La finalitat amorosa, però, no l’aconseguirà.

La digressió té la finalitat d’explicar una anècdota, descriure un paisatge, un objecte, una situació o la vida d’un familiar abans de reprendre la història central.

L'Amplificatio: Exageració i Lloança

L'amplificatio és un recurs que permet elevar els actes i trets d’un personatge per damunt de les seves dimensions reals. És una exageració que, en realitat, funciona com una lloança.