L'Assaig de Joan Fuster: Repercussió i Context en la Postguerra

1. Valoració de la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Durant el període de postguerra, època franquista en què la cultura i la llengua dels catalans foren prohibides, es desenvolupa part de l'obra de Joan Fuster (Sueca 1922-1992). Fuster és conegut, sobretot, com a assagista. Per a ell, l'assaig és revisar-se les idees, tot partint del dubte i racionalitzant-lo per acostar-se a l'aproximació de la veritat, que sempre és limitada.

L'escriptura de Fuster és un diàleg amb ell mateix i amb el lector. Pensa que l'assagista ha d'agitar les idees, ha de parlar dels problemes de cada dia, del seu temps i de la seva societat; ha de reflexionar i ha d'aconseguir que els lectors s'interessen per allò que està analitzant i qüestionant.

La importància d'aquesta literatura d'idees va lligada als grans canvis socials i culturals que es produeixen en la societat i que porten l'assagista a interrogar-se sobre tot el que s'esdevé. L'època de postguerra fou una època de canvis, repressions i prohibicions que porten Fuster a la reflexió i al debat del tema nacional, en obres que s'agrupen en l'assaig cívic i polític com Nosaltres els valencians (1962), o País Valencià, per què? (1982).

Anàlisi de 'Nosaltres els valencians'

En la primera, Fuster aborda la personalitat dels valencians, que està marcada per ambigüitats i frustracions com a col·lectivitat. El seu estudi comprèn una retrospectiva històrica que s'inicia al segle XIII, moment de la fundació del Regne de València, i va fins a l'actualitat. Fuster utilitza la història com un mitjà de transformació de la seva societat i marca, en aquest llibre, les premisses a partir de les quals els valencians s'havien de plantejar el destí del seu país.

Fuster planteja la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per aconseguir la normalització lingüística i cultural. A més, enfoca la realitat valenciana com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.

Tipologies d'Assaig Fusterià

L'assaig humanístic

En l'assaig humanístic ens dóna una idea escèptica de l'home i de la realitat actual, decantant-se per una revalorització humanista, en la qual l'home assolís uns nous valors racionals i humanitzadors. Fuster arremet contra els mites de la societat actual i el conjunt de condicionants que promouen l'alienació i la manca de llibertat en la societat contemporània. Entre aquestes obres destaquen:

• El diccionari per a ociosos (1964)
• L’home, la mesura de totes les coses (1967)
• Consells, proverbis i insolències (1965)

L'assaig filosòfic i de crítica literària

Per últim, en l'assaig filosòfic i de crítica literària, Fuster explica aspectes de la nostra literatura des d'una postura de lector erudit i lúcid, que fa una bona arreplega de materials i dóna una interpretació adequada, tot comptant amb un sistema expositiu summament àgil. Alguns exemples són:

• Literatura catalana contemporània (1972)
• Contra el Noucentisme (1978)
• L’oratòria de Sant Vicent Ferrer...

Formes i estil

L'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia.

Fuster fugí d'un llenguatge artificiós i arcaic, i utilitzà una prosa clara i natural, a través de la llengua comuna a tot l'àmbit del català.

Impacte cultural i nacional

El conjunt de la producció literària de Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. Però fou, sobretot, Nosaltres els valencians, l'obra que, probablement, tingué més repercussió, ja que contribuí a fer desaparèixer el provincianisme i a construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

Van aparèixer llibreries especialitzades en el llibre en català (com Tres i Quatre). El moviment nacionalista i cívic es va posar en marxa paral·lelament al cultural i va ser dinamitzat per joves universitaris de poble, que no havien perdut la llengua, i per professors com Reglà, Dolç, Giralt o Tarradell. A partir de la dècada dels 70 es començaren a convocar els Premis d’Octubre, que representaren la imatge d'un circuit literari plenament integrat amb Catalunya i Balears.