L'Avantguarda: Moviments, Característiques i Impacte a Catalunya

Què és l'Avantguarda? Definició i Estètica

L’avantguarda és un moviment artístic i cultural que trenca amb les formes de cultura tradicional i cerca la modernitat. Els avantguardistes valoren per damunt de tot l’originalitat, defugen la racionalitat i cerquen la subjectivitat i la impressió.

Consideraven la poesia com l'equivalent poètic de les seves experiències vitals. El poema esdevé una juxtaposició d’impressions, sensacions o sentències de connexió aparent.

Primera Etapa de l'Avantguarda (1906-1924)

Futurisme

Marinetti concreta les característiques d’aquest moviment en un manifest en què s’exalten valors com la violència bèl·lica, el maquinisme, la velocitat i la virilitat. El futurisme evoluciona ideològicament cap al feixisme.

Aquest moviment mostra un afany d’apartar-se de les convencions gramaticals, apostant per la destrucció de la sintaxi i la introducció de temes nous associats a la ciutat moderna, les màquines, la velocitat, els vehicles, etc., en un clar desafiament als cànons de la bellesa clàssica.

Cubisme

Moviment fonamentalment pictòric. L’any 1916, Picasso pinta l’obra Les demoiselles d’Avignon i obre el pòrtic de la pintura moderna.

En la literatura, Guillaume Apollinaire utilitza els cal·ligrames, que no són més que la geometrització de l’escriptura en un intent de trencar les barreres que la separen de la pintura. El poeta s’allibera dels convencionalismes retòrics (rima, mètrica i estrofisme), i converteix el text en un dibuix.

Dadaisme

Fundat per Tristan Tzara, és un moviment anarquitzant que propugna la negació de la societat burgesa i l’ús d’una estètica absurda. Posteriorment, va ser assimilat pel surrealisme.

Segona Etapa de l'Avantguarda (1924-1935)

Surrealisme

Evolució del dadaisme. El màxim exponent és André Breton, qui presenta les bases a partir de les teories de Freud. El surrealisme defensa que:

• La realitat més autèntica és la del subconscient.
• El llenguatge s’ha d’alliberar dels esquemes lògics. La lògica és una imposició social que limita la llibertat humana més íntima, la del subconscient.
• Cal explotar els estats d’inconsciència com el somni i l’embriaguesa per a aconseguir un discurs lliure de lligams amb el món conscient. El resultat és un tipus de literatura amb metàfores que evoquen el món dels somnis amb la seva absurditat aparent.

L'Avantguarda a Catalunya (1915-1924)

Les avantguardes literàries catalanes no van tenir el caràcter iconoclasta que tingueren a Itàlia o França. No podem parlar d’una generació d’avantguarda, sinó més aviat d’escriptors que en van incorporar elements i els van combinar amb d’altres més tradicionals. És el cas de Joan Salvat-Papasseit, que va compaginar la subversió literària amb el respecte pel llenguatge.

Difusió del Futurisme Català

Les plataformes de difusió del futurisme a Catalunya van ser les revistes Un enemic del poble i La columna de foc, així com els manifestos de Joan Salvat-Papasseit: «Sóc jo qui parlo als joves» (1919) i «Contra els poetes amb minúscula» (1920).

Dadaisme i Humor Absurd

Francesc Trabal i Joan Oliver van conrear la literatura de l’humor absurd amb una actitud pròxima al dadaisme.

El Surrealisme Català

El surrealisme català es va difondre a través de la revista L’amic de les arts. Dalí, Montanyà i Gasch en van ser els principals impulsors. El surrealisme va influir en narradors posteriors com Pere Calders i Manuel de Pedrolo.

L'Estètica Avantguardista en Poesia

El procés de destrucció dels convencionalismes establerts en literatura es va palesar sobretot en la poesia. Els artistes van defugir qualsevol norma retòrica tradicional per provocar la sorpresa del lector. En aquest procés hi valia tot, de manera que un poema podia ser una forma, un dibuix, un no-res...

Trets Comuns de la Poesia Avantguardista

1. Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: Es fan servir cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors, i es deixen paraules soltes, com si volessin pel paper, per remarcar-ne la importància.
2. Alliberament gramatical de la paraula: Comportava suprimir les majúscules de principi de paraula i els signes de puntuació, substituint-los per espais en blanc i per versos dividits en esglaons (salts de ratlla).
3. Alliberament racional de la paraula: Un vers podia perdre tot el seu sentit racional.
4. Desintegració i substitució de la paraula: Aquesta pot tenir tant de valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix.

D’aquí prové la importància que van assolir per als avantguardistes el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.