La Primera Avantguarda Catalana (1915-1924): Cubisme i Futurisme

La Primera Avantguarda Catalana (1915-1924)

Aquest període coincideix amb l’inici dels moviments avantguardistes europeus, tot i que a Catalunya va tenir menys incidència. L’avantguarda catalana va haver de conviure amb el Modernisme i el Noucentisme.

Context i Convivència amb Altres Moviments

Avantguarda i Modernisme: Punts de Trobada

Els dos moviments coincideixen en diversos aspectes:

• El rebuig de la classe burgesa i del seu estil de vida.
• La valoració de la joventut i del risc.
• La modernitat en les formes emprades.
• L’anhel de sentir-se ciutadà del món (cosmopolitisme).

Avantguarda i Noucentisme: Influències Mútues

Gràcies a la gran força que va tenir el Noucentisme, aquest no es va veure afectat per la presència de les avantguardes, ja que van ser minoritàries a Catalunya. De fet, les formes tradicionals tenen influència en autors avantguardistes com Salvat-Papasseit o el classicisme en J.V. Foix. Aquesta primera etapa de l’avantguarda coincideix amb l’entrada en crisi del Noucentisme per la mort d’Enric Prat de la Riba.

Moviments Clau i el Paper de Barcelona

Les avantguardes d’aquesta etapa són el Cubisme i el Futurisme. A Catalunya, es van dur a terme activitats artístiques que perseguien la renovació pictòrica, activitats molt lligades al Cubisme.

Molts artistes europeus es van declarar apàtrides (no s'identificaven amb el seu país) i es van negar a combatre en la Primera Guerra Mundial. Per això, van haver de fugir dels seus països, arribant a una ciutat que era neutral com Barcelona. És el cas d’artistes com Breton, Apollinaire o Duchamp.

També es van fer actes públics de provocació coneguts com a performances; aquesta va ser una de les principals eines de difusió de les avantguardes.

Revistes i Manifestos Avantguardistes

Es van publicar revistes de caire avantguardista com Trossos, Un Enemic del Poble, Arc-voltaic i Proa. A través d’elles es van difondre els diversos manifestos on s’exposaven les idees avantguardistes.

Destaquen els tres manifestos de Salvat-Papasseit:

• Sóc jo, que parlo als joves
• Concepte del poeta
• Contra els poetes amb minúscula. Primer manifest català futurista

Josep Maria Junoy: Trajectòria i Obra

Nascut a Barcelona, la seva trajectòria intel·lectual i literària va ser sorprenent, ja que va passar d’una posició inicial avantguardista a una de molt conservadora.

Destaca pel llibre Poemes i cal·ligrames. L’obra inclou el cal·ligrama Oda a Guynemer, el qual és una síntesi d’elements futuristes i cubistes. En literatura, es va preocupar molt per l’elegància formal.

Posteriorment, va entrar en crisi i va renegar de totes les revolucions estètiques i ideològiques que fins llavors defensava. Finalment, va acabar escrivint en un castellà molt cuidat i sobre temes religiosos.