Miquel Martí i Pol i la Poesia Catalana Contemporània

Miquel Martí i Pol

La poesia de Miquel Martí i Pol ha assolit una gran importància gràcies a la seva qualitat, on uneix la temàtica realista amb una gran precisió formal. És considerat el poeta més llegit de les últimes dècades.

Als catorze anys va començar a treballar, però li van detectar una malaltia anomenada esclerosi múltiple, que no el va deixar continuar treballant, ni moure's, ni parlar amb normalitat. El contrast entre la vida de l'obrer i el tractament humà amb tendresa és una de les seves característiques més importants.

Evolució de la seva obra

• Anys setanta: La progressió de la seva malaltia va quedar reflectida en la seva obra.
• Anys noranta: Començà a reflectir desconcert i inseguretat, no només a nivell personal sinó col·lectiu, del país en aquella època.

La poesia de Martí i Pol és un fenomen estimat i popular. Això s'explica, en primer lloc, per la seva forma de comunicació. D'altra banda, la sinceritat de la seva veu poètica i l'experiència biogràfica són altres raons importants.

Poesia Actual

La poesia catalana de la dècada dels vuitanta fou marcada per la pèrdua de grans mestres com Joan Vinyoli, continuant amb una poesia de caràcter experimental relacionada amb les avantguardes històriques.

La línia estètica predominant és el realisme líric, on Vinyoli és decisiu. L'aparició de noms nous en la poesia catalana va tenir un cert ressò cap als vuitanta, donant a conèixer poetes com Enric Casasses.

Postguerra (1970): Renovació Teatral

Amb la implantació del règim franquista es van prohibir les obres teatrals en català. És a partir de l'any 1946 quan es reactiven les activitats teatrals de forma pública.

Durant finals dels cinquanta i principis dels seixanta es van crear plataformes teatrals com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb l'objectiu de connectar la poesia catalana amb la literatura europea contemporània.

A partir dels anys seixanta comencen els canvis:

• Els directors comencen a adquirir protagonisme.
• Sorgeix una tendència per l'espectacle (l'època dels muntatges).
• Renovació dels protagonistes amb una concepció del teatre basada en la festa.

Part d'aquesta poesia ha defensat un cert barroquisme i plantejaments heterodoxos. Dins d'aquesta línia, Casasses ha construït un circuit de recitació poètica i la seva obra s'ha convertit en un referent.