Racionalisme, Empirisme i Locke: Fonaments del Coneixement Modern

Racionalisme i Empirisme: Fonaments Moderns

L’empirisme i el racionalisme són dues branques del coneixement que caracteritzen la filosofia moderna. Aquesta es fonamenta en la idea que nosaltres no coneixem de manera directa i immediata la realitat externa, sinó que immediatament només coneixem les nostres representacions, el nostre pensament. Per exemple, una qualitat objectiva, real i veritable, com una taula, és diferent de la imatge mental de taula, que no és més que una il·lusió. Per tant, com podem saber si la realitat externa és tal com la representem?, es pregunten els filòsofs moderns. Així doncs, es pregunten pel valor del coneixement.

La Realitat i les Nostres Representacions

Ara bé, els dos corrents de pensament discrepen en la manera de valorar l’experiència sensible. El racionalisme en subratlla el caràcter ocultador, mentre que l’empirisme en destaca el caràcter revelador. També trobem diferències en la manera com els dos corrents fonamenten el saber o el coneixement, és a dir, quina és la base d’allò que ens porta més enllà de les nostres representacions.

Divergències Clau: Raó vs. Experiència

Racionalisme: La Raó com a Base del Saber

D’una banda, per al racionalisme, la base del saber és la raó. Ells consideren que, per conèixer allò que hi ha més enllà de les coses sensibles, no ens hem de basar en aquestes mateixes representacions sensibles. El saber no vindrà de l’experiència, sinó d’uns principis innats (aquest argument parteix de la idea innata de Déu de Descartes). Aquest coneixement innat és el que fa de pont per tal que puguem conèixer la realitat externa. D’aquí ve la metafísica: anar més enllà de les coses físiques. Aquestes canvien, i el que fa la metafísica és preguntar-se si existeixen coses més enllà del canvi.

Empirisme: L'Experiència com a Font Única

D’altra banda, l’empirisme creu que les nostres sensacions són l’únic element a través del qual podem saber alguna cosa de la realitat externa. No hi ha res innat, i tot el que tenim/sabem és arran de rebre uns continguts a través de l’experiència.

John Locke i la Gnoseologia Empirista

L'Enfocament de Locke: Origen i Límits

Per començar, hem de dir que Locke es basa o té com a fonament la teoria del coneixement. Ell diu que la solució de qualsevol problema filosòfic pressuposa aclarir, en primer lloc, el problema del coneixement.

Ara bé, Locke no es centra en la part de la moral de la gnoseologia, com ho va fer Descartes (on la moral era la ciència suprema), sinó que es centra en quatre punts:

• L'origen del coneixement
• La certesa del coneixement
• L'extensió del coneixement (és a dir, si hi ha límits en el coneixement)
• Els graus del coneixement

La Refutació de l'Inatisme de Locke

Pel que fa a l'origen del coneixement, Locke ho tracta des de dues vessants diferents: la negativa i la positiva. Pel que fa al tractament negatiu, aquest filòsof es basa en la refutació de l'innatisme, és a dir, que en nosaltres no hi ha idees innates. A partir d'aquí, farà dues línies d'argumentació:

Argumentació Desqualificadora

D'una banda, Locke diu que aquestes suposades idees innates serien com patrons de coneixement independents de l’experiència, com motlles que falsejarien la realitat. Per exemple, si tinguéssim un filtre verd als ulls de manera innata.

Argumentació Psicològico-Genètica

D’altra banda, tenim l’argumentació psicològico-genètica. Si suposem que existeixen les idees innates, vol dir que tots els homes les hem de tenir.

Les Idees de Locke: Origen, Tipus i Funció

La "Tabula Rasa" i l'Experiència

Idea és el terme més important en la teoria del coneixement de Locke. Ell utilitza aquest terme per referir-se a un contingut, sigui el que sigui, de la ment quan l'home pensa. I d'on procedeixen?, es pregunta Locke. Si no hi ha idees innates, on es formen les nostres idees? Locke fa servir la metàfora de la «tabula rasa» per descriure l'esperit humà abans de tenir contacte amb el món. L'esperit és un paper en blanc, buit, sense cap idea. I doncs, com hi arriben tots aquests continguts, aquestes idees, sense tenir coneixement? Mitjançant l'experiència, que és el fonament dels nostres coneixements (empirista).

Tipus d'Idees: Sensació i Reflexió

L'experiència pot ser de dos tipus:

1. Externa (Sensació): A través dels sentits, de les percepcions de les qualitats sensibles com els colors, els gustos o el tacte. Aquestes s'anomenen idees simples de sensació.
2. Interna (Reflexió): En la qual la ment pensa, dubta, raona, etc. Són idees que no poden ser percebudes pels sentits. Són les idees simples de reflexió.

Funcions Essencials de les Idees

Les idees tenen dues funcions principals:

1. En primer lloc, són l'objecte del nostre coneixement, ja que la ment només coneix idees.
2. En segon lloc, són les que ens permeten conèixer la realitat, ja que tenen un caràcter representatiu.