Protàgores i el Relativisme Sofista: Una Anàlisi

Protàgores i la crisi de la metafísica

Hem dit abans que la sofística està relacionada amb la crisi de l’especulació sobre la physis i de la metafísica.

El propi atomisme de Demòcrit semblava abocar al següent resultat: tan sols coneixem l’aparença; ens és impossible saber o calcular les causes últimes de les coses, de manera que tot coneixement és subjectiu.

Relativisme gnoseològic

Per a Protàgores, el coneixement que tenim de la realitat és limitat i subjectiu. No hi ha una veritat absoluta o objectiva.

• Aquesta teoria parteix del fet que coneixem únicament a partir dels sentits.
• El món perceptiu de cada ésser humà és particular o subjectiu per definició.

Si seguim la interpretació de Plató a El Sofista, caldria relacionar la doctrina de Protàgores amb la d'Heràclit: de la mateixa manera que les coses exteriors a nosaltres estan en canvi constant (o flux i reflux de les petites partícules, en versió atomista), així també el cos humà i els nostres òrgans estan en canvi constant.

Resultat: canvien les coses, canvia la nostra percepció de les coses.

La conseqüència d’aquest relativisme és un cert escepticisme sobre qualsevol afirmació, veritat o teoria que es presenti com a tenint un valor universal o absolut. La veritat passarà ara a ser una qüestió lingüística; el lloc de la veritat serà el llenguatge (no oblidem que els sofistes seran mestres de la retòrica i l'ús del llenguatge).

Relativisme axiològic

Protàgores va ser el primer a afirmar que sobre qualsevol qüestió es poden donar dos punts de vista oposats i justificar-los a la vegada. El bon retòric o sofista és aquell —dirà Protàgores— que pot fer prevaldre l’argument més dèbil, o bé, aquell que pot demostrar alternativament una cosa i la contrària. Definirem aquesta tècnica com a erística.

Però això no és vàlid només pels judicis de coneixement, sinó que ho és també pels judicis ètics o morals. Protàgores admet que tot judici ètic és vàlid o veritat; així, afirmarà que és lícit, malgrat el relativisme, distingir entre conductes i opinions millors i pitjors.