Propietats del text: adequació, coherència, cohesió i ús de díctics i referència

El Text: Propietats i Estructura

Les propietats del text són les següents:

• Adequació: Del text a la situació de comunicació, pel que fa al nivell de formalitat com pel que fa al tipus de text, que ha de ser adient a la intenció comunicativa.
• Coherència: Organització de les idees que constitueixen el text i la seva estructura de fons.
• Cohesió: Dels enunciats i les oracions d'un text de manera que es distingeixin les diferents idees i es facin explícites les relacions entre aquestes idees. La cohesió fa evident una estructura de fons coherent.
• Correcció: En el text de les normes fonètiques, ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.
• Presentació: D'unes característiques formals convencionals, com ara la gestualitat o la modulació de la veu en els textos orals, o les convencions d'edició en els textos escrits.

La Dixi

Procediment del discurs que reflecteix de manera més directa la relació entre el text i el context situacional en el qual es produeix. Els díctics són formes lingüístiques que funcionen com a indicadors de la presència, en el text, dels interlocutors, del temps i de l'espai en què té lloc l'acte comunicatiu.

Els díctics més habituals:

• Díctics personals: Identifiquen l'emissor, el receptor i altres persones implicades o referides:
  • Pronoms personals: jo, tu, ell...; em, et, es...
  • Possessius: meu, teu, seu, nostre...
  • Morfemes verbals de persona: pesco, pesques, pesca, pesquem...
• Díctics espacials: Identifiquen el lloc on es produeix l'acte comunicatiu i altres llocs:
  • Adverbis i locucions adverbials: aquí, allà, més enllà...
  • Demostratius: això, allò; aquest, aquell...
• Díctics temporals: Identifiquen el moment en què es produeix l'acte comunicatiu i altres moments:
  • Adverbis i locucions adverbials: ara, avui, abans, després, més endavant...
  • Altres expressions de temps: aquesta setmana, la setmana entrant...

La Referència

Procediment del discurs que assegura que al llarg del text els elements de què es parla puguin ser constants i identificables en tot moment. Un text ben cohesionat actua com un autèntic context discursiu o textual que permet recuperar el significat d'elements sobreentesos o substituïts. Aquest fet s'aconsegueix amb procediments diversos:

• El·lipsi: Els esments anteriors permeten deduir el subjecte elidit. Exemple: El policia va encarar-se al manifestant. Li indicava que marxés.
• Substitució pronominal: Els pronoms personals forts, els febles o els demostratius, permeten també evitar la repetició d'un determinat element sense que la comprensió se'n ressenti. Exemple: Hem quedat al bar de la cantonada. Espero trobar-hi tota la colla.
• Substitució lèxica: Un sinònim, un hipònim o un hiperònim poden evitar la repetició de l'element a què es refereixen. Exemple: Van tenir un accident amb el cotxe. El vehicle va quedar destrossat.

Anàfora i Catàfora

Anàfora: Referència a un element prèviament esmentat. Exemple: En l'oració Va enviar-me un missatge i l'hi vaig contestar l'endemà, el pronom feble el (l') té una relació anafòrica amb el sintagma un missatge.

Catàfora: És una referència anticipada a un element que encara no s'ha fet explícit. Exemple: En l'oració Quan el vaig veure per primera vegada, poc em pensava que en Lluís acabaria sent una persona tan decisiva en la meva vida, el pronom feble el té una relació catafòrica amb el sintagma en Lluís.

Puntuació

El Punt

Hi ha 3 tipus de punt:

• Punt i seguit: Separa les diferents oracions d'un paràgraf.
• Punt i a part: Tanca un paràgraf, una part del text amb sentit unitari i formada per diferents idees subsidiàries de la principal.
• Punt i final: Marca el final d'un text.

Hi ha altres signes que poden assumir la funció de tancar un enunciat: punts suspensius (...), signe d'interrogació (?) i signe d'exclamació (!)

La Coma

Té aquests usos:

• Delimitar les salutacions i els comiats de les cartes. Exemple: Estimada,
• Separar les interjeccions i les paraules referides a qui ens adrecem de la resta d'oració. Exemple: Apa, però què fas?
• Separar proposicions a dins d'una oració composta. Exemple: Si truca l'Anna, digues-li que avui tinc molta feina.
• Indicar la supressió d'un verb. Exemple: Els pagesos reclamen indemnitzacions; els ramaders, ajudes institucionals.
• Delimitar un incís a dins d'una oració. Exemple: Llavors el Pere, que fins aleshores havia callat, va parlar.
• Separar els elements d'una enumeració, que es pot tancar.

Dos Punts

Tenen uns usos molt concrets:

• Introdueixen enumeracions.
• Introdueixen citacions de textos o les paraules d'un personatge.
• Introdueixen explicacions del que s'ha dit.