Guia bàsica de llengua catalana: gramàtica i lèxic

L'accentuació: diftongs i hiats

Els diftongs

Un diftong és un grup de dues vocals que es troben dins una mateixa síl·laba, en què una de les vocals és feble.

• Diftongs decreixents: són la unió d'una vocal forta amb una de feble, o bé dues de febles.
• Diftongs creixents: estan formats per una vocal feble amb una de forta en els casos següents: quan la u es troba darrere de la g i la q, quan la i va davant d'una vocal a principi de paraula i quan la i o la u es troben entre dues vocals.

Els hiats

Un hiat és un grup de dues vocals seguides que es pronuncien en síl·labes diferents: les dues vocals són fortes, una vocal es troba entre una consonant i una vocal forta, o quan una vocal forta o feble va seguida d'una feble que va accentuada o porta dièresi, si les normes d'accentuació ho permeten.

Els dígrafs

Són grups de dues lletres, generalment consonants, que representen només un so:

• Dígrafs que se separen: rr, ss, sc, ix, l·l, tj, tg, ts, tx i tz.
• Dígrafs que no se separen: gu, ig, qu, ll i ny.

La paraula: lexema i morfema

La derivació i prefixos

Les paraules estan formades per lexemes i morfemes. El lexema és la part invariable de la paraula, que conté el significat bàsic. El morfema és la part variable de la paraula, que s'uneix al lexema afegint un significat concret al mot i indicant la categoria gramatical d'aquest. Per conèixer el lexema d'un verb, cal passar-lo a l'infinitiu i treure-li la terminació de la conjugació.

Tipus de morfemes

• Morfemes flexius: no aporten cap significat nou. Donen informació gramatical de gènere i nombre als noms i adjectius, o de temps, mode, aspecte, persona i nombre als verbs.
• Morfemes derivatius o afixos: modifiquen el significat del lexema. La derivació permet formar paraules noves.

Tipus de morfemes derivatius

• Prefixos: s'afegeixen davant del lexema.
• Sufixos: se situen darrere el lexema.
• Infixos: se situen entre el lexema i un altre morfema.

El nom

El nom o substantiu designa persones, animals, coses o idees.

Formació del gènere

La majoria de noms formen el femení a partir del masculí mitjançant la substitució de -e, -o, -u àtones per -a, o afegint -essa, -ina, -riu. Alguns noms canvien el significat segons el gènere (ex: el canal / la canal, el llum / la llum).

Formació del nombre

Es forma generalment afegint -s al singular, o -os/-es segons la terminació. Existeixen noms invariables i noms que només tenen forma de plural.

Les propietats textuals i funcions del llenguatge

Perquè un text sigui comunicativament eficaç, ha de complir quatre propietats:

• Coherència: organització de les idees (contingut).
• Cohesió: relació entre les parts del text (sintaxi).
• Adequació: adaptació al context i registre (pragmàtica).
• Correcció: compliment de les normes ortogràfiques i gramaticals.

Vocabulari

• Se m'acut: v. Oferir-se sobtadament a l'esperit.
• Aleshores: adv. En aquell moment.
• Ensurt: m. Commoció brusca produïda per alguna sensació sobtada.
• Potser: adv. Denota la possibilitat del que es diu.