Santiago Rusiñol: Pintura, Literatura i Modernisme

Rusiñol i les arts: la dedicació a la pintura i la literatura en el marc del Modernisme.

Santiago Rusiñol Prats va ser dramaturg, narrador i pintor. Va néixer com a hereu d’una família que tenia una empresa de fabricació de teixits però sempre va mostrar una altra passió: la pintura; va rebre classes a una acadèmia i va exposar el seu primer quadre al Museu de Girona. Més tard, va obrir el seu propi taller, que es va convertir en el primer Cau Ferrat, a Sitges. Els seus primers textos i articles van ser publicats a la Vanguardia. També es va traslladar a París on va dur una vida bohèmia i, allà, va escriure articles pel públic català. Rusiñol va ser un dels capdavanters del Modernisme. Com a modernista català, també va ser un dels membres principals d'Els Quatre Gats, un espai on es reunien diferents artistes modernistes per fer tertúlies.

Simbolisme, costumisme i humorisme en la literatura de Rusiñol.

• SIMBOLISME: moviment artístic que neix com a reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis. S’utilitzen símbols per representar idees i fets. Rusiñol sol utilitzar als personatges per simbolitzar-los com a artista-societat.
• COSTUMISME: tipus de novel·la romàntica que sorgeix amb la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble. Retrata ambients de la societat que estan a punt de desaparèixer a causa de la gran revolució industrial i tecnològica. Santiago Rusiñol es mostra contrari i denuncia en les seves obres el costumisme, identificant-lo amb la Prosa.
• HUMORISME: Rusiñol utilitza en les seves obres una actitud de burla a la societat benestant i una fina i afilada ironia. Utilitza l’humorisme a les festes modernistes de Sitges per provocar i escandalitzar.

La concepció de l’artista. L’artista i la societat. La sacralització de l’art.

L’artista modernista es considera un ésser per sobre de la resta de la població, un profeta excepcional que amb el seu art pot transformar la societat. Defensa la idea de l’art total (aglutinar diferents llenguatges artístics), l'art com a religió, i de “l’art per l’art”. També considerava que l'art havia de sorgir de la "sinceritat" del poeta. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes. Rusiñol concretament explica el seu sentiment en la societat amb la metàfora de la Prosa i la Poesia, un conflicte, segons ell, irreconciliable. Identifica la Poesia amb l’artista modernista i la Prosa amb la societat materialista i prosaica que és incapaç de valorar la bellesa de l’art.

El teatre de Rusiñol: del simbolisme al regeneracionisme.

• SIMBOLISME: corrent que es caracteritzava per la supremacia de la idea i la sensació sobre la realitat, i per la consideració de l'art com una manera de viure, on l’artista esdevé un sacerdot de l'art.
• REGENERACIONISME: Rusiñol en totes les seves obres planteja un conflicte entre l’artista i la societat, el regeneracionisme té la idea de renovar la societat, aprofitant els aspectes positius que ja hi havia. Aquest moviment pertany a la primera etapa del modernisme

El gènere del quadre líric o poemàtic.

• QUADRE LÍRIC: peça teatral on hi ha música per ambientar la situació (“L’alegria que passa”).
• QUADRE POÈTIC: mitjançant la poesia ens intenten apropar a les sensacions del autor (“El jardí abandonat”).

El teatre simbolista: L’alegria que passa, Cigales i formigues, El jardí abandonat. Lectura de L’alegria que passa.

L’ALEGRIA QUE PASSA: L’obra representa el decadentisme i tracta l’enfrontament de l’artista (faràndula) i la societat (habitants del poble). L’arribada del circ (Poesia) al poble (Prosa) provoca l’enfrontament i la irreconciliabilitat del final. El Clown i l’arcalde són personatges convençuts del seu món i la seva forma de viure; en canvi, la Zaira i el Joanet, entre els quals hi ha un enamorament poc precís, desitgen tenir la vida de l’altre, pertànyer al món oposat. La ruptura dels dos mons es fa evident quan la Zaira llença a terra l’única moneda que rep, per part del Joanet, sent la cosa que el poble més valora. Aquesta torna al seu ensopiment i monotonia habitual.

CIGALES I FORMIGUES: L’obra està ambientada a l'edat mitjana i la dualitat artista i societat està simbolitzada per insectes: l'artista està representat per les cigales i les avorrides formigues simbolitzen la societat buida d'esperit. Les cigales es dediquen a cantar i dialogar, dedicant la seva vida al culte a la bellesa i divinitat, mentre que les formigues duen a terme ocupacions més productives, però, segons la visió que ens dóna l'obra, menyspreables. La situació conflictiva que havia originat la necessitat de l’ajuda de les cigales per part de les formigues se soluciona amb la poesia i cadascun torna al seu territori i a les seves tasques. Tot i això, queda demostrada la superioritat dels artistes, servidors de la poesia, enfront de l'actitud vulgar i mesquina de la resta de la gent

EL JARDÍ ABANDONAT: L’obra és un quadre poemàtic on el jardí simbolitza la lluita entre l’individu i la realitat, és a dir, el món que crea l’artista al marge d’una societat que es desentén d’ell i, per tant, només l’artista és capaç d'entendre aquest món. (Poesia) La Marquesa, l’Aurora i la Gertrudis personifiquen l’art i estan arrelades al jardí, un lloc on regna l’harmonia i on hi ha un element màgic: el cor de fades. (Prosa) LLuís i Ernest; Lluís representa el vitalisme i intenta fer entrar l’Aurora en un món fora dels límits del jardí, que és vida. Rusiñol en aquesta obra accepta que les dues posicions (Poesia i Prosa) poden coexistir i tenir punts en contacte, tot mostrant un apropament entre els dos mons, tot i ser regits per normes diferents.

Els temes: l’oposició de Poesia i Prosa, l’artista i la societat burgesa, idealisme i materialisme.

Rusiñol considera que entre la societat burgesa i els artistes hi ha un conflicte que sembla irreconciliable, i és d’aquest conflicte del qual neix també el modernisme com a moviment. Ell concretament identifica la Poesia amb els artistes, que volen canviar la societat, a més els considera part del idealisme, anant més enllà de les coses materials i basant-se en realitats immaterials, la nostra ment o ànima i un món on existeixen només les idees. D’altra banda, utilitza el terme Prosa per referir-se a la societat, que considera que els margina i que no compren el seu art; per això també la considera materialista, ja que es basa només en realitats materials, externes i objectives.

L’espai: la descripció del poble.

Rusiñol utilitza tot d’elements costumistes per descriure el poble de carretera on té lloc l’acció. Totes les seves descripcions dels elements i l’adjectivació que utilitza tenen la finalitat de crear un ambient dominat per la monotonia, l’ensopiment i l’avorriment, amb tota la gent del poble adormida. Aquest ambient de nyonya es veurà trencat amb l’arribada del circ, que capgirarà l’ambient del poble.

Els personatges com a representació dels valors artístics i antiartístics.

• Els vilatans i l’Arcalde

Identificats amb la Prosa, són gent convençuda del seu món i la seva manera de viure. Rusiñol els considera com la societat de l’època, molt materialistes, ja que per ells el més important són els diners. És per això també que identifica el poble com a avorrit i ensopit, perquè els hi falta l’art.

• En Joanet: idealisme i conformitat

Pertany al món de la Prosa, però és l’únic que es planteja la possibilitat d’escapolir-se’n, potser perquè ha viscut a la ciutat (símbol de progrés i modernitat) i perquè ha llegit força. Tot i aquest pensament idealista de voler marxar a conèixer món, al final de l’obra acaba en la mateixa situació del principi, conformant-se amb la vida que té i adonant-se que mai en sortirà.

• La troupe del circ (especialment Zaira, “símbol de la poesia que passa”, i el Clown “bohemi”)

El circ representa l’art total i, per tant, s’identifica amb la Poesia. Per l’autor són un grup d’escollits que representen uns valors exemplars i que van a trencar la monotonia del poble per portar-hi alegria.

• CLOWN: concepció rusiñoliana de l‘artista; s'identifica amb aquell ésser privilegiat que ha de treure la societat del seu immobilisme i que espera, a canvi, el reconeixement del seu art. Està també convençut del seu món i la seva manera de viure. A més, és un bohemi i per ell tot és passatger. També és l’alter ego de Rusiñol.
• ZAIRA: en la seva cançó plena de ressonàncies decadentistes sintetitza la vida de l’artista i el seu sacrifici en la missió transformadora de la societat a través del seu art. Manifesta la impossibilitat d’aconseguir el seu món ideal, el de la Prosa, i és qui accelera el trencament dels dos mons. També és vista pel Joanet com una alegria i un amor passatger.