Anàlisi Completa de L'Alegria que passa de Santiago Rusiñol

Anàlisi de l'obra: L'Alegria que passa

Comentari de l'obra

L'autor Santiago Rusiñol pertany al moviment anomenat Decadentisme, dins del Modernisme (1892), que tenia com a objectiu crear un món de bellesa ideal o evadir-se del món real que era rebutjat. Les característiques principals d'aquest moviment i, concretament, de L'Alegria que passa són:

• Atracció pels contrastos i la barrera d'innocència i perversitat.
• Valoració de l'artificialitat per damunt de la naturalesa.
• Menyspreu per la societat i els convencionalismes morals.
• Èmfasi en els aspectes musicals.
• Antiintel·lectualisme i irracionalisme, misticisme nostàlgic i ironia.

Podem dir que el corrent prerafaelita que aparegué a Anglaterra i el simbolisme que aparegué a França van influir en l'obra de Rusiñol.

Estructura i duració de les escenes

La distribució de les escenes es pot considerar compensada? No, perquè trobem escenes amb duracions molt diverses. En algunes hi ha llargues converses i en altres els diàlegs duren molt menys, com és el cas de les escenes 1 i 2: a la primera llegim una conversa més àmplia que a la segona, on el text és més reduït.

El més important de cada escena

1. En Joanet li diu a en Tòfol que haver estat a la ciutat li havia fet néixer nous somnis.
2. En Tòfol es deixa portar per la seva dona.
3. Els pensaments d'en Joanet sobre les seves il·lusions i de com malgasta el temps en aquell poble.
4. L'Alcalde li diu a en Joanet que llegeixi les lletres dels duros, que són més interessants que els llibres.
5. La companyia arriba al poble i en Clown avisa que l'alegria ja ha arribat gràcies a ells, mentre presenta els seus companys i els seus números.
6. En Joanet parla amb en Clown i li diu que no li expliqui res més del seu estil de vida perquè l'enveja, ja que ell vol allò mateix.
7. La Zaira li diu a en Joanet que li agradaria portar el seu estil de vida, i a l'inrevés.
8. En Cop de Puny està pegant a la Zaira i ell intenta defensar-la; allà se n'adona que està enamorat d'ella.
9. La Zaira es nega a agafar una pesseta que li dona en Joanet, i això provoca que en Cop de Puny la maltracti i el poble es posi en contra de la companyia.
10. Quan la companyia marxa i en Joanet es queda mirant el carro, diu que l'alegria és trista pels que es queden i pels que marxen.

El clímax de l'obra

El clímax es produeix a la novena escena perquè és el moment culminant en diferents aspectes: és quan la companyia comença a interessar el públic amb les seves actuacions, quan en Joanet li dona una pesseta a la Zaira i ella la rebutja, i és llavors quan el poble s'enfada amb tots ells perquè els consideren uns malagraïts. En Cop de Puny maltracta la Zaira perquè és la causant de tot el que ha succeït, i marxen de seguida mentre en Clown llença els diners aconseguits davant l'Alcalde. En aquesta escena considerem que succeeix el més important i rellevant de l'obra.

Significat del títol i tema central

El títol de l'obra, L'Alegria que passa, el podríem considerar com una metàfora de la relació que tots els personatges estableixen amb l'alegria, cadascú a la seva manera. Però és la situació que viu Joanet el que veiem que dona més sentit al títol: el jove es veu "empresonat" al poble on viu i els seus somnis i manera de pensar s'allunyen força de l'opinió i punt de vista de tot el poble, que tenen com a únic objectiu dormir i menjar. Mentre que ell, després d'haver estat a la ciutat, busca altres coses que no es troben en aquell poble, com ara la llibertat.

Un dia arriba al poble un carro de gimnastes, com una mena de circ ambulant, i en ell hi va una noia, la Zaira, de la qual en Joanet s'enamora. Comencen a parlar i ell veu que s'ha enamorat, però que és un amor impossible perquè ella porta una vida diferent a la seva, la vida que ell voldria. Però ella marxa i en Joanet veu que l'alegria que ell desitja passa quan la Zaira s'allunya d'ell, d'aquí el títol de l'obra.

Marc temporal i argument

Marc temporal

L'obra succeeix durant una tarda, cap a dos quarts de cinc, quan comença la tardor.

Esquema de l'argument

L'Alegria que passa la podem estructurar en diferents parts. Consta de deu escenes, però les podem agrupar en presentació, nus i desenllaç:

• Presentació (Escenes 1-4): Situades a la plaça del poble, prop de l'església. Durant aquestes escenes, en Joanet parla amb en Tòfol sobre els seus desitjos i somnis, ja que vol sortir del poble i viure una vida completament diferent, i així sortir de la monotonia del poble. Més tard es troba amb l'Agneta, la seva promesa amb qui està a punt de casar-se, però que ell en realitat no estima.
• Nus (Escenes 5-8): Es produeix quan arriba el carro de gimnastes al poble. Joanet parla amb el cap d'aquesta colla, en Clown, i s'expliquen els seus estils de vida; desitgen un el que té l'altre i a l'inrevés. A la companyia d'en Clown també hi va una noia, la Zaira, amb qui més tard parla en Joanet i s'enamora.
• Desenllaç (Escenes 9-10): La companyia ofereix la seva representació a la plaça del poble.

Anàlisi de personatges i temes

Ideals amorosos, polítics i socials

Ideals amorosos

Joanet:

Busca el seu amor vertader perquè no es vol casar amb una dona que no estima, com l'Agneta.

Zaira:

Busca el seu noi ideal amb qui formar una família i viure en un lloc permanent per sempre.

Clown:

Busca la quietud per tal de trobar l'amor, ja que amb l'estil de vida que porta és impossible trobar una persona a qui estimar.

Agneta:

Indiferent, no estima l'home amb qui s'ha de casar, però no li importa.

Tòfol:

No té ideals amorosos i es deixa guiar per la seva dona.

Tuies:

No sabem els seus ideals amorosos, només que controla el seu marit.

Ideals polítics

Els personatges de l'obra els podem dividir en dos grups segons els seus ideals polítics:

• Conservadors: Tota la gent del poble, ja que es conformen amb el que tenen, amb el seu estil de vida, i no intenten progressar ni canviar la seva situació.
• Progressistes: La Zaira, en Joanet i en Clown, ja que volen evolucionar i canviar l'estil de vida completament.

Ideals socials

El grup dels conservadors no tenen ideals socials; porten una vida molt rutinària i sense canvis (dormen, mengen i van a missa). Els que no pertanyen a aquest estil de vida i a aquest grup social són la Zaira i en Clown, perquè viatgen contínuament i no tenen temps d'adaptar-se a cap societat. A part, hem de tenir en compte que en Joanet viu al poble, però no porta l'estil de vida característic d'allà.

Caracterització de Joanet i Zaira

Caracterització de Joanet

En Joanet és el fill de l'Alcalde del poble, un noi jove, amb empenta, que ha passat un breu temps a la ciutat i, descobrint-ne els seus encants, decideix que vol fugir de la monotonia de viure on viu. És un noi trempat, molt viu i força intel·ligent, que no es resigna amb el que té. Representa el món de la prosa, i ell ho sap. Vol ser lliure, conèixer noves vides, nous amors. Aviat s'adona que la vida bohèmia no la podrà abastar mai i sembla ser que, en veure-ho, decideix no intentar aprendre-la.

El que Rusiñol vol fer-nos veure amb en Joanet i la frustració que rep en no poder abastar el seu ideal és que el món prosaic i el de la poesia mai podran reconciliar-se, i aquest és el paper que juga ell: el de la societat que, tot i que ho vol amb totes les seves forces, no podrà mai pertànyer a la bohèmia.

Caracterització de Zaira

La Zaira és una noia de divuit anys, morena i exòtica, que pertany al món de la faràndula i que, concretament, és cantant i ballarina en un circ ambulant de mala mena. És una noia tímida que ha tingut males experiències que, ben al contrari que en Joanet, sembla resignar-se a tot el que li ve al damunt, com si sabés que allò és el seu destí i no el pot canviar.

Cansada d'una vida d'alts i baixos, sempre amunt i avall amb el carro i aguantant els maltractaments d'en Cop de Puny, desitja gaudir de la pausa i la monotonia que comporta viure en un poblet. Ella representa la bohèmia i la vida agitada, i de la mateixa manera que li passa a en Joanet, el conflicte que esdevé al poble serveix per a donar a entendre que el món poètic no podrà reconciliar-se amb el prosaic.

Adjectius i actituds vitals dels personatges

Identificació amb adjectius

Joanet:

Somiador.

Alcalde:

Egoista.

Zaira:

Exòtica.

Clown:

Artista.

Cop de Puny:

Bèstia.

Relació entre noms i actituds vitals

En Joanet veu la seva vida com una cosa monòtona i avorrida i només veu la manera d'escapar-se'n fugint del poble i anar a la ciutat o a veure món; no està gens conforme amb el que li ha tocat viure. Igual que la Zaira, la bohèmia, que desitjaria tenir una vida pausada i senzilla, però que es resigna més al que li toca.

L'Alcalde no, li agrada això de manar, de posseir i de dirigir. Els altres que estan conformes amb el que tenen són en Clown i en Cop de Puny. El primer n'està molt orgullós de la seva condició d'artista i no ho voldria canviar per a res del món, igual que en Cop de Puny, que també sembla que li agrada això d'exhibir-se i ser admirat.

Similituds i diferències entre personatges

Alcalde i Clown

Les similituds entre l'Alcalde i en Clown serien, en general, que ambdós tenen un caràcter fort, estan segurs de si mateixos i saben què volen. No es deixen trepitjar i els agrada la vida que porten, respectivament.

Les seves diferències són ben clares: en Clown representa el món de la bohèmia, de l'alegria que passa, de l'emoció, d'una vida no estable, i fa el paper d'artista que té com a càrrec canviar la vida monòtona de la societat. L'Alcalde, en canvi, representa la prosa, la monotonia i, en conseqüència, el materialisme, l'egoïsme i la preocupació tan sols per un mateix.

Tòfol i Cop de Puny

En Tòfol és el típic bon home de poble mandrós i despreocupat. Té una botiga que no li dona gaire feina i amb jeure al sol ja està més que content. La dona el dirigeix, l'escridassa i el mana, però sembla que li és igual. Representa la calma i la quietud.

En Cop de Puny, en canvi, seria el nervi, l'agitació, el mal cor i la força bruta. No li agrada ser dirigit, sinó dirigir, i encara més si la que li mana és una dona, doncs queda clar que no els té gens d'estima. Al contrari que a en Tòfol, no li agrada passar desapercebut, sinó exhibir-se i ser admirat.

Zaira, Agneta i Tuies

Tant l'Agneta com la Tuies són les típiques dones de poble, xabacanes i senzilles. L'Agneta, però, és una noia innocent i infantil, que sembla que només fa el que li manen, callada i conforme sempre; en canvi, la Tuies no es deixa manar ni dirigir, sinó que és ella qui ho porta tot sempre lligat i ben lligat, té caràcter i sembla estar força experimentada a la vida.

La Zaira té una gran diferència amb les dues, i és que pertany al món de la bohèmia; per tant, no porta una vida senzilla i monòtona. S'assembla a l'Agneta en què és tímida i es resigna amb el que li ve a sobre, però és coneixedora de la vida i sàvia, com la Tuies.

Contrast entre caracterització inicial i final

En Joanet és un noi que no ens dona gaires sorpreses. És un noi amb inquietuds força somiador. El que sí que sorprèn és que al principi se'l veu més decidit, però al desenllaç de l'obra es queda ben palplantat davant la situació que se li presenta, no mostra cap símptoma de voler canviar el que li està passant.

La Zaira sí que ens dona una sorpresa, i és que la primera impressió que tenim d'ella és la d'una cantant de circ que està orgullosa de la feina que fa, que li agrada, però després descobrim que està ben disconforme amb la seva vida, que és una noia trista.

En Clown i en Cop de Puny són el que semblen, no amaguen res. Als dos els agrada la seva feina, els dos gaudeixen vivint com viuen, entretenint el públic, sempre amunt i avall.

El darrer personatge, l'Alcalde, també ens sorprèn, ja que al començament sembla ser un home força permissiu i tolerant, tot i que veiem també que és ambiciós i materialista, però no de la manera en què ho veiem al final, que acaba fent fora els artistes del poble per un assumpte de diners.

Escala de valors de cada personatge

Joanet:

Desitja una vida emocionant, viatjar, conèixer món, viure aventures. Vol fugir de la monotonia de viure en un poble de carretera, i és aquesta llibertat el que més valora ell.

Alcalde:

És un home materialista que només pensa en els diners, i és aquesta la seva màxima aspiració: viure folrat de béns i calers.

Zaira:

Al contrari que en Joanet, implora un món de calma i serenitat, lluny dels alts i baixos que comporta ser cantant i ballarina d'un circ ambulant. No demana res més, tan sols una llar calenta, una vida sense sobresalts i algú que l'estimi i li doni una família feliç.

Clown:

Que també representa la vida del circ, no demana sinó el mateix que té ara, però que sigui del tot seu. No li desagrada el món de la bohèmia, ben al contrari, està convençut que ha nascut per a ser pallasso, però li agradaria un reconeixement de l'art per part de la societat.

Cop de Puny:

No en sabem gaire, i menys de la seva escala de valors, però sembla ser que es resigna amb el que té, que ja li va bé ser un home "musculós" que els altres admiren, ser l'estrella d'un espectacle, ja que sembla ser que és força presumit.