L'alegria que passa de Rusiñol: esteticisme, regeneracionisme i conflicte modernista

El Conflicte Central del Modernisme Català

El Modernisme català es va caracteritzar per un conflicte fonamental: la tensió entre els artistes, que atorgaven importància a l'art pel seu valor intrínsec i no material, i la burgesia, que considerava que l'art havia de tenir un valor social o monetari. Com que la burgesia no feia cas als artistes, aquests s'aïllaven. Aquest conflicte és el principal del Modernisme, tot i que resulta contradictori. En la literatura modernista, com en l'obra L'alegria que passa, es tracta profundament aquesta confrontació.

Esteticisme i Regeneracionisme: Dues Visions de l'Art

Dins del Modernisme, trobem dues subcorrents principals:

• Esteticisme: Representat per autors com Santiago Rusiñol. Els esteticistes creien que la societat no podia canviar i, per tant, s'aïllaven en el seu art.
• Regeneracionisme: Representat per autors com Joan Maragall. Els regeneracionistes volien canviar la societat i eren, en certa manera, revolucionaris. Per a ells, l'art no s'havia de separar de la societat, sinó que havia de servir per a la seva transformació.

"L'Alegria que Passa": Un Exemple Clau de l'Esteticisme

Un clar exemple de l'esteticisme és l'obra de Santiago Rusiñol, L'alegria que passa, ja que l'autor era un esteticista convençut. Una de les influències d'aquesta obra va ser la Tercera Festa Modernista, on Rusiñol va fer un discurs fonamental sobre l'esteticisme.

Personatges i Simbolisme a l'Obra

L'obra presenta diversos personatges que encarnen les idees i conflictes del Modernisme:

• Joanet: És el protagonista i el nexe entre els dos mons antagònics (el poble i els artistes). Fill de l'alcalde, la seva estada a la ciutat per motius d'estudis l'ha il·lustrat. Se sent presoner dins del poble i se'n vol deslliurar. Amb l'arribada dels artistes, li arriba l'oportunitat de conèixer l'art, però finalment es decanta per quedar-se al poble.
• L'Alcalde: Rusiñol el descriu com un «Home fort i de mal gènit». És un personatge absolutament materialista, que considera inútil l'art, expressant-ho amb la frase: «Deixa't de llibres! Llegeix les lletres dels duros.»
• Tòfol: Rusiñol el defineix com «el panxacontent del poble». Es dedica a no fer res i, a més, hi està acostumat i se n'enorgulleix.
• Zaira: Una jove de 18 anys, «ballarina o cantant bohèmia» que no té ni pare ni mare i que fou criada per Cop-de-puny. Té «bon cor i mala vida» i és el «símbol de la poesia que passa».
• Clown: És l'arquetip del «bohemi, amb bons sentiments», sense pàtria ni terra. Es guanya la vida com pot amb el carro ambulant pels camins. Segons Rusiñol, és qui ha de treure la societat del seu immobilisme i que espera, a canvi, el reconeixement del seu art.
• Cop-de-puny: Atleta de quaranta anys. Un «veritable brut ambulant», un forçut que exhibeix la seva força i se'n val per imposar-se.
• Altres Personatges: El mico, «feliç els dies que menja bé», i el cavall, «una criatura resignada», complementen el quadre de la companyia ambulant.

El Discurs de Rusiñol i la Festa Modernista

En la Tercera Festa Modernista, Santiago Rusiñol va pronunciar un discurs que volia recalcar les idees i característiques de l'esteticisme i les seves bases. Tot seguit, Rusiñol va fer una crítica cap a la societat d'aquella època utilitzant metàfores i símbols, en línia amb moviments sorgits com el simbolisme, que intentaven crear un món simbòlic mitjançant la poesia. Els simbolistes buscaven capturar veritats absolutes per mètodes artístics.

Conceptes Clau del Modernisme

El Regeneracionisme i la Decadència Nacional

El regeneracionisme reflexiona científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació. Els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, equiparant l'art al valor social.

Ideals Polítics i Socials

Els personatges de l'obra es poden dividir en dos grups segons els seus ideals polítics i socials:

• Conservadors: La gent del poble, que es conforma amb el que té. Estan immersos en la mandra, sense esperit ni empenta per canviar res, partidaris de la no-reflexió i de la prosa de la vida quotidiana.
• Progressistes: Són els que venen amb la voluntat d'evolucionar i canviar totalment l'estil de vida.

El Costumisme en el Modernisme

El costumisme retrata els tipus i els costums d'un món en extinció, reflectint la realitat quotidiana i la vida de la gent del poble (per exemple, anar a missa, la vida del camp).

L'Esteticisme: L'Art per la Bellesa Exclusiva

L'esteticisme és un moviment artístic basat en la doctrina que l'art existeix per la seva exclusiva bellesa i és una de les grans branques del Modernisme. Els esteticistes rebutjaven l'art convencional i proposaven noves estètiques.

El Modernisme com a Corrent Estètica

El Modernisme va ser un corrent estètica que va néixer amb la voluntat de transformar la cultura tradicional en una cultura moderna i social. Es va caracteritzar per l'enfrontament amb la societat, el rebuig del passat i la defensa de propostes modernes.