Literatura catalana medieval: trobadors, Ramon Llull i humanisme

Introducció a la Literatura Medieval

TEMA: Evolució i gèneres de la literatura catalana medieval.

INTRODUCCIÓ: Al segle XII, imperava el feudalisme i els poemes s’escrivien en occità. El català es parla a partir dels anys 800-900; és el que anomenem precatalà. Els primers textos van aparèixer a l’any 1000 i no entren dins del bloc literari.

La legislació visigoda (lleis) es recull en el Forum Iudicum; estan escrits en llatí, però ja hi afegeixen paraules en català. Com a fet històric, destaca la Marca Hispànica, que implica que hi ha un territori català que passa a ser gal. Va ser un element històric clau que va succeir per un tractat. Les Homilies d'Organyà són acotacions per poder arribar més al públic en els sermons. Els primers textos del segle IX en català eren de caràcter no literari.

Des del punt de vista social, trobem una piràmide molt estricta pròpia del feudalisme, un sistema basat en el vassallatge i la cavalleria com a mètode per tenir cura de la gent.

• Batalla de Muret: Punt d'inflexió històric.
• Expansió medieval: Creixement territorial.
• Llengües vulgars: Es parlaven les llengües que derivarien en les actuals.
• Teocentrisme: Déu és el centre de tot, abans de passar a l'antropocentrisme.
• Alta cultura: Els llibres artesanals es produïen als monestirs.
• El trobador era una mena de poeta procedent d'una classe social elevada, normalment de la noblesa. Per contra, el joglar era una persona nòmada, sense llar fixa, que recorria els pobles donant a conèixer les composicions escrites sovint pels trobadors.

La Literatura Trobadoresca

En aquesta literatura trobem la figura de la midons (senyora), a qui el trobador deu pertinença. S'utilitza un senyal (pseudònim) per referir-se a la dama, atorgant-li tot el poder. Sovint hi ha temàtiques d'adulteri. La literatura reflecteix l'estructura feudal de la societat.

El codi de l'amor cortès (on el cor s'assimila al castell) és un element fonamental; la literatura està integrada en el sistema social. Aquest sistema engloba el comportament de les capes socials altes i inclou la fidelitat, el vassallatge i la cortesia. A les places, hi ha una poesia menys elaborada, de caràcter popular, on els joglars eren els encarregats de cantar (segles XI-XIII).

La poesia lírica és la poesia dels sentiments, realitzada pels trobadors. La poesia trobadoresca era profana (no religiosa). Si no és profana, parlem d'actes sacramentals o rituals que mostren la celebració (litúrgia) de la fe cristiana.

• Gilós: El marit.
• Trobador: L'amant.
• Midons: La dama.
• Lausengiers: Els espies o el poder legislatiu que vigila la dama.

Els primers textos i els trobadors

ELS PRIMERS TEXTOS: A partir del segle XII, es van començar a escriure les llengües romàniques en contacte amb el llatí. Estaven associades estrictament a la casa reial. Les antigues lletres catalanes es van expressar en la lírica dels trobadors, la literatura religiosa, filosòfica i moral de Ramon Llull, i la narrativa historiogràfica reunida en les Cròniques.

ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ: A finals del segle XI, al sud de França, apareix la primera mostra d'expressió literària en llengua romànica amb la poesia trobadoresca, que durarà fins al segle XIII. Era una poesia lírica (cantada i amb música), profana i culta, amb una alta exigència formal, mètrica i estilística. Utilitzaven una koiné basada en el provençal (dialecte de l'occità). El provençal esdevingué una llengua literària de gran prestigi usada per autors francesos (Jaufré Rudel), catalans (Guillem de Cabestany) o italians (Sordel). Aquesta poesia convivia amb la poesia culta en llatí i la popular anònima. El trobador componia en provençal, mentre que el joglar recitava o interpretava les composicions.

L'Amor Cortès

Aquesta filosofia amorosa nascuda al segle XI significa amor pur i s'expressa de manera cortesana i cavalleresca. Els seus trets principals són:

• Idealització de la dama: El trobador canta a una dama, normalment casada, amb les millors qualitats, usant un senyal.
• Personatges: Amor adúlter entre l'hom (trobador), la domma o midons (dama), el gilós (marit) i els lausengiers (espies).
• Actitud de vassallatge: El trobador actua amb súplica i total disposició cap a la dama.
• Sofriment: L'objectiu pot portar al dolor o la mort si no és correspost, però també a la joia més completa.
• L'amor cortès utilitzava tòpics, patrons i recursos formals específics.

Gèneres trobadorescos principals

L'amor cortès s'expressa principalment en la cançó, però hi ha altres gèneres:

• Sirventès: Poesia per atacar o defensar un país, rei o noble.
• Plany: Lament per la mort d'algú.
• Debat poètic: Discussió o disputa entre dos trobadors.
• Alba: Història de dos amants que s'han de separar a l'alba després d'una nit d'amor.
• Viadera: Cançó breu amb estrofes de dos versos rimats.
• Pastorel·la: Diàleg entre un trobador i una pastora.

Característiques formals de la lírica trobadoresca: (Referència a material gràfic extern).

Trobadors Catalans i Ramon Llull

ELS TROBADORS CATALANS: Destaquen Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona. L'ús del provençal va tenir molta fortuna. Al segle XIV i XV, autors com Andreu Febrer, Gilabert de Próixita o Jordi de Sant Jordi escrivien poesia culta en català amb influència provençal.

RAMON LLULL: El sentit de l'obra lul·liana es basa en:

• Primer autor no anònim en escriure prosa en català sobre temes científics i humanístics.
• Volia arribar al gran públic en la seva pròpia llengua.
• Autor prolífic amb uns 280 llibres de teologia, didàctica i moral.
• Es considerava més filòsof, teòleg i missioner que escriptor de ficció.

Vida i obres: Nascut a Mallorca (1232-1316), es dedicà a convèncer els infidels (musulmans) de l'existència del Déu cristià. Va aprendre àrab i va viatjar per evangelitzar. Els seus objectius eren: convertir infidels, fundar escoles de missioners i escriure llibres demostratius. Va idear l'Ars, un mètode lògic.

Obres destacades: Llibre d’Evast e Blaquerna, Fèlix o Llibre de les meravelles, Vida coetània (autobiografia), Llibre de l’ordre de cavalleria, Llibre del gentil e dels tres savis i l'Arbre de la ciència.

Les Cròniques i l'Humanisme

LES CRÒNIQUES: Les nacions necessitaven una èpica per narrar fets heroics (com la Chanson de Roland o el Cantar de Mio Cid). A la Corona d'Aragó (s. XIII-XIV), tot i que s'han perdut les cançons de gesta, conservem les quatre grans cròniques en prosa que reflecteixen l'esplendor de les conquestes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya.

HUMANISME (s. XIV-XV): Es produeix el pas del teocentrisme a l'antropocentrisme. L'ésser humà manifesta la seva capacitat a través de les arts. La burgesia guanya poder i l'aparició de l'impremta (cap al 1450) permet la lectura individual i l'accés a la cultura fora de la cort. El cavaller s'adapta: llibre en una mà i espasa en l'altra.

BERNAT METGE: Funcionari de la Cancelleria Reial, institució que va unificar l'estil i la llengua dels documents oficials. Metge és el símbol de l'humanista: reinterpreta els clàssics (Ovidi, Horaci) amb visió crítica i burgesa. La seva obra principal és Lo Somni, una prosa llatinitzant on es defensa d'acusacions polítiques mitjançant un diàleg amb el rei aparegut en somnis.

AUSIÀS MARCH: Poeta amb estil propi que expressa contradiccions internes. Va ser falconer reial. La seva obra, com els Cants d’amor, Cants de mort o Cants espirituals, destaca per l'ús de la hipèrbole (es defineix com a "pus extrem amador").

JOANOT MARTORELL: Autor de Tirant lo Blanc, novel·la cavalleresca versemblant que barreja fets històrics i ficció amb un toc d'ironia sobre els defectes humans.

Com analitzar un text literari

Per analitzar un text, cal cercar: l'autor, el títol, l'any, el tipus de text (pastorel·la, alba, etc.), la biografia de l'autor i el context del poema.

EXEMPLE: El poema L’autrier jost una sebissa del trobador Marcabrú (escrit entre 1130-1149). Tot i ser d'aquesta època, s'estudia en el context de la transició de les llengües romàniques. És una pastorel·la perquè hi apareix una pastora. El text descriu la trobada amb la pastora i detalla la seva vestimenta: un vestit, sabates i mitges de llana.