Pronoms Febles i Oracions Compostes en Català

Pronoms Febles

Els pronoms febles són paraules d'una síl·laba, àtones (febles), que sempre s'ajunten al verb. Substitueixen elements sintàctics d'una frase, sobretot complements del verb.

Formes

Segons la posició que tenen respecte del verb, poden tenir quatre formes:

• Reforçada (davant del verb començat en consonant): em menjo, el mira, en té.
• Elidida (davant del verb començat en vocal): m'ha trucat, l'entén, n'ha vist.
• Plena (darrere d'un verb acabat en consonant o diftong): mengeu-ne, va mirar-lo.
• Reduïda (darrere d'un verb acabat en vocal): mira'm, menja'l, carrega'n.

L'Oració Composta

Una oració composta és una unitat lingüística amb sentit complet que relaciona un subjecte amb un predicat. Quan una oració té un sol verb en forma personal, s'anomena oració simple; en canvi, si té més d'un verb, rep el nom d'oració composta.

L'oració composta està formada per proposicions, que són oracions simples relacionades entre elles per nexes diferents, o bé amb signes de puntuació.

Juxtaposades

Les proposicions tenen la mateixa importància, però prescindeixen de nexes d'enllaç. Estan unides per l'entonació i per signes de puntuació. Cal que les proposicions mantinguin una relació de significat.

"Es va posar a llegir una novel·la: era el que més el tranquil·litzava"

Coordinades

Estan formades per proposicions que tenen la mateixa importància sintàctica. Sempre hi ha un nexe d'enllaç i mantenen una relació lògica de significat.

Segons el nexe que les relaciona i el significat que els aporta poden ser:

• Copulatives: expressen suma, el seu nexe és la conjunció "i".
  "El Pere estudia i treballa"
• Disjuntives: expressen alternança amb exclusió, el seu nexe és "o".
  "Parlem o no ens entendrem"
• Distributives: expressen alternança sense exclusió. Nexes: "ara...ara", "ni...ni" (negatiu: "no" + "i"), "no solament...sinó".
  "A la primavera ara fa sol, ara plou"
  "No solament és llesta, sinó que treballa molt"
• Adversatives: expressen oposició, contrarietat. Nexes: "però", "tanmateix", "sinó", "no obstant", "altrament"...
  "És molt amable, però té pocs amics"
  "No vull una pizza, sinó que prendré pasta"

Subordinades

L'oració subordinada està formada per proposicions que depenen les unes de les altres. Sempre hi ha una de les proposicions que és la principal i les altres que depenen d'ella.

Oracions Subordinades Substantives

Equivalen a un substantiu o SN i fan les mateixes funcions sintàctiques: subjecte, CD, CAtrib, CI, CRV, etc.

Pot tenir les següents estructures:

• "que" (conjunció) + proposició: "M'entusiasma que m'ho diguis"
• ("de") + infinitiu: "Hem decidit (de) casar-nos el mes vinent"
• Oració interrogativa indirecta: "M'agradaria entendre quines raons tens"

Observacions

• Les preposicions (a, de, en, amb) s'han d'elidir davant de la conjunció "que". Aquesta caiguda afecta també les preposicions compostes que, en darrer terme, contenen una preposició feble (fins a, des de, a fi de, a causa de, arran de, després de...).
  "S'ha oblidat que avui tenia classe a primera hora"
  "Des que fa exercici es troba millor"
• Un element que permet identificar que una subordinada substantiva fa la funció de subjecte és el fet que el verb de l'oració principal mai no admet anar precedit d'un pronom personal tònic.
  "*Jo m'agrada que les novel·les tinguin molta acció"
• Les oracions subordinades substantives de CD les podem substituir pel pronom "ho", o bé per un pronom neutre ("això", "allò").
  "L'alcalde va decidir que construirien pisos" / "L'alcalde va decidir això"

Oracions Subordinades Adjectives (o de relatiu)

Equivalen a un adjectiu i sempre fan, doncs, de CN. El nom al qual fan referència és anomenat "antecedent".

"Les persones que tenen un sentit elevat de la justícia són difícils de trobar" ("les persones justes")

De fet, es tracta de la suma d'oracions simples que comparteixen un substantiu. Per no repetir-lo, dins de la subordinada adjectiva aquest substantiu se substitueix pel pronom relatiu:

"M'han regalat una rosa" + "La rosa és blanca" = "M'han regalat una rosa que és blanca"

Els nexes que introdueixen l'oració subordinada adjectiva són pronoms relatius i fan referència a l'antecedent de l'oració principal. El pronom relatiu (que, prep+què, prep+qui, el qual, la qual cosa/cosa que, on) pot exercir qualsevol funció sintàctica dins l'oració subordinada.

"El tema de què t'he parlat avui és molt important" (CRV)
"T'ensenyarà la casa on viu" (CCL)
"La notícia que m'has donat em té preocupat" (CD)
"El noi que t'ha mirat ha arribat avui" (Subj)

Oracions Subordinades Adverbials

N'hi ha de dos tipus:

A- Les que equivalen a un adverbi i fan la funció de CCircumstancial.

• De manera:
  "Ha construït l'aparell com li havien dit que ho fes"
• De temps:
  "Fes-ho abans no s'adoni de res"
  "Quan arribis a casa, truca-li"
• De lloc:
  "Ha anat on li van indicar els seus pares"

B- Les que no poden substituir-se per un adverbi i complementen tot el SV o tota l'oració principal.

• Comparatives (mantenen una relació d'igualtat, desigualtat o superioritat)
  "És tant alt com el seu pare"
  "Com més estudia més bé li van els exàmens"
• Causals (indiquen la causa d'allò que s'expressa en l'oració principal, i tenen nexes com: ja què, perquè...)
  "No l'ha saludat perquè no es parlen"
• Finals (indiquen finalitat, amb nexes com: perquè, a fi que, per tal de...)
  "Escriurà la història perquè sàpiga tota la veritat"
• Consecutives (indiquen conseqüència, amb nexes com: de manera que, per tant, fins al punt que...)
  "Estava cansada, per tant, se n'ha anat a dormir"
• Condicionals (expressen condició, amb nexes com: si, posat que, sempre que, llevat que, en cas que...)
  "Si no es presenta ningú més, començarem de seguida"
• Concessives (expressen un impediment o objecció en relació a l'oració principal, amb nexes com: encara que, tot i que, malgrat que, per més que...)
  "No hi vagis encara que et prometi la lluna"