Renaixença i Modernisme: Anàlisi del Context Cultural Català

Renaixença: Revifalla de la Cultura Catalana al Segle XIX

La Renaixença, que va començar al segle XVIII, va ser un moviment d'interès creixent pel passat català, especialment en l'àmbit de la lírica i la literatura. Va sorgir d'un grup d'intel·lectuals conservadors que inicialment s'expressaven en castellà. Aquest moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana es va consolidar al segle XIX a través dels Jocs Florals. L'objectiu inicial era principalment literari, amb la llengua materna considerada vàlida per a la poesia, però no per a la novel·la ni el teatre culte. No va ser fins als anys 60 que molts van deixar d'escriure en castellà i van acceptar el català.

L'aparició de la revista "La Renaixensa", d'Àngel Guimerà, va difondre el moviment, tot i que els modernistes el van considerar anacrònic i el van rebutjar el 1892. Es considera que la Renaixença va començar el 1833 amb el poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. Els objectius del moviment no es van definir clarament fins a l'aparició del pròleg de Joaquim Rubió i Ors, entre 1860 i 1890:

• Conscienciar la societat de la diglòssia i dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalana a totes les classes.
• Descobrir i divulgar la història i els clàssics medievals.
• Recollir tota la tradició oral.
• Crear una literatura culta en tots els gèneres.
• Crear una premsa i unes editorials.
• Potenciar les institucions existents i crear-ne de noves.
• Unificar l'ortografia i la gramàtica, recopilar lèxic.
• Crear un model de llengua literària.
• Promoure la unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Aconseguir el reconeixement internacional del català.

La Renaixença va ser un intent de recuperar una consciència diferencial catalana i adaptar alguns dels corrents més vius de la cultura europea, buscant en el passat i la tradició popular. Aquest moviment va ser un precursor del catalanisme polític, i els Jocs Florals es continuen celebrant avui dia.

Modernisme: Innovació i Conflicte a la Fi del Segle XIX

El Modernisme, que va sorgir a finals del segle XIX i principis del XX, va ser un moviment i una actitud de modernització. Els joves modernistes volien estar al dia amb les tendències europees i no volien quedar-se antiquats. Aquests joves, intel·lectuals i escriptors volien actualitzar la cultura catalana. Consideraven que el Realisme ja estava superat a Europa i, per tant, també a Catalunya. L'objectiu era modernitzar la cultura, incorporant les novetats que s'estaven produint a la resta d'Europa. No obstant això, hi havia un conflicte entre l'artista i la societat, ja que no se sentien valorats i encaixaven difícilment en el seu món.

En la seva primera etapa, la posició d'aquests joves era combativa i competitiva.

Regeneracionistes vs. Esteticistes

Dins del Modernisme, hi havia dues tendències principals:

• Regeneracionistes: Aquest grup considerava que la societat no els entenia ni els potenciava. Per aconseguir que els valoressin, creien que calia canviar la mentalitat de la gent respecte a l'art. S'implicaven en la lluita per fer progressar la mentalitat de la gent a través de les seves obres, comportaments i idees, que eren didàctiques, pedagògiques i fins i tot polítiques. Exemples d'això són Brosa i Cortada, amb una poesia més compromesa amb qüestions socials.
• Esteticistes (defensors de l'art per l'art): Aquest grup, en canvi, pretenia el mateix objectiu, però pensava que era impossible que els valoressin. Per tant, es retiraven i es quedaven amb aquells que entenien l'art, creant un grup tancat, un refugi al marge de la resta, aïllant-se. No renunciaven a l'art, però sí al compromís amb la societat, sense voluntat didàctica.

Aquesta divisió tan gran va acabar a finals de segle, amb una revolta política que va obligar alguns regeneracionistes a fugir perquè estaven en perill.